Divendres, 02 de Juny de 2017

Reusdigital.cat recomana...

Reusdigital.cat i la Fundació Privada Reddis us recomanen cada setmana un llibre d'un autor local

17 de Febrer de 2017, per Jordi Siré
  •  

 

Títol: Els udols del llop

Autors: Pep Macaya

Editor: Silva Editorial


En el país de parlar clar i català, 'Els udols del llop' seria un dels llibres de consulta obligada. Sense ganes ni el més mínim interès de mantenir-se dins de l'encotillament del políticament correcte, Pep Macaya es fa acompanyar en aquesta la seva quarta incursió en la narrativa d'un llenguatge avesat en mil generacions i, per tant, més viu que mai per repartir clatellots i relatar amors. Perquè el món particular d'aquest rabassaire amant del seu país i de la seva herència com home de muntanya barreja amb humor i elegància el llenguatge dur de bar de poble polit a base de sols i ombres amb el romanticisme delicat i oníric d'aquell que ha viscut per estimar.

Les cròniques, tal com ell mateix les defineix, s'agrupen en tres grans capítols dels quals el primer, el més extens, serveix per explicar la realitat d'un moment històric ple de lladres, que tampoc és qüestió de buscar sinònim més complaents. "Per la comarca voltaven altra vegada els llops (...) Només que ara els llops anaven vestits amb americana i corbata, duien dues cames en lloc de quatre i caminaven drets embolicats amb una pell de cabró". Inspectors del Ministerio, homes de negre dels bancs, tots amb set de rapinya envers els habitants d'un petit poble perdut de la Mare de Déu, dibuixen un fresc del dia a dia d'una societat escanyada.

Potser per això Macaya dedica espai al recordatori dels bandolers d'abans, dels de tota la vida, de la que la història catalana n'està plena i sobre els quals s'han estès mites i cançons populars. I això abans de declarar la seva intenció "d'entrar en l'íntim món femení i assaborir per uns instants dels seus anhels". Com per exemple la radiografia de l'Elisenda, que asseguda sota els porxos de la Plaça del Mercadal de Reus "s'adonava que havia viscut en un miratge de realitats, plena d'errors i fantasies (...) Havia jugat massa vegades a la sort".

Macaya és un reusenc difícil de resumir. Camperol d'esperit i ànima, forma part d'aquell grup de persones agosarades, tossudes, xerradores, pacients, generoses i somiadores amb la inusual capacitat de narrar emocions que, sent seves, acabes descobrint que també comparteixes.

Aquest article rep la col·laboració de la Fundació Privada Reddis.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)