Dimarts, 23 de Maig de 2017

Passa en les millors famílies

El Fortuny acull la comèdia 'Avui no sopem', centrada en els conflictes entre pares i fills

15 de Març de 2017, per Marc Busquets
  • Baigés i Banacolocha (d'esquena), en un passatge de l'obra 'Avui no sopem' al Fortuny

    David Fernàndez

"La felicitat no és esperar el nét una hora que surti de classe de judo envoltat de minyones equatorianes", es queixa Jordi Banacolocha sobre el seu paper d'avi a la comèdia 'Avui no sopem', presentada aquest passat dimarts al Fortuny de Reus amb les entrades exhaurides. La crisi econòmica i l'excés de feina són l'excusa que molts fills usen per carregar els petits als avis, però aquests també volen gaudir del seu temps lliure i no pas haver d'estar pendent "de fer deures, berenars i sopars", apunta l'àvia de la funció, Maife Gil.

Els fills no volen del niu

La peça, del tàndem format per Pep Anton Gómez i Jordi Sánchez, proposa una reflexió sobre la incompatibilitat que de vegades es produeix entre les responsabilitats familiars i les ganes de fer la teva, però a partir de les rialles. A jutjar per la rebuda del públic reusenc, han trobat la fórmula de l'èxit. Des d'aquest humil espai, per cert, una cordial salutació per al grup de senyores situades a prop d'aquest cronista que han avaluat en veu alta tots i cadascun dels cops humorístics del muntatge. Potser sense saber-ho han inventat el teatre amb audiocomentaris. Unes pioneres.

Banacolocha i Gil, ben compenetrats, donen vida a un matrimoni ja madur que es planteja anar-se'n a viure al poble, lluny de Barcelona. El problema, però, és que els seus dos fills ja granadets (el reusenc David Bagés i Mercè Martínez) encara els necessiten. Ell, perquè els avis s'encarreguen de la seva canalla. Ella, perquè encara viu al seu pis i, malgrat tenir feina, "no ha comprat mai ni una barra de pa de la seva butxaca", tal i com la descriuen. A poc a poc s'embolica la troca i l'espectador descobreix que uns i altres donen prioritat als propis interessos abans que als dels parents.

Situacions properes

Els diàlegs són àgils i la sintonia entre els membres de l'elenc és manifesta. Bagés es posa a la pell d'un penques que planeja vendre's la casa dels pares a pagès per pagar les reformes d'una habitació per a un tercer fill en projecte, mentre que Martínez encarna la filla que és més de tirar-s'ho tot a l'esquena, de no fer brot i de queixar-se si el plat no és taula (d'aquí el títol de l'obra, a mesura que l'acció es desenvolupa i les situacions es van complicant). L'intèrpret reusenc té el paper més físic de l'obra, gesticula, s'enfada i crida i corre amunt i avall perquè l'ansietat el domina.

El gran encert de l'obra 'Avui no sopem' és que les virtuts i defectes dels seus protagonistes connecten amb l'audiència perquè són properes, perquè molt o poc les comparteixen. A l'escenari, com en la nostra intimitat, els vincles de sang no eviten les gelosies i les disputes. Cal destacar, a banda, el final de la representació. Sense estridències, gairebé anticlimàtic. Pare i fill, després d'una discussió de les grosses, s'asseuen a taula a sopar. Tots s'han dit el nom del porc uns minuts enrere, però ja se sap que aquestes coses passen en les millors famílies. I que després de la tempesta sempre arriba la calma.

COMENTARIS (0)