Dissabte, 20 d'Abril de 2024
La reusenca Coia Matas, que va ser al concert dels Beatles d'ara fa 50 anys a La Monumental, disposa d'una gran col·lecció de discos i llibres dels de Liverpool
Coia Matas, a casa seva, amb el seu exemplar de l''Abbey Road' dels Beatles
Marc Busquets
Marc Busquets
Marc Busquets
Matas mostra una de les rareres de la seva col·lecció, un directe de 1962 dels Beatles
Marc Busquets
Matas també col·lecciona instruments musicals d'arreu del món
Marc Busquets
Entrar a ca la Coia Matas és, en realitat, accedir a l'interior d'un petit museu. La seva passió pels Beatles l'ha duta a reunir un bon grapat d'elapés del quartet britànic al llarg dels anys, a més de llibres, pel·lícules i fins i tot sotagots. "Jo devia tenir 13 anys quan el meu germà va portar el disc de Twist and shout a casa. Em va encantar", recorda. Des d'aquell instant, la Coia es va convertir en una gran fan dels britànics. "Al cap d'un temps ja tenia tres o quatre dels seus discos i els posava a totes hores. Els veïns en van acabar tips", exposa amb un somriure.
'Senyoreta, que no n'hi ha per tant!'
Matas va tenir la sort de poder assistir al concert que Lennon i companyia van fer a Barcelona ara ha fet 50 anys. "Quan el meu germà va arribar a casa amb les entrades em vaig tornar boja", admet. Corria l'any 1965 i la Coia tot just tenia 15 anys. "Era pràcticament el primer cop que sortia de Reus, imagina-t'ho", diu. "Era ple, hi havia moltíssima policia i se sentia molt malament", detalla. La qualitat del so, però, va ser el de menys. "Estava tan emocionada que vaig estar plorant tota l'estona", indica. De fet, fins i tot un agent de l'ordre i la llei se li va acostar per dir-li "miri, senyoreta, que no n'hi ha per tant!".
L'entrada per al concert va costar 200 pessetes. "Les més cares en valien 400, però vam tenir bon lloc per veure'ls", expressa. Temps més tard fins i tot es va plantejar muntar el club de fans ganxet dels de Liverpool. "Vam estar a punt d'aconseguir-ho, fins i tot teníem la bandera feta, però no vam trobar local", lamenta. Malgrat això, la seva passió pels Beatles no va defallir. La Coia, riallera, es posa seriosa quan se li parla de la Yoko Ono. "Hi va tenir molt a veure, en la separació del grup. Era una intrusa", acusa. Allò va ser un cop, sens dubte. "Vaig estar molt trista, ja t'ho pots suposar, quan van plegar".
Yoko Ono, 'una intrusa'
Com a mínim, durant un temps va tenir el consol de poder seguir la carrera de Lennon en solitari. "Però ja no era el mateix. També vaig comprar-me discos del Paul i del George", assenyala amb nostàlgia. La Coia admet que potser la seva gran afició per la música i pels Beatles ha influït el seu nebot, l'Ariel Santamaria. "Quan tenia tres o quatre anyets se'm va posar malalt i em demanava un cop i un altre el Hey Jude". El líder de la CORI, no obstant això, i com tots sabem, ha tirat més aviat per l'Elvis. Ella, per la seva part, ha intentat seguir altres grups. "Els Stones mai m'han acabat de fer el pes, però sí que m'agrada molt la nova cançó", apunta. D'això se'n diu eclectisme, sí. Ara bé, com els Beatles, res de res. "Mai ningú estarà a la seva altura", opina. Això és que no s'ha escoltat massa els Depeche Mode.
No només hi té discos dels Beatles, a casa. Des de 1987 recopil·la instruments musicals d'arreu del món. En té un centenar llarg. "Quan algú va de viatge me'n porta un de nou", revela satisfeta. N'hi ha de la Xina, Egipte i Birmània, entre d'altres indrets exòtics. "I espera't, que no t'he mostrat el que hi tinc al rebedor", m'avisa abans d'ensenyar-me una paret plena d'icones religioses. "N'hi ha de Rússia, Romania i Bulgària, per exemple". I doncs, quina és la col·lecció més preuada? "La dels Beatles, home", respon. "I no me'n desfaria per res del món", adverteix orgullosa.
Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives
Una bona empenta al col·leccionisme.
No només parlem de col·leccionisme, parlem de música, parlem d'història, parlem del nostre passat i parlem de preservar allò que ens ha fet viure i, ara, reviure un temps que no tornarà però deixa empremtes i serveix per ser nostàlgics i humans. No podem tenir memòria de peix i prou. Recordem i vivim!
