Dissabte, 20 d'Octubre de 2018

Max Sunyer: 'El dia que no pugi a l'escenari és que seré mort'

El guitarrista actua aquesta nit al Racó de la Palma amb 3g3 per celebrar els 9 anys de Reusdigital.cat

28 d'Abril de 2017, per Marc Busquets
  • Sunyer, un dels integrants de 3g3, en una imatge d'arxiu

    El Punt Avui

Tres grans guitarristes a l'escenari per celebrar els nou anys d'aquest mitjà. Max Sunyer, Amadeu Casas i Emili Baleriola formen el trio 3g3, que aquest divendres durà la seva música al Racó de la Palma de Reus, a partir de dos quarts d'11 de la nit. Sunyer, cèlebre per la seva trajectòria amb les bandes Iceberg i Pegasus, entre d'altres, assenyala que "el més gratificant d'aquest ofici és actuar en directe i gaudir amb les reaccions del públic". Amb 50 anys de trajectòria, Sunyer avança en una entrevista a Reusdigital.cat alguns dels detalls de l'actuació que tindrà lloc en unes hores. "Serà espontània i fresca", diu.

Com va sorgir el projecte 3g3?

Tot va començar pel fet que ens coneixíem però mai havíem pogut coincidir tots. Vam pensar que seria molt interessant trobar-nos perquè som guitarristes de tres estils diferents i de tres generacions diferents, ja que ens portem força anys. Des del primer moment vam tenir clar que seria un projecte per gaudir, perquè som amics i ens estimem. Cadascun de nosaltres, amb el seu estil i la seva manera de fer, aporta quelcom diferent al trio.

I ha estat complicat fusionar els estils personals de tots tres?

Gens. Tot ha fluït sempre de manera molt senzilla. Es tracta de deixar-se anar, de confiar els uns en els altres. Tots tres hem dut temes al grup i els hem arranjat per a tres guitarres. A més, tots dos són excel·lents músics, però el millor del cas és que a nivell humà la nostra connexió és molt bona. La convergència ha estat molt fàcil, i el fet que tinguem visions diferents de la música ens ha enriquit enormement. El llenguatge comú, però, és el jazz.

Es plantegen enregistrar un disc, de cara al futur?

Tot està absolutament obert, el nostre és un projecte lliure, no sabem què farem. No n'hem parlat però no ho descartem. Cadascun de nosaltres té els seus compromisos i 3g3 és un 'divertimento'. Els papers estan ben delimitats i el grup és fruit de la nostra amistat, així és que estaríem oberts a gravar un disc.

La rebuda està sent bona?

Està sent molt bona, per sort. La gent ens coneix per separat, però el fet de veure les guitarres juntes de tres estils diferents tocant temes arranjats especialment per a l'ocasió agrada. Hi ha molta espontaneïtat, hi ha espai per a lluir-se i el cert és que tenim sort que la gent que ve a veure'ns s'ho passa bé per la simple raó que nosaltres tres, a l'escenari, ens ho passem pipa.

Cada actuació deu ser un món, llavors.

Sí, perquè partim de la base del jazz i del blues i això ja ens permet cert marge per improvisar. Tot tema, de fet, té una estructura similar. Hi ha una presentació, un moment per experimentar i, finalment, el tancament. Mai se sap què passarà, perquè mai toques una mateixa melodia de la mateixa manera. Els solos són magnífics perquè mai se sap on aniràs a parar. Tenim un espectacle molt fresc, i com que els concerts no són gaire seguits, cada nova actuació ens genera molta il·lusió perquè significa que tots tres ens retrobem.

La clau de tot plegat és la química, per tant.

Naturalment. El joc del jazz és que entre uns i altres es construeixen universos que s'enlairen però al final es torna a terra, que es crea una gran energia que està viva, no pas tancada. I l'estat anímic que tinguis aquell dia hi té molt a veure, posem per cas, quan fas un solo.

Va debutar professionalment el 1965. Té prevista la retirada dels escenaris?

No. Quan deixi l'escenari deixaré la vida. Jo visc perquè toco, així és que no ho sé pas què faria, si no tingués aquesta oportunitat. El 'feedback' del públic ho és tot, de debò. Pujar a l'escenari a poder tocar la teva música és, per a mi, com l'aigua per a l'hort, el meu aliment. No penso baixar de l'escenari, no. De fet, el dia que no pugi a l'escenari és que seré mort.

Les cares de felicitat del públic són més importants que els premis?

Els premis són premis, i estan molt bé, però sens dubte el premi més important és que la gent vingui a veure't tocar i que se'n vagi contenta, satisfeta perquè ha vist un bon espectacle.

De l'escena actual, hi ha cap músic que segueixi amb interès?

El panorama ha canviat moltíssim, és així. Ara hi ha gent jove molt i molt bona, i és en part perquè només a Barcelona hi ha quatre escoles de les quals els alumnes en poden sortir amb la titulació superior de música moderna i jazz, quelcom impossible 30 o 40 anys enrere, en què només s'ensenyava clàssica. No voldria destacar només un nom, però mira, ara em ve al cap el Pau Figueres, un guitarrista gironí que és un monstre. A Catalunya, per sort, hi tenim noves generacions de músics de gran qualitat.

El jazz és prou valorat, avui?

El canvi més significatiu és que el jazz ha desaparegut dels mitjans de comunicació, la música instrumental no hi té lloc, actualment. I això és així perquè la nostra societat ha evolucionat i s'estima més el pop rock. A la dècada dels 70, posem per cas, l'atenció se centrava en la música laietana, però ara diria que entre el 80% i el 90% de la música que trobes a la ràdio o la televisió és cantada per una banda. I consti que no ho critico pas. El jazz ara és per als festivals especialitzats i per als petits locals de copes. Abans també havia estat així, però fa dècades la gent acceptava el jazz en festes majors i en grans escenaris.

Els clubs afavoreixen un contacte més íntim amb el públic, però.

Sí, és així, i jo m'ho estimo més. No és el mateix tocar per a 50 persones, o 100, que per a 5.000, lògicament. La relació que s'estableix amb el públic, en un espai petit, és molt més propera. I sí, jo m'estimo més aquesta proximitat.

La recuperació del vinil ha permès redescobrir la música d'Iceberg i Pegasus?

Molts d'aquells àlbums es van reeditar en format CD. I jo, ho admeto, sóc més de vinil. El so és més viu, els harmònics sonen millor, i hi ha més espai per posar-hi les lletres, textos i per mostrar-hi fotografies d'alta qualitat. Dit això, sí que he notat que hi ha ganes de reeditar alguns dels discos dels meus antics discos en vinil. Espero que això torni, i que la gent en torni a comprar. I no pas per la qualitat, que també, sinó per l'objecte, molt més especial que no pas un CD.

Quin record en té, d'anteriors actuacions a Reus? A la ciutat hi tenim un local únic, el Keyboard.

Vaig mantenir una bonica amistat amb el Jimmy Magriñà, que em va dur a la ciutat per tocar-hi. Celebro que el seu fill hagi continuat la seva feina, perquè és cert, Reus té un tresor en aquest club. Reus és gairebé la meva terra, ja que sóc de la Terra Alta i som ben a prop. A la ciutat hi tinc família, i lligams com el vermut (riu).

El concert de 3g3 compta amb el suport de l'Associació Cultura i Solidaritat, LANOVA Ràdio i l'Associació per a la Música Creativa Actual (AMCA). Les entrades tenen un preu de 5 euros i inclouen una consumició. L'aforament del recinte està limitat a 150 persones.

 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)

Comentaris

Joan Dalmau  28 d'Abril de 2017

Felicitats!

Un magnífic artista, un mite. I una molt bona entrevista, com sempre.