Dijous, 28 de Març de 2024

Reusdigital.cat recomana...

Reusdigital.cat i la Fundació Privada Reddis us recomanen cada setmana un llibre d'un autor local

23 de Setembre de 2016, per Jordi Siré
  •  

 

 

Títol: 14 vermuts. Espais literaris amb aroma de donzell

Autores: Catorze autores coordinades per Fina Masdéu i Victòria Rodrigo

Edició: Arola Editors

Llibre per acompanyar amb unes patates, unes olives i bons amics, aquest recull de catorze relats curts amb el vermut com eix central vol evocar els records viscuts al voltant d'aquesta beguda. I amb diversos objectius. En primer lloc, consolidar una moda (i de pas una indústria) que ha tingut com passarel·la Reus. O dit d'una altra manera, ressaltar un aperitiu identitari que ha traspassat fronteres. Una aposta per l'autoestima local que es veu acompanyada per un esforç de visualitzar la memòria col·lectiva d'espais de la ciutat passats i presents vinculats a emocions de tota gamma.

Perquè l'obra també és un exercici literari que barreja estats d'ànim. Nostàlgia, desamor, traïció, melangia o pèrdues emocionals s'expliquen i es rememoren gràcies als vincles del vermut amb el seu hàbitat natural. És a dir, places, carrers, companyies absents o volgudes... Els relats, en blanc i negre segons els gustos que no els colors, oscil·len. Des dels amors de joventut nascuts a l'ombra del cinema fins a essències humorístiques com la correspondència entre Isabel Besora i La Mulassa per acceptar el contracte que les ha de convertir en icones publicitàries del vermut de Reus; la història explicada sota els paràmetres del cinema negre inevitable quan parlem de begudes amb cos i secrets; la ironia de la incomunicació dels sentiments en plena efervescència del món sense intimitat i l'erotisme. Al capdavall, la ment també es veu (beu) enterbolida per moments.
El llibre, amb ingredients comuns però combinats segons cada autor, agrupa les dues coordinadores i catorze autores de tarannà molt divers. Heus aquí un breu resum de les reusenques, a les que caldria afegir Carme Andrade; Àurea Bellera; Isabel Martínez (nascuda a Cambrils però molt implicada en la vida periodística de la capital del Baix Camp, autora entre altres del llibre 'Amb veu de dona. Política municipal i dones a Reus'); Ció Munté (tarragonina d'inici encara que reusenca d'adopció que va fer les primeres classes de català per a adults al Centre de Lectura) i Núria Naval.

M. Lluïsa Amorós és llicenciada en Filologia Hispànica i en Filologia Catalana i combina la narració infantil i juvenil (ha obtingut un premi Vaixell de Vapor) amb la novel·la per adults.

Maria Barraso, llicenciada en Medecina i pianista,col·labora en la secció d'Arts i lletres de la revista 'El jardí de Sant Gervasi'.
Dolors Buyó, amb estudis d'infermeria, ha publicat l'any 2014 'Olor de maduixes'.

M. Pilar López és mestra de primària i llicenciada en Geografia i Història, aficionada a la música i a la lectura. Guanyadora i finalista de diversos premis literaris.

Fina Masdéu, llicenciada en Filologia Catalana, és autora d'articles i ponències sobre autors locals i comarcals i és, alhora, coordinadora juntament amb Victòria Rodrigo de Reusenques de Lletres.

Lena Paüls, llicenciada en Filologia Catalana, ha guanyat una dotzena de premis literaris, entre els quals la distinció The White Ravens, de la Internationale Jugendbibliothek de Munic.

Mariona Quadrada és llicenciada en Filologia Catalana i creadora de l'Escola de Cuina MQ. Ha publicat amb Rosa Pagès la novel·la juvenil 'Un enigma a la cuina' i els contes 'Reus, històries trobades' també amb Rosa Pagès.

Romana Ribé, diplomada mestra d'educació infantil i primària, ha estat finalista en diversos certàmens literaris.

Victòria Rodrigo, diplomada en Ciències Empresarials i llicenciada en Documentació, va publicar l'any 2015 'El patrimoni bibliogràfic a les Biblioteques Públiques: un bé per descobrir'.

Maria Dolors Vallverdú, professora de català, és escriptora i poetessa. El seu darrer llibre és 'Blava aparença' (2015).

Rosa Virgili Abelló, graduada en Arts Aplicades i Oficis Artístics, té una llarga trajectòria expositiva a escala nacional i internacional.

Aquest article rep la col·laboració de la Fundació Privada Reddis.


Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (2)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Núria Naval  27 de Setembre de 2016

14 Relats

Benvolgut Jordi Siré, el felicito per l’article que va escriure fa temps titulat “L’Avinguda Abderraman I” en què parlava de la desatenció que pateixen certs barris de Reus per part de l’Ajuntament. També parlava de la gran quantitat d’immigrants que hi ha al seu barri (“Visc a l'Avinguda Jaume I, coneguda per alguns dels meus amics com Abderraman I per qüestions tan òbvies que no cal comentar. Uns i altres som de Reus...”)
Uns i altres som de Reus... deia vostè a l’article.
Com pot ser que la mateixa persona -el mateix periodista- que defensa que tots som de Reus (tant els que s’afarten de kebab com els que perden l’oremus pel vermut) faci distincions, dins un col·lectiu literari que s’autoanomena Reusenques de Lletres, entre les nascudes a Reus i les no nascudes a Reus? Entre les que mereixen currículum i les que no? I el més carrincló de tot: entre les no nascudes i les que tampoc però...

...però en què quedem?
Salam Malecum!

Carme Andrade  23 de Setembre de 2016

14 Relats

Sr. Siré , per quin motiu fa distinció entre les reusenques? De què va la cosa? Unes són de primera i són mereixedores de currículum i les altres són de segona i no tenen curiculum?
Anacrònic, ridícul i caspós.