Pellicer obre la porta a reclamar la documentació de la Crolls de l'arxiu de la Diputació de Navarra

Les petites grans històries de Reus també necessiten un relat que en deixi constància. L'exemple és el poder de convocatòria de la presentació del llibre d'Isabel Martínez sobre la pujada i caiguda de la Crolls. La sala Emili Argilaga del Centre de Lectura es va quedar petita per acollir treballadors, directius, empresaris i gent que encara té viu el record d'aquesta fàbrica nascuda per trencar fronteres locals amb una política publicitària ambiciosa, que donava feina a gent d'arreu de la comarca i que després de la seva integració al grup Orbaiceta i de la posterior desaparició té emmagatzemada la seva documentació als arxius de la Diputació Foral de Navarra. "Potser ha arribat el moment de reclamar-la", va afirmar l'alcalde, Carles Pellicer, durant el bateig formal d'aquest llibre publicat amb el segell del Centre de Lectura en la seva línia editorial d'assaig, que suma ja 136 volums.

'Vostè senyora pot tenir una Crolls. Història de la fàbrica Crolls de Reus' (24 euros) és una obra que parla de la "revolució que va significar per al món de les dones comptar amb una màquina d'aquestes característiques. Alhora serveix per explicar una peça de la història de la ciutat", segons va comentar el president del Centre, Xavier Filella. També és un llibre que "permet comprendre la societat de l'època" entesa com el període que abasta des del 1948 fins al 1984 i un exemple de la lluita de la classe obrera, en paraules del responsable del pròleg, Maties Vives. Una persona molt lligada al declivi de la fàbrica perquè en la seva condició de diputat del PSUC va intervenir en totes les negociacions amb la Generalitat per intentar salvar-la del tancament. Fins al punt "que la meva dona em va posar un detectiu perquè sospitava que les meves reunions amb Josep Banet (responsable del comitè d'empresa) eren alguna cosa més que feina".

Vives va elogiar la política editorial del Centre de Lectura per la seva voluntat de "cohesionar la ciutat i fer arrels" i va lloar la capacitat de l'autora per "haver aconseguit un llibre que, en la seva condició de periodista, narra i interpel·la de forma que permet al lector treure les seves pròpies conclusions sense intencions de buscar responsabilitats com fan alguns historiadors".

Paral·lelismes a banda amb l'actual situació política ("és un exemple de país perquè ara el govern de la Generalitat pateix de la mateixa manca de decisió política que llavors per intervenir en una crisi com la de la Crolls"), Vives va destacar les primeres mobilitzacions dels obrers durant les beceroles de la democràcia "reclamant a l'Ajuntament millorar els accessos a la fàbrica". "De vegades l'esquerra d'aquest país oblida que per distribuir la riquesa primer s'ha de crear. I en aquella època els treballadors ho tenien clar i van fer tots els esforços per salvar l'empresa", va deixar anar.

Testimonis directes

De fet, entre els presents es trobava un testimoni directe del pilotatge de la nau. Josep Maria Roger, encarregat de dirigir la fàbrica durant els darrers anys. "Tinc 89 anys i ni tan sols surto ja de casa per anar a actes familiars. Però vaig decidir que havia d'estar aquí perquè era la història de la meva vida. Així que m'he pres una biodramina i he vingut", explicava en declaracions a Reusdigital.cat. "Mireu com és d'important per a mi que fins i tot a les 2 de la matinada em passa pel cap el nom d'algunes de les persones amb les quals treballava i les apunto en un paperet", assegurava mentre treia la llista de l'interior de l'abric.

"Estic molt contenta de rescatar aquesta petita gran història reusenca", afirmava per la seva banda l'autora. "El llibre va sorgir poc després de publicar el 2007 amb Dolors Juanpere 'Fent safareig'. Era una continuació natural el fet de parlar d'una fàbrica de rentadores. Llavors dos anys més tard vaig parlar amb Benet, que em va parlar de les lluites finals per salvar l'empresa. Em vaig posar a la pell dels treballadors fent front al tancament traumàtic i vaig entrevistar-me amb dues extreballadores entusiastes, Carme Bravo i Maria Lluïsa Vidal, que em va reconèixer que encara somiava que treballava a la Crolls".

Era l'inici d'un llibre que parla "d'un gran referent de la indústria però també de l'inici de l'alliberament de la dona i la seva integració al món laboral", en la línia dels llibres publicats per Isabel Martínez, reconeixia l'alcalde abans de donar "les gràcies als que van fundar Crolls" i destacar que l'espai que va deixar "acull ara Redessa, on gent jove crea noves empreses tecnològiques". Un bon epitafi.