Cookie control
Divendres, 20 de Setembre de 2019

Cris Juanico: 'Sempre penso que la millor cançó encara l'he de fer'

08 de Juny de 2015, per Elisabet Soler
  • Cris Juanico està en plena promoció del seu nou disc, 'F(a)usta'

    Cedida

D’on li ve la passió per la música?

La veritat és que no me’n recordo. He viscut la música a casa des de molt petit. El meu pare és músic i amb 5 anys els Reis em van portar una guitarra petita i vaig aprendre a tocar-la. Al pare li agradava molt l’òpera i recordo sentir música cada migdia els dissabtes i els diumenges, que eren els seus dies lliures.

Podríem dir que li ve una mica de genètica?

No crec en la genètica en això de la música, però sí que es cert que potser la sensibilitat sí que la portes una mica dins, però s’ha de cultivar, com tot. És un fet més cultural, i la cultura significa que has de sembrar per anar recollint. Probablement no podria ser músic si hagués nascut en una família d’esquimals. En canvi, ho sóc perquè he nascut en una família on la música ha estat molt present. És a dir, pots tenir aptituds però si tot això no ho acompanyes és difícil de seguir.

Com definiria el seu nou disc, 'F(a)usta'?

Jo crec que és un recorregut per una finestreta des d’on observo les coses que passen al meu voltant. Hi ha sentiments, hi ha històries d’amor, hi ha històries furtives i històries més contemplatives, algunes cançons que conviden a ser valent, com 'Com un infant', el single, que convida a no tenir por a equivocar-se, a ser com un nen, a ser creatiu... en el fons aquest disc convida a somniar i ara és un bon moment per fer-ho. Potser estem molt farts de la realitat, ens acaba absorbint. Estem curtits de tanta realitat que penso que somniar és important. També hi ha coses que no m’agraden i les explico, com per exemple la cançó 'Aquest puny d’illa', que parla del mal que es fa a la natura  a Menorca amb un projecte de renovar la carretera general.  També hi ha una cançó, 'El Final del temps', inspirada en la novel·la 'L’Alè de les cendres', de Maite Salord, que és una història d’una família colpida per la desgràcia de ser republicans durant la Guerra Civil. El disc està farcit de diversos aspectes però és més alegre, positiu i pensat en clau de ser optimista.

Perquè aquest títol?

He fet un disc amb arranjaments per quartet de corda, on la fusta hi és molt present, i buscava aquest tipus de relació entre el títol i la sonoritat del disc. De fet, en la tipografia del disc 'F(a)usta', la primera A està entre parèntesi i si la treus pots llegir fusta. A més, fausta és un adjectiu que significa afortunat o afortunada, que és com em sento. L’he titulat en femení perquè crec que la música és femenina, ja que vol construir ponts i comunicació. Potser el llenguatge patriarcal és una mica més estricte, i el matriarcal té aquest punt de comunicació i proximitat. Tot venia molt bé perquè fos 'F(a)usta'. 

En què s'ha inspirat per compondre aquest disc?

Sempre intento buscar algun tipus de motivació musical que em porti a algun lloc on no he estat abans. A vegades aquells dos acords que has fet sempre combinats de manera diferent et porten a algun altre lloc, ja que la música no és matemàtica. Jo treballo molt la part musical i després tot va evolucionant. Potser trobo la motivació en una frase que m’agradi i començo  a buscar i una paraula porta a una altra. O potser busco dir una cosa que he dit mil vegades amb una altra composició de paraules... no deixa de ser com un joc. 

Musicalment, en l'actualitat fa un pop relaxat on els instruments de corda hi tenen molta presència.

Jo diria que faig pop-rock, que és el que he fet bàsicament gairebé sempre. Després la vestimenta que li donem a les cançons és la que les fa definir cap un costat o cap un altre. Amb aquest disc, 'F(a)usta', he optat per una sonoritat que fins ara no estava dins el ventall d’estils que li havia donat a la meva música. Sí que és cert que la tria d’un tipus d’arranjaments o vestir-les amb un tipus d’instruments determinats fa que ressaltin algunes coses de les cançons o que s’amaguin unes altres. En el cas de 'F(a)usta', el fet d'incloure un quartet de corda fa que probablement el resultat sigui aquest pop bondadós. El que destacaria d'aquest disc és que, tot i no tenir una formació de pop-rock clàssica, la guitarra acústica i el contrabaix fan una funció rítmica enriquida amb l’harmonia que tenen els propis instruments, que fan que les cançons tinguin aquest punt igualment de pop-rock, que és el que buscava. 

Com ha arribat a trobar aquest estil?

Quan fas un disc sempre intentes buscar un punt de partida diferent. Aquest cop vaig pensar que estaria bé que hi hagués un productor musical extern i em vaig posar en contacte amb el Toni Pastor, un guitarrista mallorquí, que em va proposar gravar el disc a Mallorca. Jo sempre els gravo a Menorca i, per tant, aquest és un segon punt de partida diferent. No tenia clar ben bé quin tipus de formació de sonoritat havia de tenir, però al cap d’uns dies de parlar amb ell vaig pensar que la sonoritat de cordes seria la més adequada perquè no està dins el ventall dels discos que tinc fins ara. Llavors el Toni em va posar en contacte amb en Miquel Àngel Aguiló, que és qui ha fet els arranjaments i és un músic amb experiència que ha treballat amb grups com Antònia Font. De seguida ens vam entendre, ha sigut molt fàcil treballar amb ell i ha sabut adaptar i traspassar a la música certes visions com a illenc que és, i això era difícil d’aconseguir.

El grup del que era vocalista anteriorment, 'Ja t’ho diré', tenia un toc més roquer. Com descriu la seva evolució musical?

Quan estàs en un grup treballes de manera que les responsabilitats es poden repartir. A 'Ja t’ho diré' jo no era l’únic compositor, per tant hi entraven més elements i hi havia més varietat estilística. En el moment en que decideixo seguir en la música en solitari totes les responsabilitats o maneres d’entendre es resumeixen en una i això fa que amb el temps vagis perfilant una manera de treballar i d’enfocar els projectes. En conjunt és més difícil que una motivació funcioni per tots igual, tot té una sèrie d’avantatges i inconvenients.

Hi ha hagut una evolució en la meva música, segurament el que m’emocionava de jove ara no m’emociona tant o hi ha altres coses que em piquen més i les ensenyo. Probablement ser més roquer té més a veure amb actitud que amb contingut. Estilísticament parlant, crec que ara sóc més jo i estic molt content de la sonoritat que he aconseguit, ja que ha quedat un disc elegant i viu, que sona amb ritme i no deixa de ser de pop-rock tot i no tenir baix o bateria. Jo crec que l’essència és la mateixa, una evolució de les cançons que he anat fent amb el temps i espero encara aprendre més.

En les seves cançons actuals queda alguna essència del seu grup anterior?

Jo no buscaria una comparativa, perquè es fa difícil. El que penso és que tan de bo les cançons que faig ara siguin tan vigents d’aquí vint-i-cinc anys com ho són en el dia d’avui algunes de les cançons que vam compondre amb 'Ja t’ho diré' quan vam començar. Sempre penso que la millor cançó encara l’he de fer i que l’últim que he fet és el millor que he fet fins al dia d’avui. I estic molt content d’aquest disc, de la sonoritat, de la posta en escena que hem dut a terme amb la gira 'Una nit F(a)usta'. He intentat cuidar al màxim tots els detalls i no deixar les coses a l’atzar. No li dono ni més mèrit ni menys que el que feia abans, però crec que amb el temps aprens a plantejar les coses de la manera que tingui la repercussió que creus que ha de tenir.

En la web, 'F(a)usta' es defineix com “el resultat d’una maduresa artística en tots els sentits”. És un disc que marca un abans i un després en la seva carrera musical?

No ho sé, espero saber-ho d’aquí uns anys, però sí que és cert que tinc una carrera musical en solitari amb força varietat estilística. De fet, no tot són discos de composició pròpia. Crec que vaig assumir que a ulls de molta gent sóc més una veu que no un intèrpret de cançons, però també faig les meves cançons, i aquest cop crec que potser és el moment en què el fet de composar i el fet interpretatiu s’han trobat en el mateix nivell. Per tant, probablement sí, pot ser que sigui un punt d’inflexió. L’essència i el temps ho diran.

Què diferencia aquest nou disc dels anteriors?

Bàsicament la sonoritat i també crec que sóc més conscient de la línia que puc agafar. Després de tants anys amb 'Ja t’ho diré', la gent identifica molt la meva veu amb aquest grup, vaig fent coses però sempre hi ha allò altre. Ara ha arribat el punt que en el directe només hi ha una única cançó de 'Ja t’ho diré', que potser és una declaració de principis i de voler mostrar el que faig ara. Per tant, crec que és una decisió important de voler buscar una sonoritat nova i una manera diferent de dir les coses. F(a)usta és trencar amb el que havia fet fins ara a nivell conceptual i sonor.

Té pensat presentar el disc a Reus?

Sí, però no sé quan. Ho estem enfocant molt de cara a la tardor o hivern i s’estan mirant possibilitats alternatives per poder venir, però hem de buscar poder encabir aquest tipus de sonoritat en un lloc que acompanyi.

Algun altre projecte en ment?

Aquest 18 de juny estreno a Menorca un petit musical, un encàrrec que em va fer la Fortalesa de la Mola, que és un espai on es fan visites guiades d’una antiga fortalesa militar de mitjans del segle XIX. Em van encarregar fer les cançons i el 18 d’aquest mes l’estrenem. I bàsicament estic centrat en el disc, ja que porto més d’un any treballant-lo i ara és el moment de gaudir-lo, assaborir-lo i fer els màxims concerts possibles. 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics