Tuna estudiantina, homenatge a Jaume Sardà Ferran

En el segle XIII van sorgir els estudiants anomenats 'sopistes', que en ser de condició pobra sempre anaven proveïts de cullera i forquilla de fusta a les beceroles de la Universitat. Vet aquí la simbologia en la indumentària. Les tunes com a formacions musicals van sorgir a partir d'aquest segle.

A l'any 1884, l'Enciclopèdia Catalana esmenta l'Estudiantina Catalana de Perpinyà' formada de mandolines, guitarres i flautins. En el 1888, una estudiantina espanyola va actuar a Lima. A l'any 1893, la revista Hispano Americana inclou que l'estudiantina va inspirar el poeta José Jackson Veyan: 'vistiendo el negro manteo a la alegre estudiantina, al compás de una habanera'. El 1897 a l'Espluga de Francolí va existir una estudiantina que va actuar al seu poble per Carnaval, amb data 23 de febrer, i que formada per nois de dotze a quinze anys fou dirigida per Ramon Palau. La formació surt pels carrers per recolzar la guerra de Cuba.

Alumnes de carreres especials de València va formar una tuna universitària al 1905, que va actuar en benefici de la Creu Roja, i fins i tot va fer un viatge per actuar a Barcelona, Oran i Argel. Al març del 1906, l'antiga estudiantina de Reus anomenada de 'Jaume Ramon' del cafè del mateix nom al carrer de Vallroquetes, 16, va sortir pels carrers de la ciutat.. A Oporto, se li deia igualment 'estudiantina'.

A Reus, al març del 1916, una estudiantina constituïda per vint-i-cinc membres, amb guitarres, bandúrries i llaguts amb castanyoles i panderetes, en una tarda d'un dimecres van interpretar una composició de la lletra a càrrec dels reusencs Antoni Gabiñau Cabot i música de Josep Fusté Llauradó. Entre els cantaires hi havia un republicà, l'escriptor i compositor, també de lletres per 'estudiantines', el reusenc Jaume Sardà Ferran, que havia estat soldat a la guerra de Cuba. Guix Sugranyes, del 1928 ens parla de la vinguda de l'estudiantina d'Oporto a Reus amb 'fado' inclòs, amb foto de Ruiz al pati de l'Institut Salvador Vilaseca.

Al 1930, un 2 de març, l'últim diumenge de Carnaval del Centre Republicà Autonomista de Reus va sortir una 'estudiantina' que va recórrer les societats recreatives i polítiques amb una 'jota' de Jaume Sardà Ferran i música de Francesc Fusté: 'Sisquet, emblanquinador'. En aquella estudiantina ja figurava Ramon Ferré Briansó, fill de Prenafeta, a la Conca de Barberà, i des de ben jovenet va viure a la nostra ciutat. En aquells dies hi havia dues estudiantines: la de la casa del Poble i la del Centre Republicà, de la plaça de Catalunya. Jaume Sardà i Ferran fou funcionari municipal i víctima al 1939 del cop d'Estat del franquisme. En els anys trenta, l'estudiantina del Centre Republicà era de gent de totes les edats. Molts no eren estudiants i la formació musical era de quatre guitarres, un llagut, dos ferrets, tres panderetes i flautes travesseres. Havien sumat quaranta-vuit homes. Barrets d'estudiant, capa i llacets.

A finals dels cinquanta es van fer actuacions a l'Escola del Treball amb el director Ramon Ferré Briansó, probablement els pèrits (2-3-1909-22-11-1973). També es coneixia la tasca del senyor Ciurana, que feia ensenyament de bandúrria i llaüt amb classes al local de l'OJE, al carrer de Sant Joan, que us n'havíem parlat. Al músic guitarrista, mestres de moltíssims joves i menys joves, n'hi deien amablement 'Ramon de la guitarra', i va fer-se càrrec en diferents anys de les estudiantines 'Diguem-li tuna', de l'Institut d'Ensenyament mitjà Gaudí, la de la Salle, la de Riudoms, també la Pericial i va fer popular una de les seves més conegudes composicions del 1959, 'La bella nit', lletra i música del mateix autor, una cançó amb bandúrria, llaüt i acordió.. la qual va triomfar a Mallorca amb la tuna Pericial.

El 5 de març de 1959 surt la tuna Gaudí, a l'Institut d'Ensenyament mitjà Gaudí. Es coneix la publicació 'Ocio' on Ramon Oteo, el conserge, parla dient.. 'llevan en las cintas los nombres de las niñas que yo quiero. Lleva esa cinta un dibujo que será un dulce recuerdo' (···) 'I por nuestros franciscanos claustros, rasquear de bandurrias', 'gaudeamus igitur jovenes dum sumus' .

Al 1960, també hi ha la tuna Pericial dirigida per Ramon Ferré i la de 'La Salle' S' organitzen partits de futbol entre la Pericial i la de l'Institut. I la de sisè curs, dirigida per Estanislao Mateu Cervelló, cantant i instrumentista de bandúrria. També s'hi suma Carles Ferré Nogués, Xavier Recasens Baxarias, Felip Canyelles Josep Maria Borrell Pujol, amb bandurria, i Joaquim Calaf Alsina, Josep Maria Ferré Camprubí, entre altres fins a vint membres més joves, uns setze anys de mitjana que la pericial.

Per tant, hi havia tres tunes llavors a Reus. Molts estudiants no podien optar per escoltar gravacions com per exemple 'la tuna de la facultat de medicina de Barcelona' amb un disc de 45 rpm, de la 'Casa Regal' en el qual podien escoltar lletres com 'Triste y sola' o 'Viva la tuna', o altres com la tuna compostel·lana. Molts tornen a recordar una estudiantina en català, 'La bella nit' quan la lletra s'encapçala dient 'Amb veu forta i ardida cantem aquesta nit',d'algun disc, qui podia al piano i fer arrenjaments amb els seus acords passant de puntetes, procurant afinar, els de l'Institut Gaudí, cada setmana a Ràdio Reus amb la condició de portar dues cançons noves cada vegada més dificil. La botiga de l'Spart, emissió dita Apart Musical, del carrer de Santa Anna, protanonitzava aquelles vetllades musicals a Ràdio Reus.

L'Agrupació Pericial, amb sortida de Reus, el 14 de l'octubre del 1961, va organitzar amb vespa, un viatge a Roma amb dinou membres, dos en cada moto, per tal de retre homenatge a Joan XXIII. Totes les tunes universitàries de l'Estat hi anaven, amb estada del 24 al 27 d'aquell mes. I amb l'absència del mestre Ramon Ferré Briansó. He de reconèixer que al Setmanari Reus, amb fotografies i testos, la Pericial n'era més present, però l'èxit d'una tuna animava a l'altra. El Setmanari recull una fofografia de Zaragoza a la portada.

S'ha de dir que la Tuna Pericial van gravar un disco Discophon amb cançons, però no d'estudiantina, sinó les conegudes de 'musica ligera' com 'Siempre es domingo'. Alguns membres de la Pericial foren: Ignasi Buqueras, Miquel Pàmies Molies, Carbonell Francesc del Rio, Llosas, Llop, Picó, Anglès i Gerardo Palacin.

Alguns recorden els colors de les tunes: Gaudí, capa negra i vermella; La Salle, negre i blau, i La Pericial, negre i verd. A la comarca, la rondalla de Santa Llúcia, de la Selva del Camp, dirigida pel mestre Masdéu o La Ronca Prioratina, de Falset, al Priorat. També direm que al local de l'OJE, al carrer de Sant Joan, hi havia un membre de la rondalla de la Selva que havia fet de mestre a Reus per alguns estudiants de la nostra ciutat i que amb humilitat, segons els nivells musicals, els podia semblar un luxe arribar a interpretar: 'El sitio de Zaragoza', d'Oudrid.

A la nostra ciutat, el 1962, a la nit, la tuna de sisè va començar la 'ronda' pels nostres carrers. De les tunes o estudiantines de Reus van sorgir a posteriori alguns bons músics, sobretot amb la guitarra elèctrica, que van omplir el pop i la música de ball arreu de les nostres contrades i més enllà. El 19 de maig de 1962 es va retre un homenatge al conserge de l'Intitut, el senyor Ramon Oteo i ell, amablement, oferí una 'corbata' a la tuna.

El recordat escriptor, Ramon Amigó Anglès, a la revista del Centre de Lectura en l'any 1972, amb el títol 'La estudiantina' diu: 'Penso en un castellanisme de divulgació del qual es deu sobretot als estudiants de batxillerat' 'tuna'. Un substantiu que no ens pertany. Ens pot agradar mes o menys, però es correcte dir: 'estudiantina', 'tuno no vol dir pas tunante'. Alerta amb l'idioma, cura amb les interpretacions.

Cal remarcar que les monges de la teula, el col.legi de la Presentació, amb noies, també va presentar una tuna amb el mestre Ramon Ferré Briansó al capdavant. Per cert, que tenim una anècdota: la tuna de la Facultat de Dret de Barcelona, sense previ permís, va gravar 'La bella nit', del mestre Ramon Ferré Briansó.

Molts sabem que avui encara surten les estudiantines, sobretot ho viuen les famílies, 'els sofridors', els que potser encara diuen 'la tuna'. Cal parlar clar i dir que en especial s'ha de reconèixer que la dona esta cobrint també aquest espai que darrerament sembla una mica en recuperació, de 'les estudiantines'. Seria bo de veure que algun grupet anés a cantar davant la casa d'alguna noia o noiet i fer que els acomiadaments de solters fossin un altra cosa a més de cerimònies i aniversaris, i que en viure en col.lectiu musical farien possible de trencar la utopia de viure més profundament la música i combinar-ho amb els estudis.

No defalliu i els que us agradi, joves o més grans, seria interessant de recolzar l'estudi de la guitarra pandereta en les seves variants, bandúrria, llaüt, acordió, per tal de fer que la música intrumental i vocal obrin, a través vostre, els diferents ventalls d'interpretació en la família d'estudiants, de 'les estudiantines', de Reus i comarca. I que Sant Tomàs d'Aquino, patró dels estudiants, us acompanyi!