Una mica de llum a la història de l'electricitat a Reus (VI)

===Incidències a la nostra ciutat===

És clar que al centre de la ciutat alguns punts de llum no s'encenien. La Revista satírica 'Reus Tranquil' torna a dir-nos, i ho deia així: "es deixen set o vuit fanals per encendre i, en canvi, a continuació set o vuit encesos!" 30-7-1897

Els preus i plec de condicions de l'Ajuntament pel que fa als acords entres les parts per tal de reduir despeses en l'enllumenat era al 1897:

Enllumenat mixt làmpares d'arc: Làmpares d'arc de 3 amperes, 0,20 pessetes; de 5 amperes, 0,25 pessetes; de 8 amperes, 0,50 pessetes.

Làmpares incandescents de 10 bugies, 0,008 pessetes; de 16 bugies, 0,011 pessetes; de 32, 0,020 pessetes; i de 50, 0,030 pessetes.

Cal dir que els fanals a la ciutat van ser motiu de crítica però a la vegada promició de cases comercials. Els fanals canelobre de la Plaça Prim eren de tipus mixt model Refuge i els comercials sota les llums a la part alta hi havien posat una plaques amb un espai on es feia publicitat comercial. L'Ajuntament hi tenia marcada una petita contribució per a obtenir un guany.

Des de l'inici de la inauguració del Teatre Fortuny, que el públic es queixava de la poca viabilitat que donava el gas al vestíbul, i a l'entrada i sortida del teatre, es parla de col·locar espelmes als canelobres, però la por a un possible incendi fa desistir del projecte. Al 1898, es va instal·lar un nou sistema de gas que va obtenir les felicitacions del públic, de quan els comptadors de gas funcionaven col·locant dins del mateix un peça de deu cèntims. Encara que anys després el servei del subministrament aniria a càrrec de l'electricitat i a través de l'Electra Reusense, és clar que l'electricitat també tenia els seus imponderables, les làmpades de filament de carbó antieconòmiques. Aquestes haurien de ser substituïdes per les de filament metàl·lic per economitzar. Això ho trobem escrit també en les actes municipals d'aquell any referint-se a les dependències municipals, en especial l'escorxador.

De totes maneres, la Societat Gas Reusense, sempre segons actes municipals (5-8-1898), i segons el regidor Nogués, fa escoltar protestes per creure que la Societat del Gas intenta imposar a l'Ajuntament la conducta a seguir i pretén passar al davant la convocatòria arrabassant a Latieule y Coca de l'Electra Reusense. Cada una de les empreses elèctriques reusenques no poden amagar les seves mancances, principalment la Societat del Gas Reusense, que un any abans data 1 de març de 1897, La Vanguardia ja dóna com a fet que l'Ajuntament ha concedit autorització a la Societat Gas Reusense per a instal·lar llum elèctrica per cable aeri.

Resumint l'anàlisi, es veu clar que les dues empreses anònimes, la Societat Gas Reusense i l'Electra Reusense, entraven en una pugna per l'electricitat que posava a prova el criteri equànime de l'Ajuntament. Aquest va gestionar les concesions de les llicències per a la producció i la distribució i també les diligències sobre la il·luminació pública. El gas, amb una secció d'electricitat petita, no defallia en plantejar, i a l'estiu del 1898, demana permís per establir una xarxa aèria per l'enllumenat elèctric en conformitat, però, a la concessió atorgada pel cos municipal a la pròpia Societat del Gas, però en electricitat, que fou en data 26 de febrer de 1897.

L'Ajuntament, davant també de la petició d'Emili Ferrer Soler, en representació dels senyors "Latieule i Coca", de Sant Sebastià, de l'Electra Reusense, va sol·licitar permís per establir una xarxa aèria pel servei d'enllumenat de tots els carrers de la ciutat i afores per al servei particular. Presentaria al consistori un nou Reglament per a solucionar les dificultats sorgides, davant les dues empreses d'electricitat. Els regidors, a través de les actes, fan incloure els seus criteris de interpretació per escrit. Algun creu que la companyia de gas volia guanyar temps en la qüestió de la xarxa d'electricitat. Són diversos els regidors que discuteixen i fins i tot Ramon Pallejá Vendrell diu que "el gas nos trata a los concejales como menores de edad". El que us escriu no té arguments per creure que el Concejal Ramon Pallejá Vendrell, futur cronista de la ciutat, pel que fa a la seva opinió sobre la Societat Gas Reusense, fos interessada donat que el seu germà treballés a l'Electra Reusense.

Es produeix un fet curiós vingut de fora. Mentre es formalitzen les gestions dobles de l'Ajuntament entre el Gas Reusense i Electra Reusense, en les actes municipals s'escriu, sense desvetllar de qui es tracta, que "en casa de un Concejal se presentó una persona manifestando que era propietario del Salto de Agua del Ebro en Xerta y que este Salto lo habia vendido a una sociedad eléctrica de Frankfort en cuarenta y dos mil duros con el fin de instalar una fábrica de electricidad, aprovechando dicha fuerza motriz" .

En aquella pugna per establir la xarxa elèctrica a la ciutat, he volgut eixamplar l'òptica de les persones que van aportar alguna cosa a l'energia elèctrica des del vessant teòric. He cregut que no hauríem de deixar al marge al reusenc Antoni Porta Pellicer, que escrivia amb el psedònim O. Rovellat, i que l'any 1894 havia estat autor d'un llibre sobre 'Joaquin Bartrina y la telegrafia sin hilos'. Porta, a través de la Revista del Centre de Lectura, aporta també textos sobre l'electricitat, parlant també de les corrents tel.lúriques i el seu aprofitament. Cal, per tant, fer esment que com a Catedràtic de Física a l'Institut, ens va deixar prova de l'estudi sobre l'electricitat.

Des de Barcelona, sabien molts que 'Les Tres Torres' de Mata, que portava llavors la Societat Barcelonesa d'Electricitat, mantenia 4.000 abonats a Barcelona i li costava a l'empresa 250.000 pessetes diàries en consum de carbó de Cardiff (Anglaterra). El mateix carbó que ens arribava al Gas Reusense i la mateixa Electra Reusense mentre haurien anat amb turbines de vapor. La Barcelonesa d'Electricitat li resultava l'escandall del kWh a 0,22 pessetes, un preu desorbitat el 1898.

Amb data agost del 1898, relacionem l'Inventari trobat a l'Electra Reusense, de quan l'antiga fàbrica de teixits de cotó havia cedit per arrendament a la Societat Elèctrica i es fa memòria del material existent entre altres coses de la màquina de vapor, calderes i altres accessoris que es comprenen pel funcionament de la màquina:

1 máquina de vapor de Calanén de 35 caballos

2 calderas con tres hervidores cada una

2 pistones de recambio para los cilindros de la máquina

1 pistón de recambio del condensador

27 llaves para destornillar los tornillos de la máquina

1 engrasador automático para los cilindros

1 transmisión con rueda y piñon de engranaje, del primer movimiento de la máquina

1 indicador para las atmósferas de vapor

1 indicador para el vacio del condensador

1 reloj de pared para la máquina

1 cabestante

2 aparejos con sus cuerdas de cáñamo

1 Depósito de lata de cuatro cuartanes de cabida

2 emparrilados para los hornos

1 fragua (enclusa)

1 fragua con ventilador

1 máquina aguquear

1 torno charrion para tonear hierro

1 balanza para pesar el carbón

1 bomba para sacar el agua de la condensación

1 bomba para elevar agua

Reus, agosto del 1898

Per tal de donar llum a referències sobre les empreses d'electricitat a Reus, en actes municipals, en data 29 de juny de 1912, es refereix a que l'Ajuntament amb la Companyia Anònima Societat Gas Reusense, el consistori havia signat un acord amb data 8 d'octubre de 1898 sobre línies subterrànies i cablejat aeri però de la part petita elèctrica del Gas, per tal de suministrar Reus i el seu terme municipal, fet que ens referirem més endavant. Segons altres publicacions, com a referència la data de 23 d'agost de 1898, la petita fàbrica d'electricitat del gas era amb material de la Societat Jorge Ahlemeyer i Cia de Bilbao, una màquina vapor sistema "Swiderski" de 150 cavalls de força i caldera sistema "Gehre". En data 8 d'agost de 1898, s'havia donat autorització per a la xarxa.