Fos a negre al Palace

A mitjanit s'ha acabat una història, la del Palace, de quasi quaranta anys. La darrera sessió d'aquest passat dijous, a les 10 del vespre, ha estat molt especial. Minuts abans de l'inici de les pel·lícules a projecció, el vestíbul del complex ha estat una constant de gent amunt i avall, fotografiant qualsevol racó i detall. "Mira, guarden la primera entrada", ha dit un artista local a la seva parella. A certa distància, i amb el seu habitual somriure, l'Alejo Zúñiga s'ha convertit en un espectador privilegiat de l'espectacle. "No, no, demà (aquest divendres, per al lector) nosaltres ja no hi serem. Deixarem les claus al Villanueva i ell ja s'ho farà", ha subratllat el propietari del Palace entre rialles.

'Quina llàstima, quina llàstima'

S'ha fet una llarga cua per ser atès al bar. Als sofàs de vellut ja no s'hi pot asseure ningú més, cap a les 10. La crida per acomiadar-se del vell Palace a través de les xarxes socials ha fet efecte. La gran sala 1 i 'La bella y la bestia' són a punt. Un centenar llarg de cinèfils no s'han volgut perdre la darrera ocasió de passar una vetllada al carrer del Batan. Entre el públic, periodistes dels mitjans locals, assidus de sempre i curiosos. L'acomodador s'ha passejat tot cridant de "mòbils apagats, sisplau! He dit mòbils apagats!" quan s'ha fet la foscor i l'estrella Emma Watson ha aparegut a la pantalla. Al final, i un cop s'han vist els primers títols de crèdit, l'audiència ha començat a aplaudir de manera espontània. Potser ha estat perquè el film té un final feliç, d'aquells en què es mengen anissos per sempre. O potser perquè tots els que hem estat allà, hem estat conscients de viure quelcom d'irrepetible.

Ja al carrer, la festa s'ha allargat una mica més. S'ha comentat la jugada, i s'han compartit records i memòries. Molts han recordat el primer petó a les sales de l'atrotinat Palace. D'altres, intrèpids, s'han endut un record del cinema. Cartells de pel·lícules, figures de cartró. "El llum de neó petit, el 'nou', ja està demanat", s'ha fet constar des de la multitud. "Quina llàstima, quina llàstima!", s'ha dit un cop i un altre, a quarts d'1 de la matinada, quan la façana de l'edifici s'ha apagat per sempre. Ens esperen uns mesos, encara sense definir, sense sales de cinema a la capital del Baix Camp. Sort encara que de lluitadors sempre en queden i, a Cambrils, n'hi ha un, el Toni Badimon, que desafia la crisi i la pirateria, i obre cada dia per oferir pel·lícules.

Epíleg marcià

Aquest divendres, però, a la història del Palace encara se li ha d'escriure l'epíleg. Serà a les 8 del vespre quan els integrants de l'Escola de Cinema de Reus, l'ECIR, retran el seu particular homenatge a un cinema que, en paraules de Daniel Villanueva, "ha tingut molt a veure en el fet que m'hagi volgut dedicar a aquesta feina". L'últim i ambiciós curtmetratge del centre acadèmic, 'Marcianos de Marte', serà el punt final a la trajectòria dels Zúñiga com a exhibidors.

"Ja l'hem vist i sí, ens ha agradat molt. Té un aire al cinema dels 80, a 'Los goonies' i totes aquelles pel·lícules" dels bons temps del Palace, quan els dissabtes a la tarda hi feien sessions dobles, ha dit Zuñiga. De ben segur que quan la celebració s'hagi acabat, molts de nosaltres tirarem de memòria per recuperar agradables moments viscuts en aquell espai. Petons, rialles, o la descoberta de títols que després han esdevingut clàssics. I llavors, feliços per haver viscut quasi 40 anys de Palace, farem el fos a negre de la nostra particular pel·lícula. The end.

Mireu el vídeo d'un grup espectadors entrant al Palace: