Dijous, 28 de Març de 2024

L'amor és lleig

'Pretty', una comèdia sobre l'obsessió per l'aparença física, es representa al Bartrina

09 d'Abril de 2017, per Marc Busquets
  • Ribas i Roca, en una imatge d'arxiu de 'Pretty'

    La Villarroel

A la seva peça 'In the company of men', que més tard es va encarregar de dur al cinema per debutar com a director el 1997, Neil LaBute ja va plantejar moltes de les qüestions sobre les quals ha girat sempre el seu discurs. Les relacions de parella, les mentides, la venjança i la maldat amagada rere un somiure han estat temes habituals de reflexió en la trajectòria d'aquest dramaturg que, amb 'Pretty', ha apostat per la comèdia amb un punt esbojarrat i d'una notable mala llet. La versió del muntatge que s'ha vist aquest dissabte al vespre al Bartrina ha comptat, a més, amb la presència a l'escenari de quatre intèrprets consolidats: Joan Carreras, Pau Roca, Mariona Ribas i Sara Espígul.

El factor Espígul

Aquesta última, la revelació de l'espectacle, descobreix que el seu amant (intepretat per Roca) ha fet un comentari de mal gust sobre el seu rostre. Aquest simple detall (un malentès, segons ell) desencadena una crisi i la posterior ruptura de la parella. Espígul ha estat capaç de trobar per al seu personatge el punt just de comicitat i histèria per aportar-li, fins i tot, fragilitat. En aquest sentit, un dels passatges més àcids de la història es produeix quan tot adreçant-se al públic i amb els llums de sala encesos, s'ha dedicat a repassar tots i cadascun dels defectes físics del seu novi. Detalls escabrosos i púbics inclosos. Quan l'amor s'acaba, si és que mai n'hi ha hagut, surt la ràbia.

L'altra parella, a la qual donen vida Carreras i Ribas, té potser menys pes en escena però funciona també per fer avançar la trama. A través de disputes, discussions i infidelitats, el públic és testimoni de les misèries d'uns personatges possiblement reduïts a l'anecdòta en certs aspectes però en els quals tots ens hi podem emmirallar. El text de LaBute permet la rialla superficial, sí, però analitzat des d'altres perspectives aporta una lectura ferotge de les relacions humanes. No es tracta d'assumir els nostres defectes, segons com, si no d'usar com a arma els de la persona que ens estimem si mai ens fa mal.

A 'Pretty', l'amor és tòxic, lleig, possessiu i mentider. I encara gràcies, perquè la mentida du a la felicitat o, com a mínim, a l'estabilitat. Quan la veritat es revela, però, quan els protagonistes es posen davant del mirall i s'hi reflecteixen, el resultat no és gens agradable. Bravo, de fet, pel monòleg final de Roca, en teoria el més íntegre dels personatges de la peça. Es pregunta sobre l'obsessió per l'aparença, ens convida a acceptar-nos tal com som. Això sí, i per si de cas, acaba proclamant: "Quan torni a tenir nòvia, me la buscaré ben guapa". Som tots uns cínics, per a LaBute.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics