Cookie control
Dijous, 09 d'Abril de 2020

Una mica de llum a la història de l'electricitat a Reus (IV)

09 de Maig de 2012, per Josep Risueño
  • Bombetes de carboni

     

===Un any especial de progrés per a la ciutat de Reus ===

Entre altres coses, havia nascut un primer de gener del 1883, la publicació 'La Electricidad' però, en canvi, una Càtedra d'Electricitat Industrial a Barcelona no era permesa per culpa dels plans oficials publicats a 'La Gaceta de Madrid' que ho impedien. Una Càtedra d'Electricitat Industrial a Catalunya no va ser crerada fins més tard, al 1899, així doncs el moviment i creativitat dels pioners i estudiosos guanyaven una mica més la poca credibilitat dels financers i la banca a Catalunya. Les possibles realitzacions encara quedaven lluny de posar-se en pràctica i orfes d'ajuda econòmica per unes obres tan col·losals. El saber en mans dels poderosos, "el poder", un tema que l'energia d'electricitat hauria de patir uns anys més.

===Proseguim amb la fàbrica de Solé===

El fill, Esteba Solé Suquè, va permetre que des de la fàbrica del carrer Sant Celestí, per les Festes i Fires d'octubre del 1883, a la nostra ciutat, fos il·luminada la Plaça de Prim amb dos arcs voltaics; la Plaça de la Constitució, avui Mercadal, amb tres, i la il·luminació del propi campanar. En la gestió va intervenir el comerciant reusenc Pere Odena Pujol, la prova de cost superava en principi les 1.500 pessetes. "(...) 1 màquina Gramme con sus 5 lámparas – 5 columnas con sus farolas modelo Prado de Madrid, 1.400 metros de cable forrado de plomo". Es van col·locar cinc focus d'arc voltaic a la Plaça de Prim i tres a la Plaça de la Constitució a 0'50 cèntims per cada hora de llum amb un preu total, comptant mà d'obra, de 15.000 pessetes. És clar que Dalmau per diversos motius va tenir pèrdues i el negoci fracassà i li van demanar fins i tot la dimissió. Com escriu Jordi Maluquer Motes, actual professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, Tomas José Dalmau que havia obtingut la representació i tenia en exclusiva la concessió de la dinamo inventada pel belga Zenobe T. Gramme.

Cal dir amb data 26 d'octubre del mateix 1883 que també s'havia presentat a Reus i a l'Ajuntament la proposta d'una altra companyia elèctrica anomenada Sociedad Anglo-Española de Electricidad – Tallers a les Hortes de San Beltran i oficines al carrer Claris, número 96. La carta la signava el seu reprentant George St. Noble, resident a Barcelona, fent esment dels èxits amb l'enllumenat públic a Donòstia, Irun, Bilbao, Cartagena i altres poblacions. Noble, havia fet per primera vegada l'experiment amb dos aparells emissors i receptors de telegrafia "sin hilos", un tema que curiosament havia estudiat el propi filòsof i escriptor reusenc Joaquim Maria Bartrina i Aixemús abans de la seva mort, el 1880.

Però Dalmau va fer fallida. Dalmau havia adquirit una sèrie de patents, com la làmpada d'incandescència Swam 18 i la del sistema Màxim per a fabricar filaments de carbó destinats a les làmpades d'incandescència, làmpades d'arc voltaic on la llum es produïa a partir del contacte entre dos carbons, a través dels quals es feia passar un corrent elèctric, però que la durada era escassa, fins que no va obtar-se per substituir la de carboni per la de filament.

Tot i això, anteriorment, encara al 1882, a Barcelona, la mateixa societat havia fet una prova de llum elèctrica, prova que diu el Diari La Vanguardia, sense haver-se analizat la paperassa i amb un acord més aviat verbal. El deute anys després encara existia, i a més el 23 de març de 1885, es declara vaga dels operaris de la fàbrica Societat de Electricidad Espanyola. Aquella primera Societat Elèctrica a Catalunya, composada d'espanyols i anglesos, entre ells cal esmentar un home fonamental com era el gironí capdavanter a la Central de Les Tres Torres, Narcís Xifrà Masmitjà. L'empresa seria absorbida per l'empresa alemana A.E.G més endavant. De Narcís Xifrà Masmitjà trobo la següent informació relacionada, que ens diu que al mes d'octubre de 1883, es recull la notícia que el francès Marcel Duprez havia transmès una força de mig cavall per un fil telegràfic a 57 quilòmetres de distància amb el rendiment d'un 60%. Durant un temps, aquest francès i Narcis Xifra cap de la Societat Espanyola d'Electricitat van realitzar una prova des de la fàbrica del Vapor Vell a Sants.

En aquell any, a Reus existien divuit fàbriques de teixits de cotó i seda. Era en aquell any administrador de la Societat Gas Reusense Josep Simó Amat, metge cirurgià i un dels fundadors del Cercle de Senyors (Notari Placido Bassedas Saludes de data 21-3-1884 número 174). En aquest document notarial trobem el nom del conserge de la fàbrica del Gas Reusense, Sebastià Miró Solanes, casat amb Josepa Camps Gotsems.

Amb data 17 de desembre de 1884, en llicències municipals es concreta el tema de motors de gas. Es fa un acord d'afegir a les ordenances municipals la part de motors de gas que hi mancava. Les ordenances, per tant, tenien mancances i només es parlava de normatives de motor de vapor i l'enginyer Antoni Pellicer Domènech, que renunciaria al càrrec més endavant, parla de l'article 372. Pere Bofarull Baget, litògraf al carrer Llovera, 32, tenia instal·lat un generador de mig cavall de força, alimentat per gas i aigua freda per moure les premses d'imprimir.

Un dels delineants de l'arquitecte Muncipal es deia Ricardo Pagès Marcet, el qual més endavant (gener 1894) se li faria aixecar un plànol del terme municipal. L'any 1884, es canalitzà amb gas el Passeig Sunyer i l'Escorxador. Un dels fontaners inspector de comptadors d'aigua nomenat per l'Ajuntament era Antoni Ciré Gaudí. Cal dir que la primera població de Catalunya que va tenir una prova d'enllumenat corrent alterna fou Girona el 1885.

El gas era encara una energia vigent a la nostra ciutat i un dels documents trobats ens ho confirma, en llicències d'obres Foment 3024-C 1884 trobem que l'exportador de vins, José Boule Moncet, al carrer dels Recs sol·licità permís a l'Ajuntament per col·locar un motor horitzontal sistema Gasmotoren Fabrik Deutr adquirit als magatzems C. Blos de Barcelona de quatre caballs de força alimentat per gas.

El 1885, a la nostra ciutat, la nota negra de l'any fou el tancament del gas a totes les dependències municipals, pel deute de l'Ajuntament amb Gas Reusense de 145.570 pessetes. L'empresa Societat Gas Reusense encara va haver de soportar que l'Ajuntament, davant la reclamació del Gas, anunciés una subhasta per l'enllumenat públic mitjançant petroli o benzina que no es va presentar cap empresa local, però els carrers de la ciutat durant uns mesos es van il·luminar amb petroli o benzina, al igual que les dependències municipals i molts establiments públics.

És en aquell any que, per casualitat o no, es va intentar establir a Reus una altra companyia de gas que oferia el preu de 25 cèntims el metre, quan el Gas Reusense la cobrava a 32 cèntims. La nova empresa, però, de fet no va prosperar i va abandonar l'intent d'establir-se a la nostra ciutat.

L'abast de l'electricitat és immens. Al 1887, la mateixa Societat Espanyola d'Electricitat a Barcelona va dotar en alguns vaixells d'electricitat. En aquest cas, ho féu amb la fragata Numancia (69 bombetes sistema incandencent).

Una informació a tenir en compte és la que durant les Festes d'octubre del 1888, a la plaça dels Quarters de la nostra ciutat, es va muntar el gran circ Ancillotti durant uns mesos, amb 36 artistes, i es va il·luminar amb arcs voltaics alimentats per dinamos del propi pavelló dels Quarters.

Veiem els fanals de la plaça de la Constitució, avui del Mercadal, col·locats el 1888, prou diferents dels actuals -sobretot la seva base-, que llavors anaven amb gas. Veiem la fotografia en forma de canelobre. En els documents recuperats arxivats a l'Electra trobo una llista de Gas Reusense del 1890 (paper ratllat 34x24 i signat per A. Serra Pamies) on si compten 2.520 accions repartides entre 163 acionistes. Representava que fins a 9 accions et permetria tenir un vot. Amb data 17 de gener de 1888, s'havien construït les noves oficines del gas dins de les dependències de la mateixa fàbrica de quan era president de la Societat Josep Simó Ballester.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (10)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Marc Caparó Roca  13 de Novembre de 2014

Recerca històrica

Acabo de llegir el seu article i estic fent recerca històrica d'una Central Hidroelèctrica del Glorieta que va funcionar a Alcover de 1903 a 1940 que va donar llum a Alcover i la Selva del Camp.
En teniu cap referència?
Molt agraït

Francesc Estrada Cabré  17 de Maig de 2012

La nostre història

Felicitacions Josep pel teu gan treball de recerca
Anim i "bona llum" per seguir el camí

joan miquel  15 de Maig de 2012

una mica de llum a la història

Sorprenen las darreres parts que ja es escrit sobre aquest tema tant interesant per a coneixer millor els inicis de la arribada de la llum. Ara ens dones més dades, i com no podia ser d'altre manera, ben detalladas i documentadas, lo que demostra el treball acurat que estas fen. Repeteixo, la meba felisitasió.

Jacob  14 de Maig de 2012

Titol

Escrits sobre l´història reusenca, en aquest cas en vers l´electricitat, sempre han sigut del meu interès. Sobretot per facilitar puntualment dades i cognoms del seu procès.

Miquel Anguera "Beatet"  14 de Maig de 2012

Quina feinada!

 Et felicito, novament Josep, pel teu ingent treball de recerca històrica i impagable que fas per la teva ciutat. Endavant i no te'n cansis!

Anna  13 de Maig de 2012

Bon treball !!!

 Sobre tot per la quantitat de detalls, que demostra una molt acurada labor de documentació.

M'agradat molt també aquesta part de la nostra història que coneixo gracies als teus articles que sont per a mi molts interesants.Ànim en el teu treball

Nom  13 de Maig de 2012

Un treball molt acurat

Enhorabona, cada setmana fas que el lector tingui ganes de conèixer una miqueta més de la història de Reus. Ànim, és un bon treball amb el qual estic segura que tothom gaudeix amb la seva lectura. Sílvia.

Maria   13 de Maig de 2012

aportacio a la història de Reus

 Endavant amb el seu treball, de manera que va caminant en la referència sobre Reus. M´agrada bastant.

Maria   13 de Maig de 2012

aportacio a la història de Reus

 Endavant amb el seu treball, de manera que va caminant en la referència sobre Reus. M´agrada bastant.

Eduard  10 de Maig de 2012

Excel.lent

 Un treball molt acurat, amb amplitut de dades i referencies.
Endavant, continua aixi, es molt interesant veure el progrés que es va anar desenvolupant fins arribar als nostres dies.

Reportatges