Títol: La meva, la nostra ràdio. Les ones de Reus (1922-2017)
Autor: Albert Sunyol
Edita: La Banya Edicions
Més de seixanta veus (locutors, oients, periodistes, comunicadors, tècnics, comercials i investigadors) desfilen en una obra plural i sense censures sobre els 95 anys d'història de la ràdio a Reus. "(Alfredo Gracia, director de la COPE a partir del 2003) volia que sempre hi hagués algú del Partit Popular i que no hi hagués gent d'esquerres", afirma Joan Calabuig, veterà d'una cadena que en clau local ha fabricat sòlides reputacions de periodistes en l'àmbit estatal. "En aquells temps teníem dos tocadiscos però un no funcionava (...) Era una proesa perquè el locutor mentre estava enraonant girava el disc i canviava l'agulla", recorda per la seva banda el tècnic de Ràdio Reus Enric Cerveró. La davallada dels ingressos publicitaris als anys noranta, segons rememora la periodista de la mateixa emissora, Ruth Troyano, feia que fossin "els anuncis qui marcaven els continguts" de l'informatiu local. Aquestes referències es poden trobar al llibre publicat pel periodista Albert Sunyol, nascut d'un recull de quatre articles publicats el 2012 a Reusdigital i que van acabar prenent forma de llibre d'investigació de la mà del responsable de La Banya Edicions, Òscar Ramírez.
Dades i emocions de les ràdios viscudes com a pròpies per cadascun dels entrevistats conformen la radiografia del mitjà, amb les particularitats locals i idiosincràsies reusenques presents encara en els records de generacions. Per les seves pàgines passen des de l'impuls al desenvolupament d'aquest invent revolucionari gràcies a l'interès mostrat per la secció científica del Centre de Lectura fins a la primera veu femenina de Ràdio Reus, l'ampostina Antònia Sol (relleu agafat per Adelaida Òdena), passant per la versió pàtria del consultori sentimental d'Elena Francis protagonitzada per 'Nadina' (que tenia com a nom real Carme Miró Inglés),i l'esclat de nous formats d'entreteniment i de música com les ràdio-fòrmules abans de l'eclosió de les anomenades ràdios lliures (a contracorrent i comunitària impulsades de la societat civil) a la dècada dels vuitanta i noranta. La lluita per la legalització de les freqüències, l'aparició i desaparició de delegacions locals de cadenes vinculades a partits, els interrogants descoberts sobre el fracàs d'algunes implantacions fetes a corre-cuita amb un excés d'expectatives, les polèmiques servides per l'intent de crear una ràdio municipal (la inevitable relació amb la política dóna veu també al parer d'antics alcaldes) i les realitats actuals com LANOVA també tenen espai en un llibre que no és aliè a la nostàlgia. Lligada, això sí, a la competitivitat i a la lluita pel mercat comercial. El periodista de la COPE, Ferran Gerhard, apunta com "ens escoltàvem els uns als altres per veure qui treia abans determinada informació". De la mateixa manera, el tècnic d'Antena 3 a Reus rendibilitzava al màxim els minuts de publicitat de les franges de desconnexió dels programes estrella de l'emissora "menjant-se l'inici de l'Hora Cero de José María García, fent un fos amb la sintonia i els silencis inicials de les reflexions d'El Butanito".
Amb portada il·lustrada per una fotografia de la periodista tarragonina Laura Casas, distribuït en nou capítols i un recull d'imatges, el llibre es completa amb una sinopsi de les emissores reusenques, una recopilació de programes i un resum de les principals fites de les ràdios locals per dècades que confereixen al text la condició de llibre de referència per estudiosos. El protagonista és un periodista jove, llicenciat per la URV i màster en Periodisme Avançat i Reporterisme per la Universitat Ramon Llull. Albert Sunyol ha treballat coma redactor a Diari d'Andorra, Reusdigital, RAC1, Radio Campus Besançon, l'Espluga FM Ràdio i Diari Més. També ha estat coimpulsor del projecte Tastets Comunicatius. Aquest és el primer llibre que publica.
Aquest article rep la col·laboració de la Fundació Privada Reddis.
Agraïment a la secció local de la Biblioteca Central Xavier Amorós per la seva disponibilitat
