Dimecres, 12 de Desembre de 2018

La Terrasseta de Preixens: 'Som els Andy Warhols de les revetlles'

La formació musical presentarà el tercer disc el dijous, 21 de maig, a la Sala de Lo Submarino a Reus

20 de Maig de 2015, per Cristina Valls
  • Els components de La Terrasseta de Preixents, Albert Sala, Jordi Palou, Javi Tanarro, Roger Pascual, Marc Vilarrubias, Eloi Virgili i Ramon Llavall

     

Com valoreu la recepció del públic de 'Candidatura'?

Javi Tanarro: Tot i que encara és una mica aviat per dir-ho, recentment hem penjat les cançons a Internet i la recepció és força bona, perquè estem canviant de sonoritats i està sent molt ben acceptat per la gent que ens coneix.

Quin va ser el vostre punt de partida?

Jordi Palou: Vam començar aquest mes d'octubre i novembre passats. Des de llavors hem anat creant aquests temes nous ja escrits anteriorment. A l’abril vam gravar en qüestió d'un mes el disc, als estudis Can Padaler de Manresa, amb el David Rosell, el nostre productor i tècnic a la vegada. La gravació ha estat força accelerada. Les cançons s'han anat fent a foc lent, però sí, ha estat molt ràpid. Rosell és una persona que et demana, que t’exigeix, et pressiona, et fa que espavilis i aprens més coses del teu instrument. A la vegada també és una persona molt metòdica. Té un sistema molt clar a l’hora de gravar, una fórmula que sap que li funciona. Hem tingut resultats molt bons. S’han anat marcant unes dates i unes fites i ens hem posat a l'alçada.

'Candidatura' ha estat finançat per un procés de micromecenatge com els treballs anteriors?

J.T.: El segon disc si que vam fer una part pagada mitjançant el micromecenatge, però enguany no. Aquest disc ha sigut producció pròpia. Ens va bé, no ens podem queixar.

Quines han estat les motivacions que us han dut a col·laborar amb Carles Belda o David Rosell, entre d'altres?

J.T.: Tots dos, Carles Belda i David Rosell col·laboren en la mateixa cançó, la de ‘El govern més animal’. Va ser una de les propostes en les que vam partir d’una pregunta molt recorrent enguany: ‘Si fos per nosaltres, qui ens agradaria col·locar al govern?’. Llavors vam pensar que seria interessant que Carles Belda,  Joan Garriga i David Rosell col·laboressin en una peça on es presentés la situació on ells fossin els que governen. És una composició molt divertida.

A l’abril es van filtrar els quatre primers temes de 'Candidatura' suposadament per un robatori informàtic, això va provocar descàrregues en massa. Malgrat la disposició del disc a la xarxa més endavant la gent desitja sentir-vos en exclusiva. Què sentiu?

J.T.: Que passi una cosa així, és un elogi. Al cap i a la fi els hi acabes regalant a la xarxa. No va suposar cap problema, perquè el que volem és la difusió, que la gent ens escolti i que ens balli. També volem que ens votin, però amb 'b'.

La resposta dels vostres seguidors a Lleida és la mateixa que a la resta del territori català? 

J.P.: No, aquí no es compleix la dita 'cadascú és profeta a la seva terra', realment nosaltres hem fet la majoria de concerts a la província de Lleida. De fet aquest nou disc, 'Candidatura', és obrir-nos, intentar-nos donar un aire més formal al que és el territori català.

Penseu aportar alguna novetat en els propers concerts confirmats?

J.T.: Sempre maquinem alguna cosa, fem anar el cap i pensem donar espectacle. Hi ha una cançó on acabem amb la paraula 'cassola' i acabem traient la cassola. Això són coses que sempre queden en la improvisació del directe.

J.P.: El directe és molt flexible, és difícil dir segur com farem el directe perquè potser al llarg de la temporada veiem coses que flaquegen i es poden canviar o no funcionen. T'intentes adaptar segons el lloc on estàs i quin repertori de cançons tries. El que és segur és que farem ballar la gent. Per modificar sempre estem oberts.

I sempre amb l'estètica de festa major que us caracteritza.

J.T.: Som els Andy Warhols de les revetlles, busquem la motivació i la inspiració i les torcem com una goma. Ens agrada girar i tornar a girar les cançons.

J.P.: Està clar que vendre'ns com un grup festiu és un al·licient, però la gràcia també és això, que sabem parlar de coses series d'una manera divertida, irònica i a la vegada ballable.

Què creieu que és el que us diferencia de la resta de grups musicals actuals?

J.P.: Intentem no caure en els tòpics: l’amor o la rebel·lia són temes que et donen per fer cançons, però que sempre es canten de la mateixa manera i amb les mateixes paraules. Busquem aquell eix a través de l’humor, el format irònic. Es pot parlar d'un tema, però d'una manera irònica i de la manera més subtil. Cançons que parlin d’amor i que facin bromes d’aquest mateix sentiment.  És el cas de ‘Je t’aime’, una composició d’amor que diu a l’hora que les cançons així estan buides. Una altra cançó, la de ‘Final Feliç’, parla d’un altre tipus d’amor que és el de pagament. A primera vista sembla un tema tabú, però la veritat és que no es troba en moltes lletres.

Heu experimentat una evolució en aquests tres discos?

J.P.: Sí, la trajectòria ha estat ascendent. Nosaltres com a músics sempre ho anem notant, perquè cada vegada saps més coses que no pas en els principis. També hem adquirit més qualitat de so: cada vegada observem que el material està millor gravat. Es nota molt el canvi del primer disc al segon. I a l’hora de composar també es nota que progresses en molts sentits. El que vols és posar-te a la pell del que t’està sentint. No només dir el que tu vols, sinó agradar als altres.

J.T.: Personalment, abans jo no era tan crític amb la música i ara quan comencem als estudis pensem que al final sí que val la pena dedicar hores. Sobretot en comparació amb el nostre primer treball.

Combineu diversos estils com la rumba, el rocksteady o el pasdoble. Posseïu coneixements professionals de música o sou més aviat aficionats?

J.T.: Som set al grup. Aviat tindrem un vuitè músic, l'Òscar que tocarà el trombó de vares i ell ha estat al conservatori. Jo també, ara mateix estic estudiant i també vaig anar al conservatori. Tots tenim nocions de música. Hi ha gent com l’Albert Sala o l’Eloi Virgili que han tingut una bona formació i des de petits.

Què us empeny a formular un estil determinat?

J.P.: El que intentem és no buscar un estil determinat. Quan crees alguna cançó és perquè penses en una base d'un estil, amb el que has crescut. Busquem el reflex del que hem escoltat a la vida, del que has exprimit des de petit. A l’hora de triar estil l’assumpte és imprevisible, perquè penses una cançó i et surt d’una manera, arribes a l'estudi i el productor t'ho canvia.

J.T.: Creiem en totes les arts. A l'hora de triar estil potser el resultat final és diferent. Més aviat sorgeix, no ens estigmatitzem, això ens limitaria. Potser no tirem de totes les cançons del mateix estil. Innovem també. També barregem una mica, per provar.

Després de tres àlbums a la venda, creieu que us queda alguna cosa per parlar?

J.P.: Ens queden moltes més coses. Un altre disc, més videoclips i més directes. Tenim moltes ganes de seguir tocant, ja sigui junts o separats. Sempre tenim projectes en ment. Cada dos anys treiem alguna cosa nova i de moment anem a aquest ritme. Esperem que continuï així. Almenys tenir temps per gaudir el que has fet, donar-te temps per pair l'èxit. Ganes de generar nous treballs. I també donar marge a que la gent per a que ho paeixi.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)

Reportatges