Cookie control
Dilluns, 24 de Febrer de 2020

Reus programa nous actes de divulgació sobre Cels Gomis durant la propera tardor

Enguany es compleix el centenari de la mort del folklorista reusenc

17 de Juliol de 2015, per Isabel Martínez
  • Cels Gomis

    Cedida

Després que durant els darrers mesos, l’ajuntament de Reus hagi recordat amb diferents activitats la trajectòria intel·lectual del folklorista reusenc, Cels Gomis Mestre (Reus, 1841-Barcelona, 1915) aquesta tardor proseguiran els actes en commemoració del seu centenari.  Entre les sessions organitzades,  destaca la presentació de la reedició del llibre de l’autor reusenc, Botànica popular, prevista durant els mesos d’octubre o novembre i que compta amb el pròleg de Salvador Palomar, tècnic municipal i expert en la seva obra. A més, si durant les xerrades celebrades a la primavera es van destacar els aspectes folklòrics de l’obra de Gomis, en el nou cicle es posarà l’accent en la seva vessant més ideològica i intel·lectual. Aspecte que, entre altres activitats diferents, el va implicar en el naixement del moviment excursionista català i en la difusió de l’ideari anarquista en què va col·laborar en diferents revistes com Acracia i La Tramuntana.

Segons el tècnic municipal Salvador Palomar, l’obra de Cels Gomis és molt interessant i de plena actualitat. “Tenia passió pel coneixement i volia posar-lo a l’abast de tothom” afirma Palomar que opina que “el fil conductor” de la seva obra va ser “recollir de manera crítica materials com rondalles o els coneixements dels pagesos” no com a documents estàtics sinó justament perquè pensava que l’educació era un motor de transformació social i de progrés.  En aquest sentit, Gomis no va ser un folklorista a l’ús i va respectar, per exemple, la manera de parlar dels seus entrevistats.

Tot i que va passar la seva infantesa i joventut a Madrid, el folklorista va néixer a Reus el gener de 1841. Sorprenentment, Gomis va exercir sempre de “reusenc”, aspecte que s’incardina en la seva obra a través de les referències en primera persona, les al·lusions constants a la parla de la ciutat i els costums propis. Malgrat que va iniciar els estudis d’enginyer de camins no va acabar aquesta formació en posar-se a treballar en les obres del ferrocarril. Aquesta ocupació laboral el va portar de nou a Catalunya el 1862, moment en què es desperta el seu interès per la política de la mà, inicialment, dels republicans federalistes amb els quals participa en l’assalt a l’ajuntament de Barcelona, el 1868. Una participació que el va obligar a exiliar-se a Ginebra on coincideix amb M.Bakunin, entre altres intel·lectuals . En reincorporar-se de nou a la feina a Catalunya, Gomis aprofita els seus viatges constants per recollir materials folklòrics de fonts orals, provinents de les cases de pagès on feia estada o dels propis treballadors del ferrocarril.

Oblidat durant unes dècades, la redescoberta de Cels Gomis a Reus es va produir arran de la commemoració del 150 aniversari del seu naixement, segons Salvador Palomar. A partir de la presentació a la ciutat de la tesi doctoral de Llorenç Prats organitzada per Carrutxa, un dels néts del folklorista, Cels Gomis Serdañons -que precisament va ser l’encarregat de publicar La bruixa catalana que havia quedat inèdita- va interessar-se pels actes que s’hi havien organitzat a la ciutat natal del seu avi. Uns anys més tard en morir, Gomis Serdañons va llegar els materials del seu avi a la ciutat quedant dipositats a l’Arxiu on Carme Puyol els va inventariar.

Etiquetes: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics