El mirall de les emocions

Malgrat la disputa d'una tornada de semifinal de la Lliga de Campions gairebé a la mateixa hora, la platea i les llotges del Teatre Fortuny han reunit força gent disposada a acollir, aquest dimarts al vespre, una nova de les propostes del cicle 'Grans Mestres' a càrrec del dramaturg Francesc Cerro-Ferran. En aquesta ocasió, un màgic quartet d'intèrprets catalans s'ha plantat a l'escenari per recitar bells poemes d'autors anglosaxons, de l'Estat i dels Països Catalans. Mercè Pons, Gerard Quintana, Lluís Soler i Santi Ricart han dut a terme 'Estimats, maleïts', en què dolor i plaer i vida i mort s'han unit amb bellesa.

Whitman, Shelley, Cernuda...

Jordi Ferron, vinculat al Teatre Lliure, ha estat l'encarregat d'introduir el recital al públic. Ho ha fet tot establint, divertit, l'origen de la poesia. Potser es va donar al 'Big bang', ha dit, o potser més endavant, ha comentat. "I què és, poesia"?, s'ha preguntat. Poesia, ha apuntat Ferron, és i ha de ser vivència, emoció i un mirall que tot ho reflecteixi. "Tots els autors que recuperarem aquest vespre van estimar, van ser estimats i van patir", ha avançat. Potser és això. Potser creativitat, inquietud i sofriment són companys de viatge.

Com en d'altres espectacles inclosos al cicle, Cerro-Ferran ha optat per acompanyar els intèrprets amb un muntatge audiovisual al servei dels textos. La vetllada ha començat amb una projecció en què s'hi ha pogut llegir el 'Pioneers! O Pioneers!' de Whitman. "Teniu a punt les vostres pistoles?", ha preguntat la veu en 'off' des de la pantalla. I sí, de ben segur que Pons, Quintana i companyia han saltat al Fortuny disposats a usar les seves millors armes. La primera, esplèndida, ha recitat peces de Shelley i de Cernuda, ja més entrada la nit.

Un mirall on reflectir-se

Al centre de l'escenari, Quintana i Soler s'han repartit textos d'altres referents poètics internacionals. A la segona part del recital la poesia catalana ha tingut força protagonisme. Els intèrprets han donat veu a l'angoixa, la rauxa i el desig de Maria Mercè Marçal i Vicent Estellés. L'acurada selecció de Cerro-Ferran ha aconseguit que s'hagi establert un ric diàleg entre els versos d'uns i altres. Així, el públic ha estat convidat a unir-se al debat, en què la mort, la pèrdua i l'amor sense condicions han estat tractats. Un dels instants més bells, potser, s'ha produit amb el 'Funeral blues', de W.H. Hauden, que Soler s'ha fet seu. "Vaig creure que l'amor duraria per sempre. Estava equivocat", ha dit.

Ja a la recta final, Pons ha recuperat Ferrater i la pantalla ha mostrat Liam Neeson i Leonard Cohen. 'Estimats, maleïts' ha seduït el Fortuny per la vàlua del seu quartet protagonista, sí, però també per la tria poètica i perquè, com ha subratllat Ferron en la seva intervenció prèvia a la representació, les paraules dels poetes han estat un mirall per a l'audiència reusenca.