Títol: La sardana ballada a Reus. Han passat més de cent anys
Autor: Francesc Salas i Borrell
Edició: Edicions Centre de Lectura i Arola Editors
La primera interpretació pública d'una sardana documentada a Reus ('Per tu ploro') va anar a càrrec de la banda militar del regiment d'Almansa el 1907. Aquesta dada paradoxal és només una de tantes de les que es poden trobar en el llibre de Francesc Salas. Una obra sorprenent per la seva minuciositat i detallisme, sorgida de l'estima per una dansa que ha simbolitzat el símbol de la resistència del catalanisme en els períodes obscurs i convulsos però també el lligam d'una societat diversa.
Com bé apunta Ezequiel Gort en el pròleg, el treball de Salas "va més enllà de la pura recopilació" estructurada any per any perquè, sempre que ha estat possible, "ha cercat el testimoniatge de les persones" que van protagonitzar el món sardanístic local i, també, s'ha ajudat del buidatge exhaustiu d'una premsa local especialment activa i políticament dividida, que durant el primer terç del segle passat veia en aquesta mostra de cultura popular una eina més de confrontació entre els idearis del conservadorisme i del progressisme i, de forma molt més notòria, del catalanisme i el centralisme espanyol mudat en franquisme després de la Guerra Civil. Una època durant la qual, tot i la permissivitat del que no passava de ser per als dirigents feixistes una mostra de 'baile regional' innocu, la sardana mantenia viva la flama d'un país i d'una societat civil necessitada d'articular-se al voltant dels pocs símbols permesos.
Ara bé, l'aspecte polític no és ni de bon tros la peça central del llibre. És un context que ajuda a completar una ullada polièdrica on destaquen amb llum pròpia aspectes com les composicions més populars durant els diferents períodes i els tocs de costumisme ciutadà no exempts d'ironia. Una immersió, de fet, a la història de la ciutat que permet recuperar de l'oblit els patrocinis dels bars a les ballades de sardanes en uns carrers amb poca càrreca de tràfic rodat, la importància dels terrats com a punt de reunió dels joves per fugir de les prohibicions imposades al ball en llocs públics durant alguns períodes de la dictadura, els resultats de les competicions oficials, dutes a terme en el transcurs de gairebé tot un segle, i un ampli recull dels diferents grups sardanistes que hi ha hagut a la capital del Baix Camp, així com les cobles. Alhora, i en un dels apèndixs que demostren la profunditat d'aquest treball literari, es recullen cent disset composicions sardanístiques relacionades amb Reus o bé dedicades a reusencs, amb títol, autor i en bona part dels casos fins i tot el motiu d'estrena. Alhora, cal posar en valor l'important recull fotogràfic d'actes, colles i moviments sardanistes amb material ben divers i en el qual més d'un lector s'hi podrà trobar.
Salas va nèixer a Reus l'any 1940. Va aprendre a ballar sardanes a partir dels catorze anys a les sessions d'ensenyament de l'Orfeó Reusenc, i ha estat vinculat als òrgans directius del Patronat Sardanista de Reus, del qual en va ser president des de 1980 fins a 2013. Va participar activament en la creació de la Federació Sardanista de Catalunya i ha estat vinculat a la difusió de la dansa en diversos mitjans d'informació tant locals com nacionals. Medalla d'Argent de la Ciutat atorgada pel consistori l'any 1994 (compartida amb la seva muller, Maria Àguila), va ser proclamat president honorari de la Unió d'Associacions d'Aplecs Sardanistes de les Comarques Meridionals durant l'assemblea feta a Riba-roja l'any 2014.
Aquest article rep la col·laboració de la Fundació Privada Reddis.
