Un déu estúpid

És l'alcalde d'una "ciutat petita", tot i que tothom en diu poble. És tolerant i d'esquerres, o això es pensa, però a mesura que vagi avançant la narració es descobrirà que no és tan bon jan. És el protagonista de l'obra 'El bon pare', de David Plana, i l'interpreta Lluís Soler, molt aplaudit per la platea del Bartrina a la representació d'aquest dissabte al vespre. Com si de Claude Chabrol es tractés, Plana ha parit una àcida crítica a la burgesia de comarques, únicament preocupada per satisfer les pròpies necessitats i les aparences. Especialment si, com passa a l'escenari, s'acosten les eleccions.

Bons diàlegs

El gran fort de l'espectacle són els seus diàlegs, que permeten endinsar-se en un moment en la vida del batlle. La seva filla, interpretada per Georgina Latre (descoberta a 'Ventdelplà, de TV3), torna de Berlín i ha rodat un vídeo pornogràfic amb el seu xicot per guanyar diners i muntar una empresa. La descoberta indignarà el nostre 'bon pare', que es qüestiona perquè "la meva nena" no ha buscat el suport protector patern abans de mostrar-se nua al món. Posteriorment, Soler anirà descobrint diverses veritats incòmodes sobre l'entorn que l'envolta. Aquesta és, de fet, l'essència del muntatge. La fragilitat dels vincles, siguin o no de sang, i les coses que s'oculten de vegades amb bones intencions.

Des del seu apartament de luxe, còmodament instal·lat al cim d'un turó des d'on veu tot el que passa a la seva "ciutat petita", Soler anirà adonant-se que tot aquest temps ha estat interpretant un paper i que la seva ex dona i la seva filla no són sinó unes perfectes desconegudes que l'han mentit durant anys. Per maldat? No pas. "Perquè quan parlava amb tu no m'imposaves res, però em deies un cop i un altre que si no et feia cas fracassaria", proclama el personatge de Latre just abans del clímax de la representació. La resolució de tot plegat, això sí, amb un fusell de caça i un intent de xantatge pel mig, per poc fan descarrilar el bon camí que s'ha recorregut fins llavors.

Els secrets dels altres

'El bon pare' aconsegueix cert equilibri entre la comèdia (hi ha rèpliques realment divertides) amb altres aspectes que conviden a la reflexió. L'obra planteja interrogants lligats a l'egoisme, a la imatge que ens construïm dels altres per tal de justificar les nostres accions i decisions i a la hipocresia de tot allò que volem transmetre malgrat que ni de bon tros som sempre dialogants i conciliadors. Per a Soler, més enllà de la seva aportació a 'El mètode Grönholm' (2005), poc se l'ha vist fent comèdia i en aquesta ocasió demostra que té una notable capacitat de provocar les rialles del públic. Llàstima, no obstant això, que els secundaris que l'acompanyen a 'El bon pare' estiguin gairebé reduïts al clixé. La filla malcriada i perduda, el gendre inepte, l'ex excèntrica.

Sí, 'El bon pare' modern, enrotllat i 'progre' acaba per admetre que, com tothom, té una bona pila de defectes. "Sóc gelós i controlador", reconeix abatut. I ho fa des de la seva luxosa torre de control, des d'on se suposa que tot ho veia però on ha acabat aïllat fins i tot de les dues dones de la seva vida. Un déu omnipotent? Un déu estúpid, més aviat.