Dimecres, 12 de Desembre de 2018

De pirates i corsaris

L'investigador Pedro Otiña investiga l'activitat dels corsaris a Vila-seca i el Camp de Tarragona entre els segles XIII i XVIII

23 de Gener de 2017, per Isabel Martínez/ Infocamp
  • L'historiador Pedro Otiña, autor del llibre, davant del portal de Sant Antoni a Vila-seca

    Isabel Martínez

Barba-rossa, Dragut... Són noms llegendaris, tot i que també ben presents en la memòria col·lectiva de Vila-seca a causa dels atacs que aquests corsaris van protagonitzar contra la població al llarg de l'edat moderna. L'urbanisme del municipi, testimoni mut d'aquells fets, també delata el pas d'aquells homes que destruïen edificis, prenien possessions, atacaven persones i les segrestaven per al lucratiu mercat d'esclaus. En primer lloc, però, Otiña afirma que cal fer una distinció entre el pirata, que era “un lladre”, i el que practicava el cors, règim que “estava profundament regulat”.

Prenent com a base les investigacions que s'havien escrit sobre aquest tema, l'historiador Pedro Otiña reprèn la qüestió d'aquestes agressions contra la costa de Vila-seca i, en general, del Camp de Tarragona i aporta noves dades sobre una temàtica apassionant que, durant segles, va relacionar les dues ribes del Mediterrani, la cristiana i la musulmana. Un sistema, aclareix, que no sempre es va moure en la dicotomia religiosa entre islam i cristianisme, sinó que també va tenir una vessant econòmica, com ho demostra que genovesos i provençals també dirigissin operacions contra les costes i les naus catalanes.

Amb el suport de l'Institut Ramon Muntaner i el Port de Tarragona, l'Agrupació Cultural de Vila-seca ha editat el seu estudi, 'Pirates i corsaris. Els atacs contra Vila-seca i la costa del Camp de Tarragona', que es va presentar, divendres, a Vila-seca en el marc de la festa major d'hivern. Emmarcat entre els segles XIII i XVIII, el llibre d'Otiña incorpora, sobretot, nova documentació que es trobava a l'arxiu de Simancas i en altres centres amb nous elements sobre atacs corsaris fins ara no coneguts. Si ha de fixar-se, però, una data emblemàtica en el llarg llistat d'agressions que va patir la zona de Vila-seca, Otiña assenyala l'any 1552. “Sens dubte, es tracta de l'atac”, una operació dirigida per Salah Reis en què van prendre part 26 vaixells, es va cremar completament el poble de Vila-seca i es van capturar 20 persones destinades al mercat d'esclaus.

A banda de les construccions que aquestes intervencions van provocar al territori en forma de torres i fortins, Otiña també tracta el paper que molts cops van tenir els renegats cristians en aportar dades sobre la manera d'arribar a les poblacions.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)

Reportatges