Jordina Gort: 'El 2016 serà un bon moment per difondre la figura d’Eduard Toda'

Com sorgeix inicialment el projecte d’aquest llibre de l’Associació d’Estudis Reusencs?

La idea va sorgir després de fer la lectura de la tesi, Eduard Toda i Güell. Ideologia i escriptura (1855-1941), el 2012, quan un dels membres del tribunal, el professor Magí Sunyer, em va proposar de parlar amb l'Associació d'Estudis Reusencs per fer possible la publicació de la tesi. I així va ser com es va iniciar l'edició per publicar el llibre que ara porta el títol d''Eduard Toda i Güell: la passió per la cultura'.

Advocat, diplomàtic, primer arqueòleg català, bibliòfil, president del Patronat de Poblet,... És prou coneguda la tasca cultural d’aquest veritable “homenot” fent servir l’expressió de Pla?

Actualment, es pot dir que comença a ser coneguda. Sobretot després que se celebrés l'any 2005, el cent-cinquantè aniversari del naixement de Toda. És, tot i així, un personatge que havia estat oblidat i poc estudiat durant molt de temps i que sembla que, finalment, estem recuperant. A més, el 2016 se celebra novament el setanta-cinquè aniversari de la seva mort i tornarà a ser un bon moment per difondre la rellevància de la seva figura.

De totes les facetes humanístiques d’aquest reusenc cosmopolita, quina considera vostè que va ser la seva veritable passió en el camp de la cultura?

Crec que la veritable passió era la cultura mateixa, d'aquí el títol del llibre. La seva inquietud era culturitzar la societat en què vivia i que es trobava en un moment de represa i de canvi amb la Renaixença. Empès pels ideals regeneracionistes que havia heretat del seu oncle, Josep Güell i Mercader, Toda se sentia cridat a instruir totes les capes socials, especialment la classe obrera, i contribuir a fer una societat més culta, moderna i cosmopolita per reforçar els fonaments del país i bastir-ne un present i un futur esperançadors en aquest aspecte. Inculcar l'amor a la cultura assegurava una societat millor, instruïda, civilitzada, més humana i allunyada de la barbàrie que produïa la ignorància. Per tant, no hi ha una faceta especial, totes les tracta amb passió: des del col·leccionisme d'objectes, de monedes, de llibres, passant per l'interès per la història, l'antropologia, la llengua, l'art, tan propis com universals, fins a la reconstrucció arquitectònica del patrimoni històric. 

La passió per la cultura se centra únicament en les vessants d’escriptor i diplomàtic o abasta d’altres? Quines?

Es basa especialment, que no únicament, en la d'escriptor, perquè és a partir de l'anàlisi dels seus textos que es fixa la seva metodologia de treball, d'estudi i de creació, i a partir de la qual se n'extreu la seva ideologia. Però el llibre analitza també, a banda dels seus viatges com a agent diplomàtic, el mecenatge, la reconstrucció de monuments, la creació de la biblioteca i les relacions epistolars amb intel·lectuals catalans i estrangers, entre d'altres vessants menors.

Més enllà de Bartrina, quines altres influències literàries ha trobat en els seus textos?

Bartrina va coincidir amb Toda durant els anys de formació a Reus i, per tant, van compartir els ideals liberals i regeneracionistes, però la veritable influència com a punt de partida és l'oncle, Güell i Mercader. D'ell va heretar la ideologia de base que després s'aniria matisant i personalitzant i, d'ell, també, heretava l'estil d'escriptura, l'estil periodístic. Deixant de banda els intents inicials d'escriptura literària -poesia, narració breu- durant els primers anys de joventut, Toda no va conrear la literatura sinó que va escollir l'article periodístic per expressar-se. Una opció que mostrava un tret de modernitat i progrés amb què es comunicava i s'expressava l'intel·lectual del segle XIX. Toda agafa com a model els articles de la premsa francesa; per als articles i llibres de viatge, segueix els passos d'autors romàntics com Chateaubriand i Volney; admira Hugo, però també elogia escriptors realistes com Mark Twain. El cas és que Toda buscava com feien altres autors companys seus renaixencistes, com Narcís Oller, Yxart i Sardà, el terme mig entre la influència romàntica i el realisme vigent. I, per tant, rep la influència i admira autors romàntics, sobretot, per a la literatura, però en la seva escriptura, d'estil periodístic, es mostra objectiu i proper al realisme i a la influència del positivisme.

Durant els seus primers anys d’instrucció, Toda va coincidir amb amics com Gaudí i Josep Ribera Sans, companys amb els quals va redactar la revista El Arlequín. Què destacaria d’aquesta etapa formativa?

Bàsicament, aquests primers anys i El Arlequín, com a revista d'institut, representen el seu primer assaig com a l'intel·lectual que acabaria sent. Són els anys de formació que ja he comentat, de creació de la base ideològica sota l'empara de Güell, i la primera plataforma d'expressió que anunciava el futur escriptor d'articles a revistes tan paradigmàtiques del moviment de la Renaixença catalana com La Renaixensa i La ll·lustració catalana, entre moltes d'altres.

Juntament amb altres centres culturals i museus, el Centre de Lectura de Reus va rebre donació de materials per part de Toda. Quin tipus de fons representa i què en destacaria?

La donació va ser al voltant dels dos mil volums, a més de deu mil pessetes per col·laborar en la renovació del Centre de Lectura. Es tracta d'una xifra força significativa, si tenim en compte que ens situem a inici del segle XIX, el 1916. Un fons que incloïa llibres de diversos temes -història, geografia, viatges, biografies, literatura, botànica, zoologia- i majoritàriament -i aquesta era una aportació interessant per a la biblioteca- escrits en anglès i francès, tot i que també n'hi havia en català, castellà, alemany, italià i portuguès. Entre els autors més destacats d'aquestes obres s'hi troben Dante, Dumas, Hume, Racine, Scott, Byron, Zola, Voltaire, Zorrilla, Ausiàs March, Maragall i Oller, entre molts d'altres.