Divendres, 29 de Març de 2024

Un bar dels de tota la vida

La família Díaz regenta el bar Miami, situat al Raval de Sant Pere, des de 1965

03 de Febrer de 2016, per Marc Busquets
  • Díaz i la seva família porten el bar Miami des de 1965

    Marc Busquets

  • Marc Busquets

Un escut i una bandera del Reus Deportiu són el primer estímul que les visites poden rebre quan creuen la porta d'entrada al bar Miami, del Raval de Sant Pere, obert per la família Díaz el 1965. Ara, qui lidera el negoci és en Joan, més conegut pels amics i clients com El maño. "Sí, segueixo l'actualitat del Reus i em preocupa una mica el que pugui passar si enguany no pugem a la Segona A", confessa. Un banderí i una rajola de l'Espanyol també revelen els gustos de Díaz. "La primera samarreta que vaig tenir va ser la perica. Potser allà va començar tot", diu.

Obert fins a la mitjanit

El maño jugava a handbol (primer al Reus i més tard a França) i res li feia pensar que acabaria posant-se el davantal de cuina. Als inicis, quan el pare i la mare s'havien instal·lat a Reus arribats d'Aragó, al Miami sempre hi havia moviment. "Obríem a les 5 de la matinada i no tancàvem fins a la mitjanit", explica. I sense descans, a més. "Del 65 al 75 no vam fer festa ni un sol dia", declara. Mentre ell, el benjamí, estudiava, la resta de la família mirava de tirar endavant el seu projecte. "L'experta als fogons era la mare. Tota la barra era plena de tapes", recorda.

Als 70, l'emergent construcció i el sector industrial van impulsar el negoci. "En aquells anys hi havia molta gent de fora que venia al Camp de Tarragona a treballar. Eren viatjants, peons i operaris". El Miami, de sobte, es va convertir en un punt de trobada per a tots ells i, encara avui, n'hi ha que van a treure-hi el cap. "Sí, n'hi ha que segueixen venint a esmorzar", exposa el Joan. Amb tot, admet que l'històric local ha encarat la recta final de la seva història. "El contracte se'ns acaba en 10 anys i les meves filles han tirat per altres camins professionals", apunta.

El somni d'una família

Sí que li faria gràcia, però, que des de fora se'l quedés algú. "El problema, em penso, és que l'hauria de fer del tot nou", indica. El Miami, doncs, és història reusenca i és l'únic testimoni que ens queda d'uns anys que queden molt lluny. "Diria que sí, que som els únics que encara som aquí. Hi ha Les caramalles i l'Americà, al Raval de Robuster, però han canviat de mans", subratlla. "Poc m'ho imaginava, jo, que quan els pares es van jubilar ma germana i jo ens féssim càrrec del bar", admet. El millor de tot plegat, de tot l'esforç, de tots els àpats servits, segons El Maño, és que "sempre haguem estat nosaltres els qui hem estat al peu de canó".

La nostra conversa s'acaba, novament, repassant l'actualitat esportiva. "El més fàcil és ser dels equips que sempre guanyen, ser de l'Espanyol és quelcom més", proclama. Potser per això també hi du el Reus Deportiu, al cor. "Aquí hi vénen molts aficionats i tenim bones tertúlies. Hi ha il·lusió, enguany, però també una mica de por", segueix. Optimista i lluitador, El Maño creu que potser sí, que aquest serà una gran temporada. Tant de bo tingui raó.

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

Joan Díaz i Reus i bar Miami i reusdigital

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (5)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Josep Cugat (CUGUI)  04 de Febrer de 2016

Esportista tot terreny

Tot va començar l'any 1973 a la SAFA on amb 23 anys estava de mestre. El Pare Roig (epd), em va demanar que formés un equip d'handbol per competir a l'Olimpiada escolar. Uns dels primers va ser el Juanma(maño). Jugava a tot basquet,futbol,atletisme i ho feia molt bé. Arrel dels èxit que va tenir aquest esport, es va tornar a posar en marxa la secció al Reus Deportiu. Ens van cridar a tots el equips participants per si volíem formar part d'aquesta secció. Val a dir que jo no havia ni jugat ni entrenat amb la meva vida esportiva. Des de llavors ens va entrar a tots el cuc de l'handbol. Van ser uns anys per a mi inoblidables. Quants jugadors al llarg de tots aquells anys. De entre ells sempre té un lloc el Maño. Veig com si fos ara al seu pare assegut a la porta del Bar i a la seva mare fent coses a la cuina. Sempre he tingut un contacte amb ell i amb la seva dona i filles. Per molts anys. Com dèiem abans dels partíts (ALA JULIAN!!!!!!!)

J.P. Mensa  04 de Febrer de 2016

Maño i Ganxet

Pocas personas quedan com ell, un gran esportista, una gran persona, un gran tertulia que esta al dia de tot el que pasa, i que sap evitar discusions absurdas i es estimat per tots.Un petit bar amb un gran ambient de personas de totes les ideologies, pero sempre amb dialeg Ganxets de carrer com ell son el tresor que tindria que tenir el ajuntament, i no gent de fora que no sap ni la mitat de la nostra historia de carrer. Ganxets i del Reus Deportiu. Una abraçada Maño

Jordi Canela  04 de Febrer de 2016

Historia del Reus Deportiu

El millor jugador de Hanbol que ha tingut Reus, i una gran persona.
Una abraçada.

J. A. Carricondo  03 de Febrer de 2016

Un lloc tranquil!

Np és un establiment per tirar coets però es pot passar l'estona i escoltar les converses dels clients habituals, majoritàriament d'esports reusencs. Bona feina i visca La sang de'n Prim.

Francesc Blasco Martorell (KiKo)  03 de Febrer de 2016

El Maño un crak

Endemés d'un gran jugador de hanbol, el maño va ser un gran jugador de futbol amb la Santa Espina i un gran amic.Una abraçada amic.