Dimecres, 12 de Desembre de 2018

Leandro Mendoza: 'El circ és la caixa de sorpreses de les arts'

Entrevista al nou director artístic del Trapezi

22 de Gener de 2017, per Jordi Bordes/ El Punt Avui
  • Leandro Mendoza, divendres a la tarda, a La Central del Circ, a Barcelona

    Oriol Duran

És des de fa pocs dies el nou director artístic del Trapezi, el festival estratègic que mostra les novetats del circ contemporani català. Ho serà, de moment, només per dos anys. Aquesta setmana, es desplaça a Reus per muntar l'espectacle inaugural de Reus Capital de la Cultura Catalana 2017. En aquesta peça barrejarà les arts i l'estètica del circ amb actuacions de companyies de cultura popular de la ciutat. Serà una entrada efectiva al món cultural. Coneix de sobres el Trapezi: hi deu haver treballat, com a artista, en una desena d'edicions.

Com es prepara un festival en quatre mesos?

D'entrada, en la meva proposta artística del festival ja hi havia una graella d'espectacles. L'anterior director, Jordi Gaspar, ha tingut molts més mesos per preparar aquesta edició. Aquest, per tant, serà un festival de traspàs. Tindré en compte la seva línia i les seves propostes: de cap manera tallaré compromisos ni projectes europeus acordats. En un any he visitat tres cops Llatinoamèrica, però conec molt bé el circ català i també l'internacional. El que haig de triar ara és el prisma per saber quina programació convé al Trapezi. Quan s'assisteix a un espectacle es pot mirar amb perspectiva de sala, de carrer, del públic que li pot interessar... Ara, em falta amarar-me de Trapezi.

Quines són les línies bàsiques que es marca?

Aquests últims anys ha canviat molt, el Trapezi. S'han deixat de fer els espectacles inaugurals i l'espai dels firaires i es va traslladar el cabaret de La Palma al parc de Sant Jordi. Això li ha deformat la identitat inicial. Cal recuperar-ho.

Jordi Gaspar sempre deia que amb la reducció de pressupost no podia invertir tant en un espectacle únic per inaugurar el Trapezi.

És cert que el festival Trapezi ha tingut una notable baixada de pressupost, de més del 30%. Hem de treballar per recuperar-ho. La inaugural és una acció que dóna molta difusió al Trapezi. El festival, des de la perspectiva del sector, ha estat la primera pedra del circ contemporani català. Va néixer abans que el Rogelio Rivel, que l'Associació Professional del Circ de Catalunya (APCC), que La Central del Circ... En els seus primers vint anys ha format moltes generacions que, fins llavors, no tenien altra informació del circ estranger. S'hi van donar a conèixer les noves disciplines i també s'hi va descobrir el concepte del circ contemporani. Fins llavors, a Catalunya el circ estava molt dedicat a actuar al carrer. La intenció és trobar més recursos, de les administracions però també de privats. Potser caldrà plantejar el creixement per mòduls: si hi ha patrocini, es podrà fer la inaugural.

Vol que el cabaret torni a La Palma.

El Cabaret sempre s'havia fet gratuït a La Palma. Una de les meves idees és que ara podria no ser-ho. S'ha de poder plantejar un cabaret similar per a tots els dies a un preu assequible i fer alguna altra representació paral·lela. Els últims anys La Palma es col·lapsava: en un aforament de 800 persones no hi caben les 2.500 que es congreguen al parc de Sant Jordi aquests últims anys.

El Trapezi té moments d'explosió d'espectacles, que se superposen, i moltes estones amb nul·la programació.Això és imprescindible per repartir el públic un dissabte a la tarda, per exemple, però dificulta molt la feina del programador professional.

Com a festival estratègic, el Trapezi ha de ser l'aparador de tot el que es produeix a Catalunya. És interessant i necessari que el circ català augmenti en actuacions a casa. Avui es treballa més fora de Catalunya que al propi territori. Pensa que Catalunya concentra del 70 al 80% de les companyies de tot l'Estat espanyol. El circ català està ben considerat i té una identitat que s'ha anat forjant en aquestes dues dècades.

Hi ha talent. Què li falta?

Ha anat canviant. Abans hi havia una necessitat d'espai d'assaig. L'equipament de l'Ateneu de Nou Barris estava superpoblat. Ara hi ha molts artistes i La Central del Circ és un dels millors espais de treball d'Europa. Però ens falta pedagogia perquè els festivals i els equipaments siguin capaços de produir circ. Cal trobar un engranatge de producció professional. Avui hi ha projectes de creació, residències, sales d'entrenament, lloc de formació contínua. Però ens falta aconseguir produccions professionals de format mitjà o gran. Només existeix la del circ d'hivern. Amb Cíclicus hem trobat algunes vies. Retalls ja va ser una coproducció i, els dos últims anys, amb la complicitat del Grec, vam poder aixecar dos espectacles (Pals i Guadual) que han tingut coproducció internacional.

També troba a faltar els espais dels firaires.

És un homenatge a Bienve Moya, que va iniciar el festival Trapezi amb l'Alfred Fort. Els firaires donen molta identitat al Trapezi. És un espai de trobada informal amb un cert aire d'antic, que proporciona un entreteniment artístic. El circ és la caixa de sorpreses de les arts escèniques: hi tenen cabuda els mags, els ventrílocs, els músics còmics, els especialistes a construir baldufes... Les famílies ho agraeixen molt i és un punt de trobada natural quan la programació del festival té menys activitat. Hem de trobar complicitat amb el territori.

El 50% de Cíclicus és música. Entén el circ amb música en directe?

Cal entendre el circ àmpliament. És evident el diàleg entre les altres disciplines, com ara dansa, teatre, música... Cada creador explica la seva història amb llenguatge propi.

Això pot fer que pacti accions amb altres festivals com Tàrrega, Fira Mediterrània...

Sismògraf... Sí. D'aquí a quinze dies hi ha una reunió de mercats. També crec molt en la coproducció internacional. A Europa i Amèrica hi ha molt circ de petit format, de dos o tres actors. Necessitem que s'ampliïn les coproduccions amb la dansa o l'òpera per eliminar la referència que encara relaciona el circ de Catalunya amb el carrer, que hi va ser però que, ara, ha crescut. Avui, el circ de gran format l'acaparen les companyies vingudes del Quebec o d'Austràlia. Aquí és on podem incidir i fer camí. A Catalunya hem d'agrair la feina de Los Excéntricos, Poltrona, Galindos. Ara hi ha una altra generació que també integra altres llenguatges.

I no és donar molta pressió als nous creadors a presentar-se, d'entrada, amb un gran format?

Ja hi ha una generació que fa temps que estem fent espectacles de petit format i que podem afrontar aquest repte. S'ha de replantejar aquesta maduració. Hi ha exemples, com el Circus Klézmer: si hi ha un espectacle bo i el saps moure, té èxit. El circ és el risc en un precís moment: la gota de suor de l'artista abans de fer un número acrobàtic també és la del públic que ho comparteix: hi ha una tensió molt viva.

Pefil de Leandro Mendoza

Avui té 40 anys. Va començar als 15 a practicar tècniques de circ a Buenos Aires. Des dels 18 es va plantar amb una rulot al costat de l'escola de circ Rogelio Rivel, a Nou Barris. Hi va viure dos anys i té una forta implicació evident amb aquell equipament que continua amb una forta connexió amb el barri sense abandonar la formació i exhibició de circ puntual. Ha treballat durant 6 anys amb l'Associació Professional del Circ de Catalunya i va ser el primer director artístic de La Central del Circ, avui un dels equipaments de circ més potents a Europa.

Lamenta que s'hagi trigat tant temps a resoldre el concurs públic: va haver d'abandonar la direcció d'una producció internacional que arrenca aquest març, al Perú. També troba que és insuficient el termini de dos anys, veient a més que aquesta edició ja arriba amb poques possibilitats (ni temps) de canvis. El treball d'aquesta setmana amb les entitats de la ciutat per l'espectacle del Reus Ciutat Cultural (va rebre l'encàrrec abans que el nomenessin director del Trapezi) li permetrà copsar el parer d'uns activistes culturals que ja consideren el Trapezi com una data fixa del calendari.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)

Reportatges