Dilluns, 10 de Desembre de 2018

Una mica de llum a la història de l'electricitat a Reus (I)

24 de Febrer de 2012, per Josep Risueño
  •  

Com autor del treball, he de confessar que gràcies a la direcció de FECSA a Reus i a través de la meva perseverança, als anys setanta, vaig recuperar uns documents, on es desvetllava una part de la història de l'Electra Reusense escrita, sobretot en documents que van del 1898 fins al 1912. Es tracta d'uns documents que van estar a punt de desaparèixer, quan estaven a l'antic edifici del carrer de Sant Celestí, tancat poc abans del 1993. Els papers podien augurar que qualsevol dia en els anys noranta podrien veure la seva desaparició. Poc abans del 1998, vaig entregar els originals a la direcció de FECSA Barcelona, i em vaig quedar una còpia, és per aquest motiu que faig aquesta aportació prèvia a un estudi que vaig encetar fa poc més d'un any.

L'energia

Els homes dedicats a la ciència, els seus invents han passat a la història, alguns per a coneixement de les generacions futures, però també perquè existien els petits inventors anònims. Els primers depenien del potencial en capitals i banquers més propers. Per tant, eren supeditats del tot al capital, però a vegades als diners de fora de casa, la banca multinacional. L'electricitat va tenir un camí primerenc incert, sense desmerèixer la feina i audàcia d'homes i projectes, realitat en ocasions feixuga de la gent de casa. Amb l'empenta i l'energia de les seves gestions no n'hi hauria prou, era innegable que el futur de l'electricitat fou obert per homes de casa nostra, però s'obriria als projectes i realitats amb persones com Mister Pearson, amb l'anomenada 'La Canadiense'. Tanmateix, fins a la seva arribada a Catalunya, passarem pàgines prèvies fent esment a gent importantíssima de la nostra terra, que va encetar aquest camí al progrés a través de l'electricitat.

Les motivacions a la iniciativa en projectes, que depenien en moltes ocasions d'ajudes de la banca, tenien en principi inspiracions en el coneixement dels pioners en l'electricitat. És per això que prèviament podríem esmentar alguns dels inventors que van aportar els primers passos a l'arribada del progrés directament o indirecta, a través de l'estudi o consulta sobre les energies, en aquest cas, l'electricitat:

Gramme, Zénobe – Theóphile (1826-1901). Enginyer belga, inventor de la primera dinamo productora de corrent coninua. La inducció electromagnètica és el fenomen dels generadors de corrent o dinamos.

La força impulsora de la tensió, els ampers, el seu estudi (amb el Teorema d'Ampere) que desvetllà les accions mutues entre corrents elèctriques, va ser el descobriment d' un francès autodidacta, André – Marie Ampère.

Jacobo James Watt. Enginyer britànic de Greenock-on-Clyde (Escòcia 19/1/1736 - Heathfield 19/8/1819), va aportar "la bomba d'aire" i el regulador de la força centrífuga, i va aplicar industrialment les màquines de vapor.

Alexandre Giuseppe Antonio Anastasio Volta. Nascut a Como (18/2/1745 – 5/3/1827). Va inventar l'electròfon i l'electròmetre. En el seu honor anomenem el voltatge (arc voltaic). Alexandre Volta va normalitzar l'aportació del 1729, que va anar a càrrec de Stephen Gray, al distingir entre conductors i no conductors. I els diferents metalls submergits en una solució, que va donar-nos l'origen de la pila.

Georges Westinghouse. Estudi dels corrents continus i alterns, i precursor de materials elèctrics en la futura Electric Company. Va adaptar els primers generadors hidroelèctrics instal·lats a les cascades del Niàgara.

Tomas Alba Edisson (Milan (Ohio-EEUU) 11/2/1847 - West Orange (Nueva Jersey) 18/10/1931). Li debem la làmpada incandescent i l'aportació de la primera central elèctrica al món.

A les acaballes del segle XIX, va arribar l'electricitat a la ciutat de Reus, energia que va fer competència al gas. En especial, com veurem en l'enllumenat públic de la nostra ciutat.

El gas a la ciutat de Reus

Amb el gas, primera de les energies a la ciutat de Reus, a partir del 1854, amb la Societat Anònima Gas Reusense, no hauríem d'oblidar personatges com Carl Aüer von Welsbach, que va patentar el 1885 el procediment d'obtenir els "manguitos" (cerina). Aüer va aplicar òxid de tori a la incandescència per l'encesa del gas (manguitos d'incandescència).

Primer, la llum de gas i després, l'electricitat:

Com a referències sobre el gas i l'electricitat, una de les realitzacions més properes, geogràficament parlant, es viu a Barcelona, amb el gas, que el 1835 i posteriorment, el 1842, quan Josep Roura Estrada, com a pioner, realitza el primer assaig del gas. També, una altra de les referències importants, la podem descobrir a través d'en Francesc Domènech Maranges, químic doctor en farmàcia que al 1854 havia encetat l'intent d'una instal.lació de gas al Barri del Raval, però que al 1866, havia fet la prova d' il·luminar amb llum elèctrica la seva botiga del carrer Unió de Barcelona.

A la nostra ciutat, abans i després de l'arribada del gas, la llum pública i la dels habitatges no era altra energia que la provinent dels gresols d'oli, els carburs i les llànties o llumaneres. En moltes ocasions a la intimitat, no cal dir que també ho era la cera de les espelmes. Als documents de llicències d'obres de la nostra ciutat, figura a l'enllumenat públic el nom de "quinqué" i, en moltes ocasions, la cera de les espelmes. De totes maneres, a Barcelona, Charles Lebon obtindria la concessió durant quinze anys del servei de gas a la "Ciudad Condal".

Sent a la nostra ciutat l'alcalde Joan Martell Domènech, un 14 de gener del 1855, l'Ajuntament i la Societat Gas Reusense van signar el contracte per l'enllumenat públic. La llum de gas es fa visible a la nostra ciutat. El gas es posaria en funcionament el 1856 amb una fàbrica impulsada i posada en funcionament a càrrec de William Richards i amb la direcció d'un maquinista francès de Rouen, anomenat Frederic Lemercier Bocours. L'energia del gas, però, curiosament, faria baixar el preu de l'oli, tenint en compte que havia estat fins aquell moment també energia aplicable a l'enllumenat conjuntament amb les llànties llumaneres o quinquè.

Trobo un document posterior que ens situa on hi havia un dipòsit de l'oli d'un volum considerable pel que va percebre els paletes i contratista d'obres i que deuria abastir l'enllumenat abans de l'arribada del gas. El document és ‘llicències d'obres 28/4/1908'. Allí on s'hauria fet l'edifici de l'Estació Enològica i on abans de la seva construcció s'hauria fet desaparèixer "la estufa de aceites que ningún beneficio reporta a la ciudad", José Monné Guell seria l'encarregat de derribar el dipòsit d'olis que hauria estat pels fanals de la ciutat, per un preu important a causa del seu abast en l'edificació (el document data del 30/5/1908).

Un dels principals promotors del gas a la nostra ciutat va ser un gran amic i benefactor del general Joan Prim i Prats, l'Industrial del tèxtil d'origen igualadí, Maties Vila Mateu. Aquest era també promotor de la Febril Algodonera (El Vapor Nou). Cal dir que a Reus, des de el 1842, hi tenien fàbrica important també els senyors Cambier i Collesson, fabricants amb seu també a Barcelona i dedicats a "lienzos y otros tejidos de hilo". Havien d'arribar a tenir el 1850 la quantitat de quaramta-sis telers procedents de Bèlgica i Anglaterra i eren especialistes en "plogateles".

A Reus hi havia 28.171 habitants el mes d'agost del 1857. Llavors, l'Administrador de Societat Gas Reusense era Josep Simó Amat. Per les llicències d'obres, una vegada més descobrim que hi va haver un afer a les terres d'Antoni Clariana, Joan Baptista Soulere i Josep Òdena Pujol, propietaris d'una mina que existia des del 1787, i que des de feia dos anys estava contaminada a causa d'un pou proper que havia obert la fàbrica de gas i on es tiraven aigües brutes que filtraven a la mina. S'ha de dir que Gas Reusense va demanar un altre punt de desguassos. La informació prou curiosa la trobo en l'expedient següent, al Mas de Josep Òdena Pujol es va trobar la primera pedra del Canal Reus-Salou del 1805. Josep Òdena Pujol era el primer major contribuent particular de la ciutat.

Les referències de 1865 ens porten a la premsa, amb tot un personatge, Francesc Sanmartí Burgués, que va voler fer un estudi d'un canal amb una companyia elèctrica de Barcelona. Es tractava d'un treball de futur però prou difícil de concebre en aquell moment. Es parlava de l'aprofitament del rius llunyans com el Noguera Pallaresa, travessant la Conca de Barberà fins al Baix Camp. Era la idea primitiva, que més tard van portar a terme altres homes a principis del nou-cents, amb iniciatives d'Emili Riu Periquet, fill de Sort i altres.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (9)

Comentaris

Miquel Anguera i Brú "Beatet"  21 de Març de 2012

Feina de formiga

 Josep, vaig tenir el goig de poder assistir a la presentació d'aquest treball a l'Arxiu Comarcal. Llegint avui el teu treball, no puc més que anomenar-te formiga per l'ingent treball que hi ha al darrere de tot això. Només puc felicitar-te'n i animar-te a seguir en aquest incansable treball que duus a terme (en sóc testimoni des de Mont-roig). Ànims i salut per fer-ho!

Montse Galí  06 de Març de 2012

Risu, un gran treball

<p>&nbsp;Risu, un gran treball, amb tanta energia ens has fet llum! Que segueixis investigant aix&iacute; de b&eacute; i amb aquesta empenta. Enhorabona!!</p>

Joan Miquel Nolla  02 de Març de 2012

Titol

 Ja baig tindra el plaer de estar personalment a la xerrada de la que vai quedar gratament sorprés, de tota la informasió recullida i que ara, una vegada més, en puc gaudir. Gràcies Risu, no abandonis mai aquesta perseverança que personas com tú fan que la historia de la nostre ciutat es pugui coneixe. Una vegada més felisitats

Ramón Recasens Llecha  02 de Març de 2012

Agraïment

Trobar referencies i assabentar-se de dades puntuals del desenvolupament industrial de la nostra ciutat i de fets importants per la nostra convivència són moltes vegades les claus per comprendre el present de la ciutat. Un agraïment i encoratjament per la bona tasca que estàs fent.

Jacob  28 de Febrer de 2012

Titol

Es un goig llegir aquets escrits referents a la ciutat qué es van produïr el segle XVIII i IXX. Una feina de molta laboriositat qué és ben acollida per tothom. 

Marga Riu  27 de Febrer de 2012

Enhorabona!!

 Un cop més la teva curiositat per tot el que faci referència a la teva estimada ciutat, tè els seus fruits. Endavant!

Eduard  27 de Febrer de 2012

Endavant

 Excel.lent trevall de recerca, molt ben documentat.
Continúa així amic Risu, es molt interesant que no es perdi la historia de la ciutat.

ANDREU CARRASCO i SARDÀ  26 de Febrer de 2012

MOLT BON TREBALL DE RECERCA

 Enhorabona Risueño, llegint aquest treball de recerca em vénen a la memòria moltes coses de la meva infantesa.T'animo a continuar amb la investigació per aprofundir encara més en aquest tema que particularment m'apassiona.
Andreu Carrasco i Sardà

Francesc Estrada Cabré  26 de Febrer de 2012

Títol

 La teva gran dedicació al teball de reserva ja ha donat el seu fruit i ara ja es una realitat
ENHORABONA RISI!