A Cambrils enguany celebrem les XII jornades de les dones. Des del 2002 s’ha apostat per treure al carrer les inquietuds, demandes i problemàtiques que pateixen les dones en la nostra societat.
El avenços legislatius, especialment en l’última dècada, han establert nous i importants marcs legals en el camí vers la igualtat, però encara continuen sent molts els obstacles socioculturals a remoure per eradicar les múltiples discriminacions que encara patim les dones en l’àmbit laboral, familiar i comunitari.
El gran repte del segle XXI és l’educació: l’educació per la igualtat. Una educació que ha de formar part de les escoles però que, sobretot, s’ha de transmetre dins de les cases, en l’àmbit familiar i social.
S’ha d’acabar amb la idea que unes tasques són pels nens i unes altres per a les nenes.
S’ha d’acabar amb el tenir unes expectatives per els fills i unes altres per a les filles.
El canvi ha de partir del llenguatge que expressem en el nostre dia a dia: no val seguir transmetent comentaris sexistes en el nostre vocabulari habitual.
El canvi ha de venir en les vivències que compartim amb els nostres fills/es en el dia a dia.
Com podem parlar d’igualtat si en una casa on treballen pare i mare les tasques domèstiques només depenen de les dones?
Com podem parlar d’igualtat si a l’hora de tenir parella, a les dones ens han explicat contes de prínceps blaus?
Per què a uns nadons recent nascuts ja els podem diferenciar per l’edredó que porten quan surten de la clínica?
Tots i totes hem d’exercir la nostra responsabilitat en aquesta voluntat de canvi, però és evident que les dones hem de liderar aquest canvi i assumir amb les nostres actituds i conductes que això sigui possible: sense voler seguim sent transmissores d’uns esquemes molt arrelats en la nostra societat. Com es deia abans, s’ha de predicar amb l’exemple i les teories no son vàlides si no les posem en pràctica.
Lluïsa Rom és regidora de Benestar Social, Salut i Família a l'Ajuntament de Cambrils.
