-
Toni Orensanz
Maria Sabaté
Va marxar als 18 anys a viure a Barcelona i al cap d’uns anys va tornar. Ara, s’imagina viure fora del Priorat?
Em costa. Al final penso que hi ha dos tipus de persones. Un tipus de gent que realment li importa poc on viu o fer arrels, ser d’un lloc ni fer-hi vinculacions sòlides. En canvi hi ha un altre tipus de gent, que és el meu cas, que vius més tranquil i assossegat si tens la sensació que formes part d’una comunitat, que tens les arrels posades a un lloc on vols viure. Jo sóc d’aquesta classe, visc més feliç. Trio viure en una comunitat petita, de la que conec les virtuts i els defectes, que se analitzar, que conec a tothom, que m’agrada fins i tot inspeccionar.
Li va ser fàcil començar la vida com a periodista aquí?
No em va ser difícil, ara m’ho seria més. Era més fàcil fer-se autònom al 2004 que al 2014. Tampoc em va ser fàcil perquè has d’aprendre hàbits, rutines, moltes coses que a vegades quan has estat en nomina a treballs no tens. Però ara està molt complicat per la situació econòmica.
Com a escriptor ha escrit obres prou reconegudes com ‘LÒmnibus de la Mort’ o la novel·la L’estiu de l’amor, també treballa com articulista i guionista. Que prepara ara?
He acabat d’escriure un monòleg que es diu el Sommelier que farà el Fermí Fernández. Estic en una recerca, més tipus L’Òmnibus de la mort que té a veure amb antics nazis fugats després de la Segona Guerra Mundial pel territori. Aquests dos projectes són els que ara em tenen ocupat.
Aquests treballs d’investigació, com per exemple L’Òmnibus de la mort, com els treballa?
És veritat, que les recerques històriques són molt complicades. Accedir a les fonts és difícil perquè entre altres coses n’hi ha que estan mortes. M’estic trobant amb problemes per accedir a determinada documentació a l’estranger, amb problemes legals, no pots tenir determinada informació militar. Al final penso que la realitat és més complexa del que a vegades ens obsessionem a dir. I des de la urgència periodística o la urgència twittera simplifiquem en excés. A mi m’agrada aquest tipus de periodisme perquè et permet anar molt als detalls. Adonar-te que hi ha hagut errors d’interpretació, que la realitat no és ben bé blanc o negre com a vegades ens sembla, sinó que hi ha matisos que acabes captant, que també són interessants. És pesat, llarg i a vegades em desespero. Però el resultat és gratificant.
Aquesta complexitat també la podríem extrapolar al Priorat. És una comarca petita però molt diversa i canviant?
Sí, jo crec que sí. Tot i ser una comarca petita de 10.000 habitants amb 23 municipis, és una comarca diversa en molts sentits. La gent d’Ulldemolins i la gent de la Torre de Fontaubella no es coneix. És més, et podries trobar gent de la Torre de Fontaubella que no ha estat mai al Montsant i, gent d’Ulldemolins que no ha estat mai a la Serra de Llaberia. Tot i que Falset és la capital administrativa, hi ha gent de la Bisbal de Falset que no ve a Falset, sinó que va a Flix o tira cap a Lleida, la Ribera d’Ebre o Reus. Hi ha moltes fronteres, invisibles.
També fronteres lingüístiques al Masroig, ja comencen a dir ‘este’ i a parlar de la Ribera d’Ebre. A Pradell, que està a 10 quilòmetres, parlen de Reus. És una comarca que és com un puzle. És molt diversa i, en aquest sentit, també ha costat trobar dinàmiques a les quals tothom s’hi sumi on hi hagi una amplia majoria de gent que entengui que allò forma un projecte interessant.
Com podem ubicar la comarca del Priorat? La comarca és més propera a Tarragona, Lleida o les Terres de l'Ebre?
És complicat, però és interessant perquè en el fons és aquest territori que no acabes de ser ben bé ni del Camp de Tarragona, ni de Lleida ni de les Terres de l’Ebre. Al pla territorial quan el van redactar deien que era com una comarca ròtula. I realment si que és com una terra de frontera de pas, que no ets ben bé com de les Terres de l’Ebre ni del Camp de Tarragona, però tens coses del Ebre i del Camp i per a molts Reus és el centre de referència. És una comarca rica, diversa, matisada i dispersa. És curiós.
El Priorat és un territori petit amb municipis petits que històricament ha estat fora dels grans focus de referència. Potser que aquesta l’actitud dels prioratins es vegi influenciada per aquests fets?
Clar, perquè hem sigut comunitats molt petites, en el fons comunitats molt aïllades. A Falset la carretera nacional fa molts anys que hi passa, però tot i així, la gent de Falset tampoc és oberta a la primera, això no és Deltebre o Ginestar. Aquí tot és com a més contingut, com si la gent tingués un punt de certa desconfiança als primers moments, però és una gent molt ferma i lligada a la terra. Aquest lligament a la terra explica que en aquesta comarca hagi quedat algun cep més enllà del que hagi passat els últims trenta anys.
Durant molts anys la despoblació ha estat un problema greu que afectava al Priorat. Ara, sembla que en els últims anys la despoblació s’ha aturat, com veu el futur dels pobles del Priorat?
Això és molt interessant. Igual que hem parat el cop demogràfic a mi em xoca que no em crescut gaire en població. És manté. A partir d’aquí penses i com és que no hem crescut més? perquè aquí hi ha 150 cellers entre Priorat i Montsant i fa 25 anys n’hi havia com a 10. En aquesta comarca ronda un munt de gent que no hi viu. Hi ha gent que són enòlegs, que treballen a la vinya, que es dedica al comerç del vi, que la seva matèria primera és el raïm d’aquí, però que viuen a Tarragona, a Reus, a l’Ametlla de Mar o a Mora d’Ebre. Ha canviat tant en aquest sentit que no sé que pot passar. Possiblement lo lògic és que hi acabarà vivint més gent. Però al mateix moment tenim el problema de l’envelliment, que aquest no l’atures.
Si aquesta activitat es manté (vinícola) en goteig hi ha d’haver més gent que s’instal·li aquí. I d’una altra és evident que hi haurà una part de població que se’ns mort. Per una altra banda, jo crec que turísticament estem començant. El que pot passar els pròxims 25 anys dependrà una mica de fins a quin punt també el Priorat s’acabi posicionant com a marca turística, com a lloc de prestigi, que ja ha passat en certa mesura amb el món del vi.
Durant aquests anys el Priorat ha anat definint la seva identitat i en certa manera l’ha preservat, gràcies a això ara opten a una candidatura de la UNESCO, creu que s’ha fet bé?
Sí que s’ha sabut preservar però hi han hagut pecats mortals. Ara, hi ha gent que va abancalar costers, que no els abancalaria. Perquè ara el relat és que els costers són la identitat. Al final, jo tinc una mica la impressió que això del Priorat és com un ésser viu. Que no pots fer una foto fixa i que els relats van canviant. I jo ja que no sóc tant gran he vist canviar el relat.
Des d’aquest punt de vista la sensació és que n’estem aprenent tots sobre la marxa. Quan vas aprenent sobre la marxa comets errors. Hem fet coses malament i en seguim fent, perquè en el fons jo penso que venim de molt enrere. El problema és que aquesta terra s’ha acabat preservant, perquè no hi passava res perquè era una economia de subsistència . Però aquí si als anys 60-80 haguessin començat a dir que hi havies de construir blocs, els haguéssim construït.
Per tant, és molt important el relat generat al voltant del model territorial, aportant una agricultura de qualitat, que s’ha generat a partir del món del vi. El boom vinícola d’Alvaro Palacios, la gràcia és que no nomes és un boom vinícola, a partir d’allí, per la raó que fos, es crea un relat nou, que la gent de fora i la de dins ens creiem i ens acaba donant possibilitats.
L’origen d’aquest canvi va ser el boom vinícola?
Jo crec que sí, en el fons, si no canvia l’economia no canvia res. Els grans canvis culturals sovint comencen a produir-se al moment que hi ha un canvi en l’activitat econòmica.
Jo recordo com a periodista que fins que no es comença a parlar del boom, quan tu volies vendre un tema del Priorat a la premsa només et volien temes de desgracies, de món rural, de comarca deprimida. A partir d’aquell moment aquesta gent genera un relat d’optimisme, d’èxit i la premsa et comença a comprar altres coses.
I això no vol dir que tot el mèrit sigui d’Alvaro Palacios. Aquí hi ha hagut una conjunció de factor però aquesta gent és com una espurna en un lloc on es podia produir això.
Aquest nou relat ha millorat les perspectives?
A Catalunya, a Espanya el relat al voltant del món rural ha estat un relat de marxar corrent, el món rural era un lloc on la gent jove havia de marxar a la mínima que pogués. Els joves de poble hem estat educats perquè si podies marxessis i això era l’èxit familiar. Els pobles eren pobresa, misèria era un lloc d’anar fent.
Que en aquest petit cosmos del Priorat s’hagi produït un relat de paisatge rural de qualitat ho trobo molt interessant. I m’agrada molt perquè això et fa canviar la perspectiva absolutament de tot i veus que hi ha un model que aquí s’està demostrant que funciona.
Jo em quedo amb aquest model, perquè a més entronca amb la tradició agrícola del territori, em permet un desenvolupament que no implica canviar l’entorn, més sostenible i per la gent que som de poble i volem viure en un poble jo em quedo amb això.
Creu què el Priorat es troba excessivament abandonat per les administracions?
Aquí tot és lent. Tenim tots un punt d’escèptics important de mirar-ho tot per aquest escepticisme. Tot el boom vitivinícola no el va promoure l’administració és un fenomen de societat civil. De baix a dalt. Aquí al principis dels anys 80 hi havia informes de la Generalitat que deien que o es feia alguna cosa o hi havia comarques el que deien ‘a tancar’. Perquè no veien cap tipus de futur al Priorat o la Terra Alta.
Per tant, és un fenomen que surt de dalt a baix. I això continua passant al Priorat: les petites institucions, associacions són les que estiren el carro i la Generalitat de vegades es munta al carro quan ja va. Encara ara estic convençut que si en comptes de dir-se Priorat es digues Empordà, la Generalitat s’ho creuria el triple i correríem el doble. Perquè tenim un problema de país de desequilibri conceptual entre nord i sud i de com Barcelona i les elits barcelonines s’han mirat al nord i al sud. I això en certa manera tot i que ha canviat continua existint.
