Dijous, 13 de Desembre de 2018

La resistència indígena, vista per una historiadora reusenca

13 d'Octubre de 2015, per Jaume Massó Carballido
  • Josefina Oliva, amb la seva parella, Antoni Coll, a Mèxic, l'any 1948

    Universitat de Barcelona

  • Portada del llibre de Josefina Oliva

     

La gèografa, arqueòloga i historiadora Josefina Oliva Teixell va néixer a Reus l’any 1912 i va morir a la ciutat de Mèxic el 2007, als 95 anys. Llicenciada en Geografia i Història per la Universitat de Saragossa (1933) i professora de Geografia a l’institut de batxillerat de la Seu d’Urgell (1937) i en un de Barcelona (1938). A Mèxic, també va ser docent a diferents centres d’ensenyament i, com veurem, fou autora de diversos llibres de geografia i d’història precolonial de Mèxic. Casà amb l’advocat mallorquí Antoni Coll Maroto (1902-1958), que fou secretari de la fiscalia de l’Audiència de Barcelona durant la guerra civil.

Una filla seva, Atlántida Coll Oliva, que també seria geògrafa, va néixer accidentalment a Dakar el 28 de maig de 1941, quan els pares –després de deixar la França ocupada pels nazis– esperaven poder continuar el viatge cap a Mèxic, país al qual no van poder arribar fins el 15 d’octubre (el periple fins a Mèxic fou atzarós, ja que en principi el vaixell, on també anava don Niceto Alcalà Zamora i que es dirigia a Rio de Janeiro, s’aturà a Casablanca per ordre del govern col·laboracionista de Vichy; malgrat tot, al port magrebí, pogueren agafar un altre vaixell que els duria a Mèxic).

A l’exili mexicà, Josefina Oliva s’integrà a la plantilla docent de l’Institut Lluís Vivescom a professora de Geografia. El 1945, fascinada per l’arqueologia mexicana, ingressà com a alumna a l’Escola Nacional d’Antropologia i Història i participà en diverses excavacions arqueològiques. En aquesta Escola va col·laborar amb el fundador de l’anomenada escola catalana d’arqueologia, Pere Bosch Gimpera (també exiliat a Mèxic), i va conèixer l’antropòloga francesa Laurette Sejourné, de qui es va fer molt amiga i amb qui va compartir diverses experiències de viatge pel país.

Sejourné utilizà una part de les recerques d’Oliva en uns quants dels seus textos sobre l’arqueologia de la Vall de Mèxic i Oliva traduí del francès textos de Sejourné, qui esmentaria Oliva com a col·laboradora seva en dues de les seves obres (al primer volum d''Arqueología del Valle de México', dedicat a  Culhuacán, i al volum dedicat a Xochimilco). Per la seva banda, Josefina Oliva va traduir a l’espanyol dos llibres de Sejourné, 'América latina. Antiguas culturas precolombinas' (1971, volum 21 de la col·lecció d’Historia Universal  de Siglo xxi Editores) i 'El pensamiento náhuatl cifrado por los calendarios' (1981). Més endavant, fruit d’aquesta influència, Oliva publicarà l’obra 'Terra Ignota. La Geografía de América Latina a través de cronistas de los siglos XVI y XVII' (1986). Des de la dècada dels cinquanta, Oliva havia començat també a dictar classes a l’Acadèmia Hispano-Mexicana i als 'Planteles' números 2, 5 i 7 de l’Escola Nacional preparatòria, activitat de la qual es jubilà l’any 1987.

El 1983, Oliva col·laborà en la preparació de l’exposició 'El exilio español' en México, organitzada a Madrid pel Ministeri de Cultura espanyol i per diverses institucions mexicanes i d’exiliats hispànics. També és citada al catàleg 'L’exili espanyol a Mèxic. L’aportació catalana', corresponent a la versió expositiva que es va veure a Barcelona el 1984, concretament a la plana 28: “Josefina Oliva, geògrafa de Reus. Treballà amb Marcel Santaló en l’edició de llibres pedagògics”. Els llibres van ser 'Nociones de geografía física' (1958), 'Geografía física y humana' (1965) i 'El universo y sus misterios: Introducción a la astronomía' (1988, aquest ja signat per ella sola). És clar que havia fet moltes més coses, a Mèxic, tal com podreu comprovar si llegiu el llibre d’Olga Harmony, 'Josefina Oliva de Coll: semblanza' (de 74 pàgines), editat a Zapopan l’any 2000, o si consulteu on line el text de l’entrevista que Martín Checa-Artasu i Paula Soto li van fer a Atlántida Coll, la seva filla, l’abril del 2012 (Biblio 3W. Revista Bibliográfica de Geografía y Ciencias Sociales, Universitat de Barcelona, vol. xix, núm. 1074, 15 de maig de 2014; agraeixo la referència a Dolors Capdevila).

El 1966 (tot aprofitant que la seva filla i el gendre residien temporalment a Catalunya), Josefina Oliva va tornar a Reus i aquí va contactar amb Salvador Vilaseca, un prehistoriador de reconegut prestigi i antic col·laborador de Bosch Gimpera. La trobada o retrobada amb Vilaseca va comportar una amistat nova o renovada que es va mantenir fins a la mort del seu compatrici. Al Museu de Reus es conserven set afectuoses missives trameses per Oliva a Vilaseca i la seva muller des d’Amèrica, escrites entre el desembre de 1967 i el desembre de 1973. El 12 de gener de 1973, Oliva explicà a Vilaseca que:

 “un amic editor –el del Siglo xxi– m’ha demanat un llibret, que [...] serà el revés de la conquesta. Tot el contrari de l’exaltació del Conquistador, serà l’exaltació del vençut, dels qui varen lluitar per a no ésser-ho, per a no ser dominats. N’hi van haver molts més dels que sonen, dels coneguts. I no fou tan fàcil de dominar-los. De cap manera fou la passejada triomfal del penó de Castella. Va ser la força bruta, la que va guanyar, com és ara a Vietnam. (Si bé no guanyen encara!) I la marca que va deixar, l’esperit colonialista, persisteix en tota l’Amèrica Llatina i sols no és visible per als cecs voluntaris, o per als qui en treuen profit. [...] / No sé què en sortirà però el faig a gust. M’ha costat molt de decidir-me: ‘cal saber escriure per a fer un llibre’ és la veritat de Perogrullo que em repetia constantment. Però malgrat tot i no saber-ne m’hi he llençat. Ja veurem.”

La primera edició del llibre en qüestió va aparèixer, finalment, a Mèxic, l’octubre de 1974, amb el títol 'La resistencia indígena ante la Conquista' (un volum de 283 pàgines que va merèixer unes quantes reedicions, en espanyol i en català). L’obra era dedicada, tal com consta a la plana 7 del volum, “A los que murieron luchando por su tierra, a los que murieron por injusticia, a los que luchan contra ella, dondequiera que esté, a los que padecen hambre y miseria”. Oliva en va trametre un exemplar al seu amic i col·lega Vilaseca (amb qui intercanviava les publicacions respectives), amb una dedicatòria manuscrita a ell i la seva muller, que tot seguit transcric:

“Lluïsa, Salvador: L’amistat que em feu sentir i que tant m’honora, em dóna impuls per a dedicar-vos aquest llibret malgirbat. L’he fet més amb el cor que amb l’enteniment: jo no sé escriure, pero els problemes d’aquestes terres m’apassionen. Una gran abraçada a tots dos. / Josefina / Gener del 1975”.

Aquest llibre és l’únic mèrit d’Oliva que figura a l’entrada corresponent del 'Diccionari Biogràfic de Reusencs', de J. Olesti Trilles (volum segon, p. 491, Reus 1992), a part de la data del seu naixement a Reus (12 de març de 1912) i dels noms dels seus pares reusencs, Josep Oliva Vilanova i Francesca Teixell Marcó. La presentació al Centre de Lectura de Reus d’una nova edició catalana del llibre de Josefina Oliva, el dia següent al 12 d’octubre en què els espanyols celebren l’anomenada “Fiesta de la Hispanidad” (o “de la Raza”), i en un context que situa l’autora i l’obra en el setanta-cinquè aniversari de l’inici de l’exili provocat per la victòria franquista de 1939, pot servir per a recordar una personalitat intel·lectualment molt destacable però pràcticament desconeguda a la seva pàtria natal.

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

reusdigital.cat Reus Diari Digital la resistencia indígena

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)

Comentaris

J. A. Carricondo  13 d'Octubre de 2015

Som universals!

He intentat comprar el llibre, més que res per allò del dia de la cabra, tot i que no entenc que digui 'Pablo, a menys que sigui un cabró.
El compro de segona mà per explicar el que s'amaga: la destrucció dels pobles i les cultures indígenes que alguns celebren molt, com el 'toro de la vega'.

Reportatges