Cookie control
Divendres, 15 de Novembre de 2019

Reusdigital.cat recomana...

Reusdigital.cat i la Fundació Privada Reddis us recomanen cada setmana un llibre d'un autor local

02 de Desembre de 2016, per Jordi Siré
  •  

Títol: Incert camí

Autor: Eduard Prats

Edició: Quorum Llibres

Eduard Prats vincula la seva obra literària a un currículum professional molt ben definit. Llicenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona, especialista en l'aparell digestiu, màster en Bioètica, cap de medicina interna de l'Hospital Universitari de Sant Joan (1980-1995), professor associat en medicina a la URV (1983-2007) i director de docència i bioètica del grup Sagessa fins al 2012, és secretari de la comissió deontològica del Col·legi de Metges de Tarragona. Un historial mèdic al qual cal extreure una anàlisi no pas de sang sinó de lletres per acabar-ne de configurar el perfil. És coautor, amb Pere López Bruno, del llibre 'Medicina, metges i malalts. Converses amb 11 metges de Reus', i ha estat guardonat amb el Premi de narrativa breu 2016 del Consell General de Metges de Catalunya amb el text 'ARA-TAKE, el precursor'.

Amb aquests antecedents, és fàcil explicar els motius pels quals Prats va escriure 'Incert Camí'. L'Agustí i l'Elvira són dos vells aclaparats per l'edat i les greus malalties que els afecten. Fins que decideixen, de mutu acord, posar fi a la seva vida per tallar les penalitats que pateixen. I ho fan intuint que no trobaran l'aprovació ni de la família ni dels amics. Així doncs, planifiquen el seu suïcidi lluny de tothom, en una caseta a la serra de Gredos. Un punt de partida per una novel·la coral on cadascun dels onze capítols relata el punt de vista d'un dels personatges afectats per aquesta decisió. Entre ells, la seva única filla, Flora, el seu gendre, Daniel, i els seus néts, Pau i Mònica.

Estil clar i concís per fer surar una realitat i obligar a reflexionar-ne sobre les seves complicacions morals, la novel·la aposta per enaltir la llibertat de consciència i el dret a decidir sobre la vida. I ho fa sense trampes, perquè admet que no es pot perdre de vista que no tothom té la mateixa visió ni parer. En tot cas, cal no perdre de vista que l'origen dels dos texts escollits a tall d'introducció per l'autor. El primer correspon a 'El Paradís perdut' de John Milton i el segon, molt més explícit, extret de 'L'última trobada' de Sandor Marai: 'L'home viu mentre té alguna cosa a fer a la terra'.

Aquest article rep la col·laboració de la Fundació Privada Reddis.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics