Una excavació 'arqueològica', a Reus, de l’any 1857

Ja fa unes quantes setmanes, el senyor Josep Risueño em va comunicar molt amablement que –en el curs d’una recerca personal a l’Arxiu Comarcal del Baix Camp– havia localitzat un document municipal en què s’esmentava la troballa, el 1857, de la primera pedra del frustrat canal navegable de Reus a Salou. La referència era interessant, perquè a la fitxa de l’objecte –conservat durant molts anys als Museus de Reus (en què figura amb el número d’inventari IMMR 2228) i a hores d’ara  instal·lat al despatx d’Alcaldia del Palau Municipal– no constaven ni la data ni les circumstàncies de la seva recuperació. Per les dades que ja teníem, aquesta primera pedra havia ingressat a l’aleshores anomenat Museu Prim-Rull (a la seu ocupada actualment per l’IMAC) l’any 1933 o 1934, procedent de l’Arxiu Municipal.

L’objecte complet, de 65 centímetres d’altura, és format per dues peces de pedra. La primera té forma de pedestal o d’urna rectangular, de jaspi, amb les cares laterals lleugerament rebaixades i guarnides i amb unes dimensions màximes de 49,5 x 29,5 x 29,5 cm. La segona és una mena de tap, que encaixa en un rebaix quadrangular (de 14,5 x 15 cm) i que va protegir al seu dia un envàs o "redoma de cristal con una plancha entorchada de plomo" encabit en una perforació vertical i cilíndrica central (de 9,8 cm de diàmetre i uns 14,5 cm de profunditat). L’urna té gravades als laterals la tiara i les claus de sant Pere, un castell que representava la baronia de Mascalvó, la rosa heràldica de Reus i una inscripció dedicada pel consistori reusenc al rei (des de 1788) Carles IV i a la seva esposa Lluïsa:

A Carlos. IV. y Luisa. Ð. Borbon. / Augustos. / a XVIII. Ð. su. Reynado. / esta. fundamental. piedra. Ðl. canal. / El. Senado. y. pueblo. Ð Reus. /  D(edica). C(onsagra). [y] O(frece).

Aquesta primera pedra fou col·locada al lloc previst, amb tota solemnitat, el 26 de novembre de 1805. Els detalls de les celebracions públiques prèvies els podeu trobar ressenyats en un document que Andreu de Bofarull va titular «Fiestas del Canal» i que es conserva al lligall «Regocijos públicos», a l’esmentat Arxiu Comarcal. D’acord amb el breu resum que en va fer Salvador Vilaseca al llibre Informació sanitària sobre el port de Salou (1805), publicat per l’Associació d’Estudis Reusencs l’any 1976 (nota de la p. 137), les festes inaugurals del canal van tenir lloc del 22 al 25 de novembre del citat 1805, hi participaren els vint-i-dos balls o danses dels oficis, les grans carrosses i comitives del pagesos i dels blanquers, els gegants, etcètera, i hi hagué lluminàries, focs d’artifici, funcions religioses i altres festivals. El mateix Vilaseca va transcriure (p. 140-141) l’acta oficial de la inauguració de les obres i de la col·locació de la primera pedra, en la qual –i entre molts altres detalls que no reprodueixo– s’explica que la "Piedra fundamental" o "Piedra pedestal" fou posada, pel brigadier Albert de Foraster, "en tierra propia de Joseph Rovellat, [...] a unas dos mil dos cientas varas de distancia a corta diferencia desde el ángulo de la Huerta del Convento de PP. Franciscanos de la citada Villa en la carretera del Puerto de Salou [...,] a catorce palmos de la concavidad de la tierra dando tres golpes con [...] azadón, echando tierra para cubrir la dicha piedra pedestal, en cuya ocasion se oyó muchas palabras de viva el Rey Nuestro Señor".

El document localitzat per Josep Risueño és un full de paper, consistent en la coberta impresa d’un expedient de l’antic Negociat municipal de Foment, en què hi ha escrites –a mà i amb tinta– unes línies que enuncien simplement la troballa o "Hallazgo de la primera piedra del canal de Salou en el Mas Ódena [entre línies: José Ódena Pujol] sito en la carretera de dicho primer nombre. Se colocó en 1805 según libro actas en 26 No[viem]bre 1805 folio 152 / Sesión 23 Mayo 1857 folio 183 v[uel]to".

Efectivament, al llibre d’actes municipals corresponent (1856-1857) s’expliquen les circumstàncies de la troballa. El 16 de maig de 1857, Josep Òdena va anar a l’Ajuntament per informar que mentre uns operaris feien "una pequeña escavación en cierta propiedad que tiene en este término municipal contigua al Ferro-carril que dirige de esta ciudad a Tarragona", havia aparegut una "gran losa con la inscripción piedra del canal". Després de donar la notícia i d’assessorar-se convenientment, el mateix Òdena, amb Josep Simó, Josep Grau i "algunos dependientes del Ayuntamiento", va tornar a l’indret en qüestió (que suposo vora la carretera de Salou i a prop de l’actual Mas Iglesias) i va fer continuar l’excavació, ja de manera arqueològicament intencionada (de l’estil 'Sota Terra', diríem). Després de tres hores seguides de treball, "se descubrió, a catorce pies de profundidad, una hermosa piedra labrada con bastante gusto, [...] cubierta con una tapa de mármol". En destapar-la, "descubrieron una concavidad y dentro de ella una redoma de vidrio conteniendo diferentes monedas de oro, plata y cobre de las corrientes en aquella época [1805] y una plancha de plomo rollada, con la inscripción siguiente: “Reinando el Sr. D. Carlos 4º se dio principio a este canal [...]".

La primera pedra i el seu contingut van ser traslladats tot seguit a la casa de la vila. Una setmana després, en la sessió municipal del 23 de maig, els regidors van acordar "que como perenne memoria de aquellos tiempos de prosperidad para esta población y como recuerdo del colosal proyecto concebido en dicha época por estos vecinos de construir un canal navegable desde esta ciudad al puerto de Salou, se deposite la piedra con todo lo perteneciente a la misma, en el archivo de la municipalidad, colocando dentro la redoma de cristal que contiene las monedas encontradas, testimonio de la presente acta para lo que pudiese ser en lo sucesivo conocimiento». Desconec què va passar des d’aleshores amb la llosa amb l’epígraf «piedra del canal", amb la "redoma" de vidre, amb les monedes i amb la planxa de plom inscrita, lògicament més fonedisses que les dues peces de pedra patrimonialment ben servades.

Jaume Massó Carballido és arqueòleg i historiador.