Joves reusencs inicien un servei de carregadors sense fils

Els gurus del món digital ja fa temps que indiquen un fenomen imminent: un futur en què la intel·ligència artificial s'incorporarà als dispositius electrònics i en què les comunicacions sense cables seran cada vegada més eficients. Aquest somni, però, sembla idíl·lic quan mirem sota la taula de l'ordinador, o bé darrere de la televisió del menjador. I és que diàriament ens topem amb un embull de fils i endolls, moltes vegades polsegosos. Diàriament patim pel fet d'endur-nos els carregadors de l'ordinador portàtil, de les tauletes i, sobretot, del telèfon mòbil. En definitiva, patim per la bateria dels nostres tresors més apreciats, aquells que ens mantenen al corrent de què succeeix al nostre voltant i a la resta món. A Espanya, l'amoïnament per les "piles" d'aquests aparells encara persisteix.

Per sort, la crisi no sempre ha de ser necessàriament negativa, ja que també provoca que cada vegada siguin més els joves que decideixen emprendre un negoci pel seu compte. Però aquest fet suposa recórrer un camí ple de dificultats. És el cas dels reusencs que han creat Sapload Technology, una iniciativa empresarial i tecnològica pionera a Espanya. Reusdigital.cat ha entrevistat tres dels quatre joves universitaris que formen l’equip promotor del projecte. Joves amb idees i amb voluntat d’apostar pel futur, que han estat finalistes dels Premis Reus Empresa 2015.

En què consisteix Sapload?

Arnau Jordà (A.J.): L’objectiu és avançar-se al futur. Volem crear una servei que solucioni una necessitat que sorgeix del dia a dia, del fet d’estar cada vegada més lligats als dispositius mòbils. Aquests dispositius funcionen amb bateria, que és limitada i es descarrega de forma ràpida a causa de l’ús que se li dóna. En un futur aquest problema anirà a més: pantalles més grans, aplicacions que exigiran més transferències de dades, 5G, etcètera.

Marc Ramos (M.R.): El nostre producte soluciona aquest problema: permet carregar els dispositius en situacions quotidianes. En un bar, en un restaurant i en qualsevol zona d’oci o recreativa. Oferim carregadors que incorporen la tecnologia patentada QI, que funciona gràcies a la transmissió d’energia de forma inductiva. Amb la implantació d’aquest element, les persones podrien treure un major rendiment dels seus dispositius. Però no tots els smartphones es fabriquen amb l'opció càrrega sense fils. Per aquest motiu, tot i que cada vegada són més els fabricants que aposten per incorporar-la, també tenim un carregador adaptable perquè tothom pugui carregar la bateria del seu mòbil, tingui el model que tingui.

Anton Sentís (A.S.): A tots ens agradaria sopar mentre se’ns carrega el mòbil a la taula. També seria ideal pujar en un taxi i poder-lo carregar durant el viatge. Perquè al cap i a la fi tothom es troba pendent del nivell de bateria del seu telèfon mòbil.

Què us va impulsar a tirar endavant el projecte?

A.J.: Un dia, mentre miràvem la televisió, vam adonar-nos del potencial i la comoditat de la càrrega inalàmbrica. Ja n’havíem sentit parlar i se’ns va acudir la idea d’oferir un servei a empreses i no només un producte a clients individuals. El que volem és resoldre una necessitat tan important en la societat com és que s’acabi la bateria del mòbil, dispositiu actualment essencial perquè permet la interconnexió amb els altres i amb el món que ens envolta. 

A.S.: El producte ja existeix i actualment es ven a clients finals. El que diferencia Sapload de la competència és que ho enfoquem com un servei per a empreses. Un servei que funciona com a valor afegit en l’oferta dels establiments, siguin de restauració, d’oci o de treball. Ja són molts els locals que incorporen i han normalitzat aquesta tecnologia a altres països com França, Anglaterra, el Japó o els Estats Units, i la veritat és que funciona. Els clients poden gaudir d’un servei cada vegada més necessari, de manera similar al mecanisme Wi-Fi.

M.R.: Però si parlem de competència, realment no en tenim perquè a Espanya anem molt enrederits. Hem aprofitat l’oportunitat de ser pioners en aquest aspecte i, després d’un any d’esforç i sacrifici, el projecte ja s’ha consolidat com a tal.

Com us complementeu?

A.S.: Som un equip multidisciplinari, que compta amb una formació diversa: Publicitat i Relacions Públiques, Enginyeria en Sistemes i Tecnologia Naval, Enginyeria Mecànica i Arquitectura. Cadascun ha treballat en el seu àmbit, però també és cert que sempre prenem les decisions junts.

M.R.: Ser amics ens ha facilitat molt les coses. Els quatre tenim 21 anys, poc temps i moltes obligacions: de vegades és difícil trobar un buit a l’agenda perquè tots treballem i estudiem, però el fet de saber que estem junts en això i que podem confiar els uns en els altres ens ha empès a seguir endavant. No és una cosa que puguis fer d’un dia per l’altre per la complexitat de la tecnologia, i encara menys en la nostra situació. Per això fa més d’un any que hi treballem.

La joventut suposa un inconvenient en el món empresarial?

A.J.: Pensem que no: estem preparats i tenim moltes ganes de tirar-ho endavant. Però és cert que ens hem trobat amb una paret, una paret psicològica i preconcebuda. Hi ha l’estereotip que som joves i és un condicionant negatiu quasi sempre.

A.S.: També s’ha de tenir en compte que presentem un producte innovador. L’empresa ha de confiar i apostar per nosaltres, i aquesta confiança és difícil de trobar avui en dia. Com ja hem esmentat es tracta d’un producte que ofereix un valor afegit; les empreses no en treuen un benefici monetari directe. Al final això complica més les coses, ja que la majoria d’empresaris no volen córrer riscos.

Heu cercat assessorament en aquest sentit? En quina fase es troba ara el projecte?

A.J.: Ens hem reunit amb l’AIJEC (Associació de Joves Empresaris de Catalunya) per demanar consell a empresaris joves que ja han superat aquesta etapa embrionària. També hem comptat amb l’assessorament d’entitats com REDESSA (el centre d’empreses de Reus) en la part empresarial més tècnica i del SECOT (Voluntariat Sènior d’Orientació Empresarial).

M.R.: El SECOT ens ha ofert una visió força diferent de la de l’AIJEC per la seva llarga experiència en el món empresarial, tot sense tallar la nostra progressió. Però ambdues percepcions són necessàries i ajuden a saber cap on anar i cap on no anar.

A.S.: Després d’aquest llarg camí ja podem dir que tenim diverses empreses interessades en el projecte. Sabem que cal no avançar-se als esdeveniments, però tenim esperança i ganes de créixer. Això és el que compta.

Què diríeu a aquells joves que volen emprendre i no s’atreveixen?

A.J.: El màrqueting es basa a pensar en la societat, en els clients, en resoldre les necessitats que aquests tenen. Si algú té una idea que solucioni una necessitat, que tiri endavant sense por i mai es rendeixi. 

Viurem algun dia en un món sense fils?

M.R.: Ja ho crec. Les noves tecnologies avancen a passes gegants, i el següent pas és molt clar: d'’aquí a uns anys tots els mòbils incorporaran el sistema de càrrega sense fils i els cables quedaran obsolets. Aleshores nosaltres ja tindrem el recorregut i la marca feta.