L'amor és a la xarxa

Anys enrere es preguntava 'Estudies o treballes?' i ara els joves (i els no tan joves) es plantegen altres qüestions quan volen lligar. 'Tens instagram? o 'Ets a Tinder?' evidencien que les xarxes socials han canviat les relacions. Reusdigital.cat va plantejar dies enrere una enquesta a Facebook en què preguntava als usuaris si mai havien usat aplicacions, xats i altres eines digitals per conèixer gent i aconseguir cites. La participació, si bé no nombrosa, ha mostrat que els reusencs les han emprades en alguna ocasió per acostar-se a algú, tot i que s'estimen el cara a cara. "Som éssers socials i ens el cal el contacte", apunta en aquest sentit el graduat en Psicologia, Sergi Martín.

La foto de perfil, fonamental

D'altra banda, però, el 'boom' de pàgines com Meetic i eDarling o l'organització d'iniciatives com l''speed dating' o els clubs de 'singles' constaten que cada cop són més les persones que cerquen l'amor a Internet. Com actuen els usuaris d'aquests webs per entrar en contacte amb d'altres? Els mètodes per seduir són diferents dels usats cara a cara? El Whatsapp ens fa més dependents? "Molts usuaris escullen amb molta cura la seva foto de perfil per tenir més èxit", apunta el publicista Marc Noè. Des de la seva columna al web Psicología y Mente, Noè exposa de manera habitual els passos que cal seguir per resultar atractiu al món virtual. Noè aconsella que s'ha de ser un mateix, i que es triïn les fotos "en què hi sortim més afavorits".

Amb això, malgrat tot, no n'hi ha prou. "Les fotografies han de dir quelcom de nosaltres, de la nostra feina, de la nostra vida", afegeix. Ara bé, el més important és "no atabalar" els altres a l'espera d'una resposta. El curiós del cas, tal i com explica l'expert, és que ens passem tanta estona al cap del dia pendents de Facebook, Twitter i Whatsapp que tot plegat pot generar "estrès i ansietat".

I què passa, quan la cita és al 'món real'? "És bàsic que la nostra personalitat 2.0 sigui la mateixa que la 1.0". Per entendre'ns, que no poden tenir-se dos rostres, que s'ha de sempre de la mateixa manera, sigui en una aplicació per a solters exigents o al restaurant durant la cita amb qui ens agradi. En consequència, no és bona idea farcir el perfil amb gestes heroiques i hiperbòliques. Abans s'enxampa un mentider que un coix, encara que les mentides siguin virtuals.

Els joves i l'amor en l'entorn digital

"Hem acabat els exàmens i ara tenim uns dies de descans", celebra l'estudiant María Ramírez, de 18 anys. Al seu costat, Jordi Closa (19), Clàudia Raya (17) i Miquel Sugranyes (18) apunten a un creixent interès de la xarxa Snapchat al seu cercle social. La seva peculiaritat és que els arxius d'imatge i vídeo que s'hi comparteixen s'esborren de manera automàtica en segons. Per tant, "n'hi ha que l'usen per enviar-se fotos de nus", descriu Ramírez. Raya, per la seva part, admet que ha arribat a desinstal·lar-se determinades aplicacions del seu mòbil "per desconnectar". I doncs? "És que les xarxes enganxen", exposa.

Potser és per això que l'experta en xarxes socials Samara Martínez explica que "la generació Z (nois i noies nascuts entre 1995 i 2003), els natius digitals, no conceben que les relacions personals d'abans s'iniciessin sense el suport de les xarxes". En aquesta línia, el graduat en psicologia Sergi Martín fa constar que aquest comportament és conegut com a "control estimular". "És com aquell qui deixa de fumar i amaga els cendrers", il·lustra. "Relacionem estímuls amb una conducta concreta, i si es retiren aquests estímuls la conducta cedeix", conclou.

"Jo sí que xafardejo espais de noies, però és per curiositat", exposa Sugranyes per valorar si l'ús de les xarxes entre els adolescents fomenta actituds de risc emocional. "Hi ha una parella que coneixem que s'està tot el dia dient coses pel Whatsapp i discuteixen molt sovint", subratlla Ramírez, per descriure situacions de dependència. "Estar tot el dia pendent d'algú no és gens sa", detalla al seu costat Closa. I què n'opinen, els joves, de l'extimitat que s'ha generat per l'aparició d'aplicacions i xarxes? "S'ha establert que tot allò que no es mostra a les xarxes no existeix", diu Raya. "I els pares poden veure el que fas, a sobre", es queixa Ramírez.

El cara a cara mana

Es tracta, doncs, de trobar espais allunyats de 'la xarxa de xarxes', Facebook, on "hi ha massa gent que pot veure el que penges", afirmen tots. En aquesta línia, els quatre apunten a Instagram com la seva xarxa predilecta. "També s'hi pot lligar, i més des que permet enviar missatges privats", raonen. No obstant això, els joves consultats creuen que les xarxes mai podran substituir les cites de tota la vida. "La xarxa no sempre té la mateixa màgia com quan quedes amb algú", creu Ramírez. "Potser sí que el Whatsapp permet deixar-se anar i dir coses que cara a cara no diries, però és millor tenir el noi al davant", afegeix Raya. El servei de missatgeria permet, fins i tot, poder trencar sense haver de veure's. "Jo no ho he fet mai, però en sé de molts que ho han fet, potser per covardia", apunta Sugranyes.

I sorgeix el moment comparatiu. Succeirà quelcom semblant pel que fa a la gestió de relacions sentimentals en una franja d’edat més adulta? Patiran altres efectes o concebran les relacions a través de la xarxa com a quelcom complementari? Ana López, que passa dels 50, ofereix un rotund “no” pel que fa a la gestió “madura” respecte els perfils personals a les xarxes de gent que coneix. “Molts adults actuen com nens. He provat alguna plataforma per trobar parella, com Meetic, però no em va acabar de fer el pes. Prefereixo conèixer les persones cara a cara”, valora.

L'experiència 'single'

Per a López, aquest tipus d’espais es troben “plens de mentiders” i destaca que “en la part on més s'enganya és en la del físic. N'hi ha pocs que col·loquin fotos seves actualitzades, perquè molts estan acomplexats i s’autoconvencen que no agradaran”. Ana López també va tastar l’experiència de pertànyer a un grup de ‘singles’, de solters, “vidus i separats en la seva majoria”. Una experiència molt més física, almenys.

Segons explica l'experimentada usuària, s'acostuma a entrar-hi perquè s'hi coneix algú i sempre es comença buscant amistat, no pas parella. “S’organitzen una gran quantitat d’esdeveniments: menjars, sopars, festes, excursions, viatges. Passes moments bons, però el que se’n diu parelles no se’n fan i, si es construeix alguna cosa semblant no dura gens”, sentencia. Pel que fa al grup de ‘singles’, López ofereix diferències de gènere. “Hi ha molta varietat, però la majoria de les dones volen viure la vida, no volen cap lligam amorós; en canvi, els homes acostumen a ser uns tastaolletes, però generen un rol més possessiu i volen a algú que els cuini i els cuidi”, classifica.

En tots dos casos, a més, s’acostumen “a remoure molts records, i hi ha molta impaciència i desconfiança. De fet, el 90% acostumen a dur motxilla i sol ser un inconvenient per construir cap relació, perquè la gent ja coneix què són dur responsabilitats i les volen evitar”.

Addiccions 2.0

"L'addició al cibersexe i a les noves tecnologies estan anant a més", indica altre cop el graduat en Psicologia Sergi Martín. En clau emocional, "cadascú reacciona a la seva manera a determinades actituds que es poden generar quan s'està fent ús poc adequat de les xarxes", segueix. Pel que fa al 'sexting', Martín apunta que "molts dels qui el practiquen no ho admeten". Potser per decisió personal o per vergonya, o qui sap si per ambdues raons, és quelcom tabú. Sigui com sigui, un estudi realitzat a l'Estat subratlla que l'1,5% dels menors admeten haver-lo practicat. Les estimacions, pel que fa a l'ús de xarxes socials per part dels joves espanyols, és del 90%.

Se sol dir que les noves tecnologies i les xarxes ens han de fer les coses més fàcils, però a partir dels testimonis recopilats en aquest reportatge qualsevol diria que l'amor és encara més complicat des de l'aparició a les nostres vides de segons quins webs i aplicacions. El que abans se solucionava amb una trucada ara demanda una llarga discussió per WhatsApp. Dels ulls que no veuen, el cor no se'n dol, se sap. Ara, però, i gràcies o per culpa de les xarxes socials, tot se sap i tot es veu en qüestió d'uns instants. Fins i tot, en alguns casos, les pors i les debilitats.