Venanci Bonet: 'Ara els clàssics cinematogràfics han agafat nova volada'

Com es vincula vostè al Cineclub del Centre de Lectura?

Vaig entrar a col·laborar el 1973 i després d’un període de latència de 2 anys entre el 77 i el 79, quan es va crear la secció de Ciències de la Comunicació, vaig començar a ser director del Cineclub la temporada 81-82 i ara sóc president de la secció de Ciències de la Comunicació.

Com ha anat canviant el Cineclub en aquestes més de quatre dècades de funcionament?

Els anys 80 ens fèiem ressò, també, de les pel·lícules d’actualitat de cinema independent com ho fem ara però a més el teatre Bartrina podia projectar clàssics i tenien molt d’èxit. Era l’època que es feien reposicions de clàssics en versió original els 80. Pel·lícules com Les nits de Cabíria, El Gatopardo, Rocco i els seus germans,... són pel·lícules que en aquella època es van tornar a reestrenar dintre de la modalitat art i assaig en versió original quan a la seva època s’havien estrenat doblades. Anys després, per allà la segona meitat dels 90 i primera meitat dels 2000 projectar un clàssic al Bartrina era un risc perquè et venia molt poca gent.  La fórmula que hem tingut per tornar a projectar clàssics és arran de la celebració dels 40 anys del Cineclub fer cicles ininterromputs a la sala d’actes de manera quinzenal. El primer cicle va ser una revisió que va durar tot l’any 2010 dels èxits del Cineclub on hi tenien cabuda tots aquests i a partir d’aquí cicle rere cicle hem creat un públic i, per exemple, d’aquest actual de cinema i premsa doncs comptem amb 70-80 espectadors per sessió i el cicle de la I Guerra Mundial de l’any passat també va tenir molt de ressò. Ara els clàssics han agafat una altra volada. Les sessions són de tarda i ve un altre tipus de públic majoritàriament madur que potser a la nit no surt i els agraden aquestes pel·lícules. És diferent el públic que tenim al Bartrina i als cicles.

Em podria destacar alguna projecció que per vostè fos memorable o que d’alguna manera marqués una època?

Tot el cinema de l’Est que es va projectar a començaments dels 70. Pel·lícules del Wajda, del Nemec, del Jancsó, del Makavejec, fins el 75 quan es projectaven aquests films. A més hi havia els corresponents fòrums que, a banda del fet cinematogràfic, permetien debatre a la societat aspectes polítics i socials que en un altre context no es podien fer i això va ser una fita. Eren pel·lícules que tenien molt d’èxit i, per exemple, Los trenes rigurosamente vigilados, pel·lícula txeca va tenir un ressò excepcional.

Actualment, quin paper juga el col·loqui posterior a la projecció?

La situació política i social era molt diferent al postfranquisme que a la democràcia més o menys consolidada que tenim ara i, és clar, ara ja fa tres anys que es tornen a fer els fòrums a l’acabar la projecció i només es parla del fet cinematogràfic tot i que, evidentment, sempre depèn de l’argument de la pel·lícula si implica una anàlisi social. Però no és el mateix perquè totes aquestes eren pel·lícules militants i el debat ara és estrictament cinematogràfic tot i que hagi algun contingut social.

Quin és el perfil, segons vostè, dels assistents al Cineclub?

Als cicles hi ha un 90% de públic adult i un 10% de públic d’institut o universitari i al Bartrina el 80% i el 20%, cosa que als anys 80 era meitat i meitat del públic d’institut o universitari. Atribueixo la davallada del públic jove a que les classes s’acaben els dijous i els divendres la gent, si és de fora, marxa i sinó, va de festa i molts pocs venen al Cineclub.

En el seu dia, el Cineclub del Centre de Lectura va conviure amb l’organitzat per altres entitats de la ciutat. Segons el seu parer, quin  és el secret de la longevitat i bona salut de l’organitzat pel Centre?

És la mancança crònica que hi hagut a la nostra ciutat, de fa molts anys, de l’arribada de pel·lícules que no siguin estrictament comercials i a remolc de la colònia ianqui. Aquesta mancança ens ha afavorit a nosaltres perquè tot un seguit de pel·lícules que no haurien vist la llum o si l’han vista, que això també ho dic aquí, l’han vist i no vist. Pel·lícules, per exemple, que s’han estrenat al Palace o al Lauren han durat 2 dies amb nosaltres han tingut un èxit. Quan als anys 50, 60 i 70 hi havia tots els cines de Reus, els clàssics (el Kursaal, el Fortuny, l’Avinguda, el Monterrosa, la Sala Reus, el Bartrina) arribava tot, llevat de la versió original que això va ser l’encert del Cineclub l’any 69 quan l’art i assaig havia nascut el 67. També t’haig de dir que hi havia més cineclubs de Reus al llarg de la història, hi ha el del Reus Deportiu que en una època determinada va descobrir Bergman per la ciutat o que va divulgar les projeccions dels cineastes amateurs a Reus que n’hi havia una colla que tenien obres ben estimables. El cineclub del Reus Deportiu va estar molt actiu.

Veu factible assolir el mig segle del Cineclub del Centre de Lectura?

Si el temps no ho impedeix, si nosaltres tenim força... I si nosaltres defallim que pugui haver un relleu i que es puguin consolidar la cinquantena d'espectadors. A més, saps que el Centre de Lectura portem un període que, a banda del Cineclub, hi ha una vida intel·lectual molt considerable. El Cineclub si vols és un dels que té més projecció exterior però amb la vitalitat que hi ha actualment la mateixa inèrcia pot portar a que continuï igual que la resta de seccions. A més, és una subsecció de la secció de Ciències de la Comunicació i trobem a faltar altres activitats d’aquest món específic i faig una crida a que la gent organitzi actes en l’aspecte comunicació, publicitat, audiovisual, etc. D’això n’estem una mica mancats.

Completi la frase: 'El cinema és...'

El cinema és art, cultura, vida i inquietud.

Té por que els canvis en el consum cinematogràfic puguin afectar  al cinema?

No. Fins i tot als cinemes comercials, si un va un dia qualsevol hi ha mínim una dotzena de persones en una projecció d’un dijous a la tarda. Al Bartrina, ara estem en una mitjana de 80 espectadors i gaudim del favor del públic sigui soci o no. No són les mitjanes de 15 anys enrere però atesa la situació (les descàrregues,...), podem estar contents.