Dissabte, 20 d'Abril de 2024

Una fundació de Gaudí a Riudoms

21 d'Agost de 2014, per Jaume Massó

Els gaudinistes ben informats saben que entre els darrers documents signats per Antoni Gaudí i Cornet (Reus, 1852- Barcelona, 1926) hi ha dues instàncies adreçades al cardenal Vidal i Barraquer, datades el gener de 1925, en què li demanava la creació de sengles fundacions pietoses en record del seu pare, a Riudoms, i la seva mare, a Reus. Els originals d’ambdós documents, procedents de l’Arxiu de la Cúria Eclesiàstica, de l’Arquebisbat de Tarragona, es van exposar a la mostra Gaudí & Reus, instal·lada durant molt de temps al Museu d’Aqueologia Salvador Vilaseca. La instància en record de la mare ja la vaig publicar el 30 d’agost de 2002 al Diari de Tarragona. La instància en record del pare ha estat publicada en diferents llibres –per exemple, tot i que amb qualque imprecisió, al volum Antoni Gaudí. Escritos y documentos, amb edició a cura de Laura Mercader (Barcelona: El Acantilado, 2002)–, però potser paga la pena de tornar-la a reproduir per a general i particular (re)coneixement. És un dels molts documents en què el mateix Antoni Gaudí afirma o confirma que era “natural de Reus”. També n’hi ha uns quants en què aquesta naturalesa reusenca queda ratificada pel seu pare o pel seu germà. No n’hi ha cap que doni una altra naturalesa que no sigui la reusenca i que porti la signatura d’Antoni Gaudí, del seu pare o del seu germà. O, dit d’una altra manera, TOTS els documents d’aquesta mena diuen que Antoni Gaudí i Cornet havia nascut a Reus. És clar que sempre hi haurà algú a qui li agradi més posar-se una bena als ulls abans de reconèixer l’aclaparadora evidència documental.

El transcric de manera textual (sense corregir cap errada ortogràfica o de picatge), tot indicant la part manuscrita en cursiva i senyalant els punts i a part amb una barra inclinada. A la part superior dreta del foli hi ha l’empremta en vermell del segell de l’Arquebisbat de Tarragona:

EMINENTISSIM SENYOR / Antoni Gaudí Cornet, Arquitecte, natural de Reus, veí de Barcelona, a V.E. amb tota veneració exposa: / Que per herencia del seu pare D. Francesc Gaudí i Serra i sa neboda Dª Rosa Egea Gaudí posseix a Riudoms: / I-La casa de nº 11 del carrer de Arrabal del poble de Riudoms composta de baixos, entresol, pis i guardilla. / II-Una pessa de terra del terme municipal del mateix poble de Riudoms, partida anomenada “La Clota”, d’uns dos jornals del pais; hi ha olivers, arbres fruiters, vinya i horta. / III-Altra pessa de terra del mateix terme municipal de Riudoms, partida anomenada “Vall de Vilá”, d’uns dos jornals del pais; hi ha garrofers i vinya, i / IV-Ademés Sis accions nominatives de 50 ptes. de l’estany de Riudecanyes de nº 3137 al 3142, quines finques i accions desitja formin la dotació d’una fundació pietosa a dita parroquia, a bona memoria i sufragi del seu Pare i demés de sa obligació i devoció per tal de que’s fassi a la esglesia parroquial o a la ermita de S. Antoni la visita espiritual a la Verge de Montserrat del Dr. Torres i Bages, o aquella altra practica de devoció a la Verge sots advocació tan preuada que’l Prelat diocessá cregui ha de resultar de mes honor a la Verge i profit espiritual pels fidels. / Desd’ara cedeix l’infrascrit a Sa Emcia. com a Cardenal Arquebisbe d’aquesta Metrópoli dites finques i accions, i per a que aquesta cessió tingui també tota l’eficacia civilment, es proposa l’infrascrit, si es del beneplácit de V.E. fer la venta de les finques i endós de les accions a favor de V.E. i del Senyor Rector de Riudoms, sens que’s fassi constar cap obligació ni gravamen a l’escriptura, dons n’hi ha prou amb la formalitat d’aquesta fundació. / Cal advertir que en cas de portar-se a terme per la Mancomunitat de Catalunya la construcció del projectat ferrocarril de Reus a Montroig, es desitj del exponent i prega a V.E. i als seus successors sigui cedida gratuitament, si bé’ls semblés, tota aquella porció de la pessa de terra “Vall de Vilá” que fós necessaria per a la construcció del mentat ferrocarril. / Es també desitj del sotscrit fundador la perpetuitat de la fundació i a tal fí l’encomana a V.E. i successors en la Diocessí, facultant-los per a resoldre cualque dubte o dificultat que sobrevingués i determinar sempre i en tot segons entenguin mes conforme a la voluntat pietosa del exposant. Així humilment a V.E. / Prega’s digni aprovar aquesta fundació interposant en la mateixa son decret i autoritat, com ho espera de la benignitat de V.E. L’afegit: – i sa neboda Dª Rosa Egea Gaudí – val. / Barcelona 23 Janer 1925 / Antoni Gaudí y Cornet / EMINENTISSIM SR. CARDENAL ARQUEBISBE DE TARRAGONA.

El text de la instància és mecanoscrit, tret de la rectificació afegida a la quarta línia (referent a la neboda) i la data i la firma del final, que van ser escrites a mà pel mateix Gaudí. A continuació hi ha una anotació mecanoscrita, datada el 30 de gener de 1925 i signada a mà pel cardenal, en què s’especifica “Ante todo deposítense los valores ofrecidos en la Caja Diocesana, y hecho, désenos cuenta”. D’això se’n diu anar per feina. Tot seguit, en el mateix full i en altres que formen l’expedient, hi ha diferents diligències i documents complementaris (de 1926 i 1927) referents al dipòsit de les accions, a la valoració pericial de les finques, a la venda dels béns, etcètera. No tinc ara mateix dades sobre l’efectivitat de la fundació, però dubto que continués després de la guerra civil. Tot fa pensar que l’Església va fer un altre bon negoci.

Jaume Massó Carballido és Corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics