La trajectòria comercial de la corseteria Isern es remunta a principis dels cinquanta quan l’actual propietària escassament tenia 3 o 4 anys i la seva mare, Antònia Isern, venia pràcticament de tot (pantalons, llençols, etc). Caldria esperar fins gairebé els setanta, el 1968, perquè l’actual propietària, Maria Antònia, s’impliqués directament en el negoci i l’enfoqués concretament cap al món de la corseteria i la llenceria.
Maria Antònia explica que precisament, aquest dimecres, compleix quaranta sis anys al capdavant del negoci i que ja “és hora de descansar”, tot i que li fa pena abandonar a moltes clientes que han confiat en ella en tots aquests anys. Afirma, per exemple, que la setmana passada una clienta provinent de Tivissa va sortir plorant de la botiga en assabentar-se del tancament imminent i de la pèrdua d’un establiment de referència per a ella.
Tot i això, la propietària assegura que els baixos del carrer Jesús que ha ocupat durant tants anys la botiga és de “lloguer antic” i que malgrat que volgués continuar no ho podria fer en aquest mateix emplaçament. Resulta, a més, que Isern té únicament dos fills que no han continuat la nissaga familiar relacionada amb el comerç encetada per la mare de l’actual propietària.
Un sector canviant
Si un món ha canviat profundament en les darreres dècades aquest ha estat el de la corseteria i la llenceria. “Abans les dones portaven faixes i ara, per exemple, els vestits de núvia porten l’esquena escotada i es corden per davant”, precisa Isern. També la relació amb les cases comercials s’ha transformat molt. “Cada dos o tres anys com a màxim anava a París i les mateixes marques ens pagaven el viatge” recorda la propietària de la corseteria.
Entre els canvis que s’ha viscut no són menors tampoc els que ha patit el carrer on des de sempre s’ha ubicat l’establiment. Maria Antònia recorda, per exemple, com abans hi havia una font a la cantonada amb la raval i enumera moltes botigues que amb el pas dels anys han anat desapareixent com ara les bacallanaries, les Caterinetes o alguna espardenyeria.
Al respecte dels canvis urbanístics, celebra la peatonalització del carrer que a principis dels vuitanta va portar cua a causa de l’oposició d’alguns botiguers al projecte. En referència al tancament a la circulació, Maria Antònia Isern precisa que la “seva mare era molt avançada al seu temps i va veure que la gent s’havia de desplaçar al centre a peu” tot i que afirma que aleshores molts botiguers del carrer “eren grans”, motiu pel qual es van oposar.
Sorprenentment, Isern també celebra l’arribada de les grans cadenes als carrers de la ciutat que “han educat a la gent” perquè tothom s’ha acostumat a “pagar al moment i a que no es deixi el gènere prestat”. El proper desembre, l’estil directe, simpàtic i amè de Maria Antònia Isern deixarà pas potser a un altre comerç que –difícilment- deixarà una petjada tan profunda als seus compradors.
Carn amb més de cinquanta anys d’història
En un àmbit comercial completament diferent, la carnisseria Anglès també s’ha acomiadat recentment dels seus clients de tota la vida. Establerta a la cantonada del carrer de les Galanes des del 1960, Salvador Llort, fill de la fundadora que provenia de la granja Soronelles, va començar a treballar-hi amb 15 anys. En un principi, ajudava a desfer el bou o desplomava els pollastres. En el moment que la mare es va jubilar, Llort es va encarregar del negoci amb l’ajuda de la seva dona.
“Especialment divendres i dissabtes reforçaven la presència per atendre els clients” explica l’amo de la carnisseria tot just tancada. Al igual que la roba íntima, els costums alimentaris també s’han transformat profundament en les darreres dècades i al carrer Galanes han desaparegut moltes de les botigues relacionades amb l’alimentació.
Tot i així, Llort lloa els canvis que l’entorn ha patit en els darrers anys perquè ha donat vida al centre més enllà del comerç que es desenvolupa durant el dia. Malgrat ser un establiment totalment familiar, els fills de Llort s’han dedicat a altres àmbits i no donaran continuïtat al negoci que durant tants anys ha estat l’epicentre de les seves vides.
Finalment, un altre tancament imminent és el de la merceria Sardà situada al cèntric carrer Monterols. Tal i com destaca un cartell als seus grans aparadors, el motiu d’abaixar la persiana és la jubilació dels actuals responsables, que no ha volgut respondre a Reusdigital.cat. Tres exemples comercials que se sumen al recent tancament de la guarnicioneria Franquet, del carrer Sant Joan. amb 90 anys d’història rere seu.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics