Cookie control
Dissabte, 04 de Juliol de 2020

Una mica de llum a la història de l'electricitat a Reus (VII)

03 de Setembre de 2012, per Josep Risueño
  •  

===La xarxa del cablejat a les parets de la ciutat===

Un fet a tenir en compte és el moment en què Joan Abelló Boada, de l'Electra Reusense, ocupa el càrrec de regidor -actes municipals 21-10-1898-. Pocs dies abans, un 18 de octubre, l'Electra Reusense havia experimentat un altra prova d’electricitat al gran Cafè España -posterior Bol d'Or de la plaça de Prim-, i un mes després, al novembre, va donar llum al cinematògraf Lumière, del carrer de Llovera -Diario de Reus, 19 i 20 de octubre 1898-

Segons les mateixes actes municipals, llegim en data 2 de novembre del 1898, que l’Electra Reusense tenia dificultats per col.locar 'cartel·les' a les parets de la plaça de la Constitució -avui plaça del Mercadal-, a causa dels 'tabiques de pandereta' que dificultaven la implantació de cargols que havien de sostenir la conducció de les línies. Així, doncs, les embestides de l’Electra Reusense havien quedat en la via pública diversos dies i l'Ajuntament reclamava que es retiressin. A més, els comptadors d'electricitat, que funcionaven amb rellotge, tenien molts errors.

Els documents conservats a l’Electra ens donen diverses informacions: les tulipes de l'Olimpo havien estat adquirides a L’Electra Reusense, amb 125 bombetes incandencents de setze bugies. El set de novembre del 1898 es va donar llum al carrer de Llovera, amb l'Olimpo com a primera societat que va disposar de subministrament de l'Electra Reusense, a partir de l'any següent -1899-. La memòria lliurada a Enrique de Cisneros, de l'Electra, per part del president de la entitat l'Olimpo, Bonaventura Roger, exposa que per cada funció que es fes al jardí de l’entitat es pagarien vint pessetes, amb sis sessions a l’estiu, on convindrien sis arcs voltaics, i de dotze a vint sessions a l'hivern. L’acord, de cinc anys de durada, també deia que a l'estiu s'encendrien 36 llums en comptes de les 42 -en el segon pis la sala de joc, no es comptava amb el subministrament per ser mínim-.

L’entitat es queixava d’acords verbals amb el sostdirector de l'Electra Reusense, el senyor Coca, i posteriorment, va signar un compromis-memòria en la qual es deia que, en cas de litigi o desavinences entre les parts, la Cambra de Comerç podria dimitir. En les condicións d’aquest, s'establí que es pagarien 35 duros al mes per al consum de l'electricitat, mentre que l'Olimpo va demanar pagar-ne 30. Expressa l'entitat que durant els 345 dies de l'any s'utilitzarien 6 làmpades de 5 bugies – 8 làmpades de 10 bugies i 28 làmpades de 16 bugies.

===Les incògnites sobre l'energia continuen===

L'Ajuntament, no estava segur que la petita part elèctrica que posseïa la companyia de Gas Reusense a la nostra ciutat, dirigida Pere Freixa Martí, pogués oferir millors condicions i garanties que altres empreses. En actes municipals, a data vint de gener del 1899, Gas Reusense informa que canviarà el sistema de gas pel d'encenedors de incandescència 'Aüer' i Universal, als fanals d'enllumenat de la plaça Constitución -Plaça del Mercadal- i raval de Santa Anna. Acte seguit, sorprèn que el Gas informi a l'Ajuntament de l’inici de la instal.lació de braços i palometes pel servei elèctric, demanant que es pugui procedir a la col.locació de cable aeri i subterrani a curt termini. Gas Reusense, ha de demanar pròrrogues en els seus projectes i l'Ajuntament reclama més celeritat en la col.locació. Amb el temps però, l'Electra Reusense, que havia aconseguit una producció diària de cent quilovats, compraria les accions de la part elèctrica del Gas.

Un 23 de maig de 1899, les canonades de ferro per a la conducció d’aigua a la fàbrica de l'Electra Reusense, es pagarien a 1,25 pessetes l'hora, per 3 hores diàries. L'edificació del carrer de Sant Ferran, número 8, per ampliar els magatzems, fou interiorment enderrocada, per ordre de Josep Coca Adrià. En aquest espai hi havia el solar cobert de la fàbrica, amb una conducció en projecte de 6 metres, que donava al darrere del carrer de Sant Celestí.

Un document important és el protocol d'arrendament i promesa de venda, escrit davant el notari Pere Rull Trilla, amb data 19 de juliol de 1899. En aquest, Donya Gertrudis Rodés Ballester, vídua de 36 anys, veïna de Tarragona i resident a Cornudella, i Pere Gasc Sauquet, representant de l'Electra Reusense; amb escriptura feta pel gerent i legal de Javier Garcia Julian i Notari de Sragossa, Gregorio Rufar Calvo -document data del 29-10-1898-, estableixen un arrendament de quinze anys, de quatre mil dues-centes pessetes anuals a nom de Gertrudis Rodés Ballester.

Rodés, en l’àmbit familiar anomenada 'Tula', era usufructuària dels seus dos fills, Josep i Antoni, de divuit i setze anys, respectivament. L’arrendament fou vàlid des del dia 24 de març de 1899. Francesc d’Assis Pla Alberich, comerciant i exportador de vins que junt a Ramon Mayner som els Succesors de Boule, va signar el document -P.P-.

En relació amb això, en data 18 de novembre de 1898, trobo una instància en actes muncipals de la Societat Latieule i Coca de Sant Sebastià: "Por haver cedido las concesiones que habian obtenido del Ayuntamiento para instalaciones del servicio eléctrico a la Sociedad Electrica Reusense, por el Notario gerente legal Gregorio Rufar Calvo”.

Gertrudis Rodes Ballester, que havia estat esposa d'Esteve Solé Suqué, cobrava dues mil cent pessetes semestrals i tenia arrendada l’antiga fàbrica de teixits filats i “torcidos de algodon”, moguts pel vapor del carrer de Sant Celestí a l'Electra Reusense. L’any 1902 residia a Cornudella del Montsant, població en la qual Electra Cornudellense produïa ella mateixa el corrent entorn al riu Siurana.

La fàbrica d’Esteve Solé Copons –el pare- del carrer de Sant Celestí, havia fet fallida l’any 1890 a conseqüència de les 65 hores setmanals i la vaga del primer de maig. Una de les persones que podria haver influït amb la posterior arribada de la companyia Canadenca a Reus seria el nou enginyer municipal Josep Maria Pagès Moreu, nomenat un onze d'abril del 1899.

Pagès fou nomenat per l'Ajuntament després d'una tria entre tres persones. A banda de la seva proposta, hi havia Joan Xipell Pujol i Josep Playá, a través de cartes oficials. Aquest últim, tenia un notable historial sobre l'aprofitament del riu Llobregat; En Xipell i en Playá ja gaudien de treball i d’un sou en aquell moment, i Playá era a Barcelona -segons actes municipals-. Així doncs, l’argument d’aquell moment va ser que en Pagès no desenvolupava cap càrrec i vivia a Tarragona. -també en actes municpals-

En aquelles dates, la petita part elèctrica del Gas Reusense, encara alimentava l’enllumenat elèctric de la ciutat. En actes del 28 d'abril de 1899, l'Ajuntament, pel que fa a la societat del Gas Reusense, aprova els models de columnes pensades per a la suspensió de làmpades d’arc voltaic a les places públiques i ravals -vegin capçalera d'Actes-. Aquests fets succeeixen sota l’alcaldia de Josep Maria Borràs Sardà. Sembla que les limitacions d’anàlisi sobre la tècnica dels aparells i la xarxa, per part de l’enginyer municipal, al seu dia, deurien propiciar que l'Ajuntament se servís d'uns reglaments que havien adquirit de l’Ajuntament de Saragossa en el 1893.

La Companyia de Gas Reusense afirma que les interrupcions de les xarxes de l'Electra Reusense són a causa de les males condicions de les línies i es requereix una inspecció per l'enginyer municipal; el regidor Ramon Pallejà Vendrell de Foment i Aigües. Pallejà, germà del cap d'oficines de l'Electra Reusense, diu que s'hauria de depurar per si hi ha una “mà criminal en les interrupcions”.

De fet, entre les línies elèctriques del Gas i de l'Electra Reusense, segons actes municipals, hi ha un metre de distància. A les sessions de l'Ajuntament, es parla de perillositat per aquesta distància, especialment en temps de calor. De fet, l'informe sobre les línies de l'Electra, elaborat per l’enginyer de l'Ajuntament, Josep Maria Pagès Moreu, aquesta distància era correcte. El successor de la Casa Boule, el senyor Ramon Mayner Socies, va ser el regidor que es va declarar més al costat de fer el possible per normalitzar el subministrament.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (6)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Teresa   09 de Setembre de 2012

una reusenca

 Sóc Teresa de Reus.. com sempre risueño, m´ha ha agradat molt el teu escrit. continua informat-nos de tot el te coneixament sobre l´electra a Reus i comqrques.

miquel  08 de Setembre de 2012

Miquel

 Ja o e dit en altres ocasions....un treball molt detallat que demostra el grau tan elevat per part del autor de fernos arribar amb tota clase de detalls la historia de la arrivada de la llum a Reus. Una vegada més, moltíssimas gràcies per portarnos a la ment aquest legad.

joquer  08 de Setembre de 2012

Els reusencs estem d'enhorabona

 Benvolgut Josep, crec que els que habitem aquestes contrades, ens hem de felicitar pel fet de tenir una persona amb la capacitat d'investigació, de recerca de les coses nostres, tan esplèndida. Aquests fets un mica fora ja de temps o d'època. I aquesta persona ets tu sens cap dubte. Gràcies per posar-nos a l'abast fets i dades que no estàn normalment a sobre la taula i que tenen un indubtable interès. Et saluda Jordi

joquer  08 de Setembre de 2012

Els reusencs estem d'enhorabona

 Benvolgut Josep, crec que els que habitem aquestes contrades, ens hem de felicitar pel fet de tenir una persona amb la capacitat d'investigació, de recerca de les coses nostres, tan esplèndida. Aquests fets un mica fora ja de temps o d'època. I aquesta persona ets tu sens cap dubte. Gràcies per posar-nos a l'abast fets i dades que no están normalment a sobre la taula i que tenen un indubtable interès. Et saluda Jordi

Jacob  05 de Setembre de 2012

Títol

Una milimétrica narració molt agraida pel lector. Per cert, de Cornudella del Montsant van fer cap a Reus persones emprenedores i de gran capacitat. Els cognoms com Rodés, Miró, Domingo, Miarnau, Navàs, i altres, en son una mostra. 

Sílvia  05 de Setembre de 2012

Una ganxeta

Hola Josep,

Enhorabona per aquest gran treball de recerca, per la meva edat hi havien moltes coses que desconeixia de la història de l'electricitat a Reus, i realment estic agraïda de poder comptar amb aquests articles que m'han endinsat en aquesta vessant històrica.

Moltes gràcies.

Sílvia