Títol: Escrits sobre llengua
Autor: Josep Murgades
Editor: Pagès editors
Catedràtic de Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona, traductor de l'alemany, editor filòleg de l'obra de Pompeu Fabra i de la d'Eugeni d'Ors, membre fundador i codirector de la revista Els Marges de llengua i de literatura... La descripció acadèmica i curricular del reusenc Josep Murgades s'ha de completar amb el reconeixement del seu to humorístic mediterrani i una disposició crítica a prova de bales respecte al que ell mateix defineix com "la conflictiva realitat lingüística d'aquest país".
'Escrits sobre llengua' agrupa una quarantena de textos creats en el transcurs de trenta anys i aplegats ara amb la intenció d'ajudar a complir amb "l'esperança d'aconseguir per a la llengua secular d'aquest país -en paraules de Murgades a tall de justificació de la publicació de l'obra- un estatus de digna i eficaç funcionalitat a tots nivells comparable a la que tenen, avui dia, tot d'altres llengües europees de demografia semblant". Potser per aquesta voluntat de resistència a la selecció hi predominen escrits "més propis d'una sociolingüística de trinxera que no pas d'una estrictament acadèmica".
Els vuit grans apartats en què es divideix el llibre repassa des de les lleis judicials fins a les normatives acadèmiques (ortografia inclosa) que han acabat definint les pràctiques del "colonialisme lingüístic". "L'anomenada normalització -afirma Murgades- ha servit per assegurar sobretot la continuïtat de la llengua per dalt, en els seus registres més pròpiament culturalistes, però ja no ha pogut ser ni de molt tan efectiva a l'hora de, si més no, frenar el procés de nativització de l'espanyol".
De fet, i conscient que les lleis no serveixen per a res si no hi ha un canvi de costums, Murgades dibuixa el futur davant la possibilitat de constitució d'una república independent obrint la clau de pas a fer del català única llengua oficial. "No pas ja en nom de cap essencialisme -argumenta- ni de cap nacionalisme a la vella usança, sinó sobretot en pro de la defensa de la diversitat, de la resistència a tota uniformació fagocitadora, de l'oposició a tot darwinisme lingüístic. Són llengües prepotents que han fet befa de valors com aquests les que ara tasten la seva pròpia medecina. Què se n'ha fet de l'espanyol a les Filipines, a Puerto Rico?".
Aquest article rep la col·laboració de la Fundació Privada Reddis.
