Cookie control
Divendres, 24 de Maig de 2019

Maria Lluïsa Amorós: 'Reus hauria pogut conservar millor el seu patrimoni'

L'escriptora presenta la novel·la 'El retorn de l'Àngela', en què la protagonista torna a la ciutat després d'anys a l'estranger i on hi descobrirà un secret familiar

28 de Març de 2017, per Marc Busquets
  • Maria Lluïsa Amorós presenta el seu nou llibre, 'El retorn de l'Àngela'

    Cedida

L'escriptora reusenca Maria Lluïsa Amorós té un nou llibre a punt. L'autora arriba al proper Sant Jordi amb 'El retorn de l'Àngela' (Onada Edicions) sota el braç, en què torna a explorar la mirada femenina. En aquesta ocasió, la protagonista viatjarà a Reus, ciutat que va deixar enrere fa 42 anys, i la trobarà del tot canviada. De passada, es retrobarà amb les seves amigues de joventut i descobrirà un secret de família. "Hi ha una mirada nostàlgica al passat, sí, amb un punt de tristesa", exposa Amorós en una entrevista a Reusdigital.cat. La Biblioteca Central Xavier Amorós acull aquest dimarts, a dos quarts de 8 de la tarda, la presentació del seu nou projecte, amb la intervenció de Lluís Pasqual.

No deu pas haver estat fàcil, comptar amb Pasqual.

No pas, la seva agenda sempre està plena, i sempre va amunt i avall. Estic molt agraïda que pugui acompanyar-nos, ja que fa anys que ens coneixem i les nostres famílies sempre han mantingut un gran vincle d'amistat. A més, la seva presència serà molt rica perquè es tracta d'algú que fa molt que no viu a Reus i que, per tant, quan hi torna hi detecta molts canvis.

És el mateix que sent l'Àngela de la novel·la.

Això mateix. Torna a Reus per vendre la casa dels pares, després de 42 anys de deixar la ciutat i establerta a l'estranger. Quan hi torna, la trobada canviada, molt diferent. No coneix ningú, els carrers i les botigues que va recórrer de petita i que es va estimar, als 60 i al 70, ja no hi són o han canviat. I això la trasbalsa, perquè els records que té de Reus tornen a força. Pateix un xoc, de fet, quan fa aquest exercici de memòria i res és com era.

És una crítica al model urbà actual, en què les ciutats han perdut els seus trets diferencials i són gairebé iguals?

Sí. Més enllà d'aquesta mirada nostàlgica del passat, més enllà del fet que ella recordi la seva infància a la ciutat, a la novel·la també s'hi planteja que potser algunes coses no s'han fet bé. Passeges pel carrer i et trobes que els elements que anys enrere havien estat populars han estat destruïts. Parlo d'edificis sencers, façanes, fins i tot rètols. Passen els anys i tens a la memòria tot el patrimoni que s'ha perdut i te n'adones que algunes façanes de Reus, posem per cas, s'haurien pogut conservar millor. I és una llàstima, perquè en altres ciutats sí que s'ha sabut preservar el que tenen. La plaça de Prim que jo recordo ha perdut molts elements que m'agradaven, i això m'entristeix.

Però en tot cas, la novel·la se centra en altres coses. En les arrels, posem per cas.

Exacte. L'Àngela va deixar Reus i quan torna per tancar-hi la venda de la casa dels pares està fora de lloc, però passen tot un seguit de coses que permetran que recuperi sensacions perdudes i que d'alguna manera es redescobreixi. Durant tota la novel·la hi ha una mirada nostàlgica al passat, sí, amb un punt de tristesa, tot i que també crec que es mira endavant amb optimisme.

El jardí de la casa té una gran força simbòlica, al llibre. És com si servís per fer florir nous sentiments en l'Àngela.

Es tracta d'això. El jardí va ser el punt de trobada de l'Àngela i les seves amigues quan eren més joves, i la història té lloc en el moment en què es reuneixen altre cop. És el símbol del passat, però també de tot allò que pot ser nou, que pot créixer si s'estimula i es cuida adequadament.

L'amistat també és un dels motors de l'acció.

Absolutament, i a més he volgut parlar de l'amistat que es forja quan som petits, que jo crec que pot durar per sempre i que segons com és més forta i més bonica que no pas en altres èpoques de la vida. Quan som adults tots tenim els nostres maldecaps i no tenim temps ni energia per a segons què, per això em va semblar especialment atractiu plantejar el retrobament del grup anys després d'haver-se separat, per fer-les tornar a connectar.

Novament hi ha una mirada femenina, que guia el relat.

Sí, però això no vol dir que no hi pugui haver personatges masculins que no siguin forts, a les meves novel·les. Poden ser més o menys visibles, però sempre tenen un paper rellevant.

No s'ha de descartar, per tant, una novel·la explicada des d'un punt de vista masculí.

No, no s'ha de descartar. En tot cas el que sempre m'ha agradat és plantejar històries de personatges, i de com aquests es relacionen, viuen i estimem.

Què hi ha de M. Lluïsa Amorós en els seus llibres?

Suposa que força. No tenen un contingut autiobiogràfic explícit, però després de tot la meva presència és omniscient, i moltes de les meves vivències les he acabat reproduint. Tinc la sort de tenir memòria fotogràfica, i això em serveix per poder reflectir escenes i coses que sí que he vist i viscut. En tot cas, això sí, quan he usat elements personals per a les meves novel·les ha estat més aviat de manera puntual. Escriure d'un mateix, al capdavall, no em resulta interessant.

Quina rebuda ha tingut, per ara, 'El retorn de l'Àngela?'

Entrem en la prèvia de Sant Jordi i això vol dir fer diverses presentacions i entrevistes, així és que serà més endavant que sabré quines reaccions hi ha. Ara bé, la gent que ja s'ha llegit la novel·la m'ha dit que no la van poder deixar fins acabar-la, que els va enganxar des del principi, el que celebro.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics