Aquest any 2014 commemorem els 300 anys de la desfeta catalana. A Reus, es compleixen cinc anys de l’arribada dels trabucaires a la festa major. Els actes de celebració es portaran a terme al voltant d’aquesta Misericòrdia. Molts ànims i sort, als companys trabucaires del Ball de Pere Joan Barceló, lluitador incansable de la nostra causa. Endavant els trabucs.
Puc parlar-ne amb orgull doncs, vaig ser la cara visible dels trabucaires en els primers mesos de vida. El meu germà Jordi i jo mateix, vam arrossegar-nos per palaus i corrals per portar a bon terme un projecte diferent per la nostra festa. Un cop vam aconseguir els objectius, ens vàrem retirar discretament. El mèrit de mantenir la flama encesa i no rendir-se davant les dificultats, és de tots els trabucaires que van seguir valents i tossuts, sense defallir. Molta pólvora contra les adversitats.
La regidora de cultura txe d’aquella època, en un principi va donar-nos el seu suport. Com que tenia la cua de palla, aviat va canviar de parer i va girar-nos l’esquena. Els brams d’ase no arriben al cel, però l’estrèpit de la pólvora sí. Els regidors són efímers, però els trabucs són per sempre més, una peça indestriable de la nostra festa major.
Penso que la nostra irrupció a la festa del 2009, va ser un cas molt atípic. A mitjans de febrer vàrem portar el nostre projecte a la Casa Rull. Entestats i decidits, vam aconseguir estrenar-nos a la festa major de Sant Pere. La primera sortida per Corpus, un dissabte 13 de juny, va ser tot un èxit. En quatre mesos vam enllestir un projecte molt complex i ple d’entrebancs. Vestuaris, armes, permisos, música, etc. Sense rascar ni un euro de ningú. Tot de la nostra butxaca. Amb prou feines van pagar-nos la pólvora i poca cosa més. Era com naltros ho volíem i així ho vam fer.
Alguns sabiondos van dir que no duraríem ni dos dies. Els trabucaires van arribar per quedar-se per sempre més. El vostre punt de vista, no anava massa ben enfocat. Més enllà de l’hort d’en Torroja, no podreu ficar-hi tanta cullerada. Recordo un noiet del protocol que estava molt enfadat amb els trabucaires i ens bordava per les cantonades. Quina gràcia que ens feia. Ara tot és diferent i la pólvora dels trabucs és estimada per tothom.
Feia temps que no obria la bocassa, però volia saludar els antics camarades d’armes i encoratjar-los a seguir al peu del canó. És admirable la vostra determinació. A poc a poc, heu adaptat la vostra presència a la festa reusenca. La creació del ball i la seva coreografia ha estat ben rebuda. Calia polir certs detalls per encaixar millor en el seguici festiu. Enhorabona per la constància. Moltes felicitats pels vostres cinc anys de pólvora negra i atronadora. Fooooooooooooc !!!
Bonaventura Escoda és membre fundador dels Trabucaires de Reus.
