El tribut al professor Ramon Oteo deixa petita la sala d'actes del Centre de Lectura

L'homenatge a Ramon Oteo va omplir de gom a gom la sala d'acte del Centre de Lectura
Cristina Valls
Cristina Valls

El doctor i catedràtic de Literatura Espanyola Ramon Oteo va deixar un record inesborrable en el cor de moltes persones. La prova fefaent ha estat la gran quantitat de coneguts, familiars, amics i alumnes que s’han presentat aquest dijous, 28 de gener, al seu acte d’homenatge. El Centre de Lectura s’ha quedat petit. De fet, minuts abans de l’hora citada, la gent ja havia agafat seient, però a dos quarts de 8 del vespre, gent dempeus encara donava pas a més persones. Entre els assistents s’ha trobat la filla de l’homenatjat, Carlota Oteo Mayayo, i l’alcalde de Reus, Carles Pellicer.

Amb el cant de la soprano Anna Penalba Serra i Jordi Pascual al piano, la sala ha emmudit. Notes musicals dedicades a Oteo han coronat el començament d’un emotiu record a l’enamorat de les lletres i les tertúlies amb l’alumnat. Coincidint amb el dia de Sant Tomàs d’Aquino, patró dels estudiants, Josep Moragas ha fet esment de la particularitat d’Oteo per “la reflexió incessant i el seu incansable esperit per donar tombs a un multiplicitat de temes”. Després del seu discurs ha donat pas a Manuel Rivera, qui ha presentat una peça audiovisual d’onze minuts. “Presentem la peça d’un mestre de mestres, perquè Ramon Oteo no era famós, però tothom el coneixia”, ha dit emocionat Rivera.

El vídeo commemoratiu ha mostrat fins a cinc aspectes de la vida del professor: en primer lloc s’ha visualitzat l’àmbit de l’escola, fora i dins de l’aula, on el professor surt en instantànies compartint el temps amb els seus alumnes; acte seguit i amb un altre ritme de cançó, s’ha presentat el capítol dels “paisatges encatifats de llibres i exteriors”,. En aquesta part també han aparegut exteriors de Soria, una ciutat de la qual Oteo n’estava enamorat, amb un caire més íntim.

La tercera part s’ha iniciat amb fotografies de trobades amb amics i familiars; i, com no, també ha arribat la “seva passió”, la part de la literatura, on llibres i primeres planes de revistes de l’època han ocupat el gran espai de la tela del projector. Per últim, a mode de testimoni, la composició ha acabat amb un enregistrament del propi Oteo, una petita peça emotiva que ha apuntat més d’un somriure entre els assistents.

‘Un gran escriptor, però amb moltes obres inèdites’

En tancar-se el projector les paraules de Manuel Rivera han fet ressò entre els assistents. “Oteo va ser un gran escriptor, amb moltes obres inèdites, però que no publiqués no vol dir que no escrivís”. I es que el principal motor d’Oteo, segons han coincidit molts dels presents, ha estat sempre la “seva passió per la lectura”.

La taula dels interventors a l’acte també han estat completa. Fins a set retrats diferents de Ramon Oteo han estat declamats en veu alta. Joaquim Mallafré, per exemple, ha recordat “com brillaven els ulls dels seus alumnes en escoltar-lo” i, com, fins i tot “en les seves converses es notava el seu creixement personal”. “Tenia una actitud diferent, no era el típic professor de literatura. Ell estava enamorat de l’eròtica de la pedagogia”, ha destacat en una de les darreres frases del seu discurs.

D’altra banda, les paraules del periodista Salvador Aragonès, no present a l’acte per motius de salut, han estat també pronunciades. “Ramon, tu i jo ens explicàvem la vida. Els fracassos i els èxits, els amors i els desamors. Però que curtes i minses es queden les paraules. Es queden insuficients”.

El col·loqui de Salvador Navés ha tret entre el públic rialles i mirades còmplices. “En Ramon era professor de francès, de llatí, entenia de tot i mai tenia son. Era capaç d’estar parlant fins l’endemà al matí i encara estava espavilat. A més, era un enamorat del silenci, on hi havia segons ells quietud i silenci”, ha rememorat Navés.

Joan Masdéu, Ramón García Mateos, Juan López-Carrillo, Alfredo Gavín i el president del Centre de Lectura, Xavier Filella, han desgranat també el trencadís de la vida del bibliòfil homenatjat. Han recordat un altra de les seves passions, escriure poesia; la seva intenció d’arribar a la perfecció precisant amb les paraules, descriptores de totes les emocions; i s’ha fet esment també de la presència durant 12 anys a la biblioteca de l’entitat cultural.

Després d’una altra peça musica d’Anna Penalba Serra i Jordi Pascual, el col·lectiu teatral En Veu Alta ha fet una llegida de poemes d’Oteo i d’altres predilectes.

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives