-
Jordi Salvadó Rius
Ana Ballesteros
Jordi Salvadó (Reus, 1976), dedicat a promoure el vessant més cultural de Reus, té com a objectiu, fer pinya entre totes les entitats reusenques i formar una xarxa cultural que “retorni a Reus el protagonisme d’anys enrere”. Salvadó és músic i integrant de diverses formacions, actor fortament vinculat al Bravium, mestre i director de la Gran Nadala de Reus i col·laborador de l’àrea social de la Junta Directiva del Reus Deportiu. Actualment desvinculat de la plataforma DenouReus, conserva una visió positiva de la vida i de la ciutat.
Músic, actor, mestre, una persona molt polifacètica, quina és el vessant que millor defineix a Jordi Salvadó?
Per mi és complicat, és com haver d’escollir entre el papa i la mama, jo des de molt petit he viscut la música, he viscut el teatre, i ara de més gran, he descobert la vocació de docent. Realment amb els tres braços m’hi sento fantàstic, sóc una persona que mai m’he considerat ni un excel·lent músic, ni un excel·lent actor, i el tema docència, encara és més complicat de valorar, però si que és veritat que tot i la no excel·lència, el que faig ho faig amb molta passió, moltes ganes i molta energia, i això és el que ha fet que pugui anar complint petits objectius, però no puc triar una de les tres.
Quina és la vinculació que té ara mateix amb el Bravium Teatre?
El Bravium és com una segona família, vaig entrar-hi fa molts anys a fer teatre, quan tenia 16 anys a través d’en Jaume Amenós, i la veritat és que és una relació fantàstica, és una família, ens veiem molt sovint, constantment estem engegant projectes, ara estem fent una cosa per Nadal, que no puc avançar, però que agradarà molt i que farà el Nadal a Reus sigui diferent, a més la nostra intenció és que creï base i es vagi repetint any rere any de manera que les properes generacions heretin aquest detall nadalenc que preparem.
També porta l’àrea social de la Junta Directiva del Reus Deportiu, quins serveis ofereix aquest projecte?
El meu pare, que va morir aquest any, sempre va estar vinculat al Reus Deportiu, sempre he portat el roig-i-negre al cor, he estat més o menys present als partits de hoquei però sempre l’he viscut de molt a prop. Després de la mort del meu pare, em va venir a buscar la Presidenta i em va comentar que al meu pare li faria molta il·lusió que seguis amb la seva trajectòria a la Junta Directiva i no m’hi vaig poder negar, com a la part esportiva no puc aportar-hi gaire i al marketing encara menys, doncs a la vessant social tracto de fer molta feina, i crear xarxa, la idea és que les entitats no estiguin separades, crear una mica de xarxa entre totes les entitats, i entre tots, fer ciutat. Tracto de fer convenis entre altres entitats, per intentar fer pinya i que puguem fer entre tots vida reusenca en general, és a dir, que el Reus Deportiu no sigui només una entitat esportiva, que el Bravium no sigui només una artística o que el Centre de Lectura no sigui només cultural, doncs barrejar-ho tot una mica i que tot sigui de tot.
Algun exemple d’aquestes iniciatives?
Els convenis tracten pactes com la possibilitat que el Bravium pugui utilitzar les instal·lacions del Reus Deportiu, també vam col·laborar amb el Col·lectiu Reusenc d’Activitats Culturals (CRAC) i l’Aliga de Reus de manera que ells van utilitzar el nostre pavelló de bàsquet per fer un dinar per la presentació de l’àliga petita, nosaltres farem ballar l’Àliga durant el Torneig Internacional de Hoquei. L’objectiu és crear xarxa i integrar, no només l’entitat, si no el soci dins de la vida reusenca. Trobo a faltar que enlloc de tants grups separats, entre tots junts fem xarxa.
Dins del panorama musical, ha tocat diversos gèneres i estils, amb quin d’ells s’hi troba més a gust?
L’evolució d’una persona et porta sempre cap a un lloc, és cert que vaig començar amb Actor Secundario Bob i De Prestao, que són temes més rock i pop, dels quals estic molt content i orgullós, però la vida m’ha anat tirant més cap al flamenc, ja porto uns anys amb el projecte Alquimia Flamenco, fins i tot he descobert una mica el món de la música clàssica, amb la Núria Brull, amb aquesta barreja de la clàssica catalana amb el flamenc, que per mi ha estat tot un descobriment, i a banda, no negaré que amb el Fito Luri tinc una debilitat especial, sóc el bateria perquè m’encanta la seva música. Si que la vessant rockera l’he anat apaivagant i m’he ‘aflamencat’ i ‘fito luritzat’.
Com compagina el tocar en diverses bandes alhora?
Això m’ha passat sempre, des que sóc petit, amb 15 o 16 anys, he anat compaginant assajos de teatre, amb grups de música, i al final més que feina meva, és feina de la meva dona que és una santa! Quan entens que sóc un cul inquiet i que no ho puc evitar has de ser conscient que tindràs sempre l’agenda plena i has de viure la vida, al final, és viure la vida.
No hi ha estrès?
Estrès zero! En el moment que anar a tocar amb algú, és anar a l’oficina, plego. No m’ha passat mai, però plegaria, no m’ha passat mai, però igual que anar a actuar o anar al Reus Deportiu, amb tot el que faig m’ho passo bomba, si no no ho faria.
Com es compagina la vida del música de carretera amb la família?
Això és el que portava pitjor, en l’època de Actor Secundario Bob i De Prestao si que vam fer moltes gires espanyoles amb la cadena 100, en aquell moment tenia 20-22 anys i no tenia cap càrrega familiar, ara que ja tinc els dos nens i una vida una mica més localitzada a Reus realment no fem moltes gires, i tampoc les busquem, agraïm molt el típic bolo de sortir al migdia, tocar, i a les 12 de la nit ser a casa. Compagines la família amb el que t’agrada fer.
Un altre dels projectes que porta entre mans és el Cercle de Percussió, què tracta?
Això ho vaig descobrir per internet, i tal i com ho vaig veure vaig pensar que era al·lucinant i de seguida vaig contactar amb l’Alícia Valldespí, una coach que està en contacte amb un centre de desintoxicació i vam decidir provar-ho. Un cercle de percussió bàsicament és un cercle de persones que no han de tenir cap tipus de coneixement musical de res, on cadascú toca un instrument de percussió, a partir d’aquí, jo em poso al centre com a facilitador i coordino una miqueta les dinàmiques, els ritmes, els volums, qui dirigeix en cada moment... verbalment, parlem zero, es tot molt visual i sense nivells musicals, és a dir, sentir i tocar, però sense que sigui un caos.
La veritat és que la primera vegada que vaig realitzar un cercle de percussió professional va ser al centre de desintoxicació i va resultar una experiència molt bona. Veure les cares d’aquells nois, toxicòmans i politoxicòmans, que estan allà reclosos, donar-lis un tambors, uns bombos i demés, i dirigir les pujades i baixades a tempo, va ser terapèutic per ells però també per mi, perquè tothom es deixa anar, fins i tot la gent més introvertida, que no té cap vessant artística, o sense dons de lideratge, gràcies a aquests cercles de percussió es deixa anar, bàsicament perquè és molt primari.
Com a mestre i músic també dirigeixes la Gran Nadala que aplega 1.400 infants que interpreten a capella diverses cançons nadalenques. Que és el que sent quan es posa davant de tota la canalla?
Estic encantat, enguany és el cinquè aniversari i realment és una experiència al·lucinant, dirigir més de 1.000 infants, a capella i al carrer, a priori és de bojos. Sense voler comparar, hi ha altres projectes com ‘Cant Coral’ que té el mateix nombre de criatures però està en un pavelló tancat i amb músics, en aquest cas, estem parlant d’un espectacle a l’aire lliure i sense megafonia ni instruments per la canalla. Treballo per objectius i projectes, l’altre dia ja parlàvem que enguany, al ser el cinquè aniversari, hauríem de fer alguna cosa més especial, fins i tot que les escoles siguin les que triïn les cançons, intentar buscar reptes nous.
Ha canviat l’educació i la manera d’impartir-la des que va començar a fer classes?
Molt, i afortunadament en positiu, estem anant cap a un aprenentatge cooperatiu on el mestre ja no és com abans que els docents donaven càtedra i els alumnes només escoltaven i prenien nota. Cada cop més l’alumne és el protagonista de l’ensenyament i l’aprenentatge, cada cop es treballa més per objectius, per necessitats de la vida real i no tant per termes més abstractes que no saps ben bé per a què serveix.
Es considera ‘reusenc de tota la vida’?
Sí, i amb molt d’orgull! Vagi o vagi sóc un abanderat de Reus, sempre parlo de Reus tinc la sort de poder moure’m per tot arreu fent actuacions i vagi on vagi sempre duc Reus. A Reus tenim el Bravium, el Fortuny, fem festivals de blues, festes al carrer, constantment tinc la paraula Reus al cap. M’encanta la rivalitat sana entre Reus i Tarragona, sempre de bon rotllo però em falta conèixer algú de Tarragona per dir-li ‘pelacanya’, però sempre de bones, Tarragona m’encanta també.
Què li semblen aquestes etiquetes?
A Reus ja ho tenim això, sempre hem sigut una mica endogàmics en aquest sentit, a Reus ens mirem a nosaltres mateixos i gràcies a això Reus ha arribat on ha arribat. Al costat d’una gran ciutat com és Tarragona és difícil rebre diners o ajudes, ens hem hagut de buscar la vida, i segurament per culpa o gràcies això hem cultivat una mica aquest ego reusenc que és simpàtic però també endogàmic.
Com a persona àmpliament relacionada amb la cultura, què opina del treball municipal en aquest àmbit?
Fa anys es va tocar fons culturalment parlant, de trencament de relacions amb el conseller Mascarell, amb el tancament del Centre d’Arts Escèniques de Reus (CAER), el tancament de teatres, però ara vull pensar que ens trobem en un procés d’impàs, penso que amb la nova regidora Caellas que ha deixat veure que hi ha molta voluntat de voler canviar les coses, el nou director de museus, en Marc Ferran, també penso que ha estat un bon encert. Vull pensar que poc a poc estem sortint del forat i que poc a poc Reus podrà tornar a ser culturalment un referent a Catalunya, costarà molt de fer, però vull pensar que anem pel bon camí, a passes molt lentes, entenc que el pressupost no acompanya però m’agradaria pensar que sí. El que també m’agradaria és que hi hagués més participació ciutadana, els protagonistes no haurien de ser els gestors sinó els que estan dins la cultura reusenca. Teatre, música, lletres, poesia, narradors, arts plàstiques, patrimoni o seguici festiu..., que tots ells siguin els protagonistes.
Què milloraria de Reus? Si creu que cal millorar alguna cosa.
Crear xarxa, que no siguem entitats separades, que tots els grups siguem un, que hi hagi reunions periòdiques, que els artistes siguin els protagonistes i els que marquin cap a on hem d’anar culturalment i que les decisions no vinguin d’un despatx. Penso que hauríem de donar més protagonisme als veritable protagonista, que és qui està cuinant, ells haurien de marcar l’itinerari i que el gestor cultural es dediqui a seguir les directrius de la ciutadania, en aquest cas, cultural.
Quina és la situació actual de la plataforma DenouReus?
Pregunta complicada, la situació de DenouReus, com a plataforma ciutadana, segueix rumiant noves maneres d’apropar la gent del carrer a la política reusenca, és a dir, no som un partit polític, vam construir una plataforma ciutadana que no va tenir cap més remei que presentar-se com a partit polític perquè el sistema t’obliga a presentar-te com a partit. Aleshores intentem promoure molta participació i debat, però darrerament, m’he apartat una mica del projecte, ha sigut un any complicat per mi a nivell personal, i a banda, durant la campanya m’hi trobava amb gent que em retreia que ara volgués entrar a política per ‘chupar del bote’, tot això em va afectar, ja que ho feia amb tota la bona fe i la il·lusió de voler regenerar i canviar les coses, i fer que la ciutadana tingués més participació, i molt del feedback que vaig rebre va ser negatiu. La suma de tot això ha fet que m’hagi apartat una mica de tot aquest món polític, no és que m’hagi desencantat però el meu motor sempre ha estat la il·lusió i la passió, no negaré que políticament la flama se m’ha apagat una miqueta.
L’any que ve Reus serà Capital de la Cultura, té cap projecte en ment per aquesta iniciativa?
Pel que tinc entès se'ns hauria de convocar a diverses entitats culturals de cara a fer una miqueta d’aportacions i pluja d’idees, a dia d’avui no tinc cap notícia, per tant tampoc vull avançar-me, no sóc ningú per pensar res sense que m’hagin preguntat abans. Ni tinc aquesta potestat ni ningú m’he l’ha donat. Tinc les meves cabòries però són meves fins que algú em digui res. Però m’encantaria que algú ens convoqués per fer una mica de xarxa i que entre tots fem un bon paper, no crec que això s’hagi de portar des d’un despatx.
Què espera d’aquest Reus Capital Cultural?
Espero que donem un altre pas cap a la llum i que Reus de mica en mica aconsegueixi anar pujant places i protagonisme culturalment parlant, es mereix molt més protagonisme i més pes del que té actualment.
