Cookie control
Dijous, 09 d'Abril de 2020

Una mica de llum a la història de l'electricitat a Reus (VIII)

19 d'Octubre de 2012, per Josep Risueño
  •  

===L'aigua font de vida, a prop del que seria la Mineta===

L'empresa Hidrofòrica a Reus tenia una referència des de 1842. L'havia encapçalat -21-3-1873 llicències obres- en Pere Vidiella Figueres apoderat de la mateixa empresa. El senyor Vidiella era el propietari de l'Aqüeducte de la Pda. Hospitalera, que conduïa al que seria futura receptora Mineta Martorell, a l'empresa d'aigües Hidrofòrica la succeí el seu fill Ramon Vidiella Balart, qui va ser pare del recordat reusenc que signava com a 'Vidi', en Pere Vidiella i Simó, autor del 'nen de les oques'.

El dia nou de maig, s'autoritza a l'Electra Reusense per construir una canonada d'aigua des de l'Hidrofòrica, al passeig de Mata, baixant pel carrer Joan Martell, fins la fàbrica de l'Electra. És poc després que en Javier Garcia Julian, el director de l'Electra, a 16-6-1899, demana instal·lar un nou motor i generador de vapor al número cinc del carrer Sant Celestí. A la premsa, en aquest cas 'La vanguardia' amb data 16-6-1899, es diu que va arribar a Reus, la bateria d'acumuladors que "deu prestar servei a l'Electra Reusense". Existia una norma discutible o no, per la qual era exigible que les companyies tinguesin maquinària doble y acumuladors, tenint amb compte que els que produïen corrent alterna no podien tenir aquests aparells, per tant, es parlava d'un articulat variable. En actes 30-6-1899, Gas Reusense mantenia l'enllumenat per gas en tots els carrers i places on no hi havia instal·lat enllumenat elèctric.

La majoria del consistori estava decidit a mantenir els canelobres de gas a les dues places, la de Prim i la de la Constitución (Plaça Mercadal), però afegint al mig de la plaça un fanal de 1.200 bugies. Per tant, els fanals artístics de la plaça Prim i Mercadal van poder salvar-se substituïnt la part central per mitjà d'una artística lira amb làmpades de 16 bugies cada una.

S'ha de dir que la petita part de la fàbrica d'electricitat dins la fàbrica de Gas Reusense es va adelantar a l'Electra Reusense. En les actes municipals, a la vegada, els que hem analitzat les qüestions de l'energia, hem de reconèixer que en el subministrament d'electricitat pel que fa a l'enllumenat públic, el desprestigi per part de l'Ajuntament es veu que apuntava a l'electricitat i durant molts de temps, es confiava amb el gas. De totes formes, el monopoli del Gas tenia el temps comptat al sorgir una altra empresa com Leutiele y Coca; que es convertirien en L'Electra Reusense, s'entrava en la competència i es lliurava tot un camp de comparacions, rendiment i costos que havien d'assumir les dues empreses.

El 25 de agost l'Electra Reusense torna a sol.licitar la instal.lació de més motors i generadors; José Coca Adrià, concessionari de l'enllumenat públic per electricitat de la Electra Reusense, va fer col·locar 38 làmpades d'arc voltaic amb llicència del seu cap director de l'Electra, Javier Garcia Julián, que li havia otorgat la concessió.

El nombre de punts d'il·luminació de l'Electra amb acord del Consistori foren 6 arcs voltaics al carrer Castelar (Ample), 4 al Passeig Mata i 4 Quarters i Plaça –els arcs voltaics de la Plaça Prim precisament sumen en bugies gairebé quasi dos mil- Amargura i Llovera (3 casa un).

L'Electra Reusense, en una visió comercial intel·ligent, ofereix a l'Ajuntament les làmpades d'incandescència gratuïtament i l'Ajuntament els felicita! En aquell temps, el món de les ofertes no deixa veure tant si es mirava també les condicions de cada empresa. A l'Ajuntament, el 13-12-1899, s'aprova unànimament el nou pressupost d'instal·lar làmpades a la via pública per part de l'Electra Reusense.

En data 24-2-1900, pel que fa a llicències municipals, veiem els plànols on el director de l'Electra, Enrique de Cisneros Rodriguez, va fer reedificar l'edifici del carrer Sant Celestí, amb sis finestres ques es converteixen en balcons al segon pis. Cinc de les finestres donen al carrer Joan Martell. Els plànols són signats per José Coca i el director Enrique de Cisneros Rodriguez.

Cisneros cobrava tres mil pessetes anuals com a director i era casat amb Otilia Egg Kramer de Confenburg (Suïssa) amb la família i vivia el seu cosi de 16 anys, Alberto Midilbon Cisneros de Garamon (Jaen). Com ja n'havíem fet esment, l'Electra Reusense pagava a Gertrudis Rodés mantenint el preu de dos mil cent pessetes cada semestre pel lloguer de l'antiga fàbrica de teixits. Notari Pere Rull, dinou de juliol del 1899.

En aquells dies, l'Electra tenia quatre màquines de sis-cents cavalls per accionar vuit dinamos que mantenien 38 arcs voltaics de servei públic. Els abonats pagaven set cèntims per cent quilowatts hora.

La primera dada important de fets paral·lels als de Reus, ens ve des de Seròs, quan es parla del subministre d'electricitat que es deia llavors en aquella població, Florença Puig, i fou a principis del nou-cents, la que subministrava aquella comarca lleidetana. Amb el temps, des de no massa lluny d'aquest indret, sorgiria la futura xarxa que alimentaria de Seròs a Reus i de la nostra ciutat a Sants-Barcelona. Es diu que deuria ser la de Seròs, la primera central Hidroelèctrica de la Península Ibèrica.

===Els primers motors elèctrics===

Actes municipals de 5-1-1900, Josep Maria Pagès Moreu, enginyer municipal, autoritza la instal·lació de motors elèctrics -un dels mateixos és un aparell de 3 cavalls- instal·lats als baixos del carrer Rosich, numero 8. Es tracta d'una petició feta per a Ignacio Tomas Català. L'informe en part diu "la red de la calle estará recubierta de capa aislante sostenida por aisladores de porcelana prohibiendo el cajetín de madera -- los fusibles de seguridad seran dobles". La preocupació pels sorolls dels motors requeria posar-hi solució per "evitar trepidaciones". Els motors molestaven als veïns amb els sorolls que produïen les mateixes dinamos. Es plantejava que els motors no anessin clavats directament sobre el terra sinó damunt d'un bastidor de fusta que anés damunt de "unos muelles".

En aquelles actes municipals, trobem a una persona que llavors ja era casada amb Eugenia Lamarca i de Mier. Es tracta del tinent coronel d'enginyers topogràfics, Francesc Macià Llussà. L'Alcalde de la nostra ciutat, Josep Maria Borras Sardá, proposa al consistori que es destinin 1.500 pessetes per les despeses que puguin originar-se amb els estudis preliminars sobre la millor manera de portar l'aigua a Reus abans de la realització del Pantà de Riudecanyes i l'estudi de la Rodella i que siguin entregades a l'enginyer militar Francesc Maciá Llussá. Sobre la localització d'aigües a la ciutat, anys porteriors hi haurà altres projectes i persones que treballaran en aquest aspecte.

L'aigua, element de la font de vida, vital en l'agricultura i aliment per les nostres energies, va tenir una mena de poca valoració en visió de futur i del que representaria. La força de l'aigua feta electricitat al passar del carbó a les turbines de les hidroelèctriques sempre seria pel seu mèrit en el progrés una necesitat poc valorada.

El primer dia de març del 1900, es va inaugurar l'enllumenat elèctric per part de l'Electra Reusense en alguns carrer de la ciutat. L'Ajuntament veia les limitacions de les dues empreses, i va retirar la subasta d'ampliació dels serveis. Els regidors debien rebre pressions per tal d'aconseguir privilegis i obtenir unes condicions millors, donat que les empreses, com he dit, sabien de les seves limitacions en aquell moment.

A la Revista del Centre de Lectura, el 'Quincenario cientifico' de març de 1901, Manel Escudé Bartolí escriu sobre la "fuerza" "(...) Se pierden grandísimas cantidades de fuerzas naturales (...), la corriente de los rios (...), aprovechamiento de saltos (...), la máquina motriz que ha de permitir utilizar la fuerza(...) Ni una gota de agua deberia ir al mar, sin pagar el debido tributo, pues gran parte de lo que debiera constituir nuestra riqueza se pierde miserablemente, acusando nuestra indolencia". És indubtable que aquesta informació i d'altra són les que fan obrir els ulls, sobretot i en particular, entre varis, als senyors Mayner i Pla de la nostra ciutat.

Una de les diverses novetats en el progrés local la trobem en les llicències municipals; que en data 2-8-1901, la secció de Foment i a través de l'enginyer industrial municipal, s'autoritza a Josep Blanch Oliva, per instal·lar un electro-motor de cinc cavalls de força en el taller de màquinaria al carrer Castelar, 67, amb l'impost municipal de 25 pessetes.

Per cert, al diari "La Vanguardia", es llegeix que el gas s'encareix, i es publica la notícia de l'aparició dels tranvies amb electricitat a Barcelona, concessió que havia adquirit Alfredo Parrish. Els tramvies podien ser una novetat, però són un transport que en aquells dies es veuen en tot un seguit d'imperfeccions tècniques. Una de les irregularitats als diaris ens parla dels viatges accidentats de Barcelona a Sant Joan d'Horta. A hores d'ara, encara estem estudiant quin paper hauria fet amb la Canadiense en Marià Rubió i Bellver, enginyer Militar nascut a Tarragona i que havia treballat al Tibidabo fent publicar més tard els llibres també existents al Centre de Lectura de la nostra ciutat 'Fuerzas y motores (1902)'

El regidor Joaquim Navás Pedró diu que hi ha massa despesa de petroli destinat a "los filatos de consumo" i que per abaratir el cosum seria convenient passar-se al sistema d'electricitat, tot i que l'Ajuntament, en consideració al moment, deixaria que la companyia de Gas Reusense, malgrat la seva situació en la petita part elèctrica, pogués seguir alimentant els punts de la ciutat en els diferents llocs de "filatos de consum". És clar que hi ha propostes curioses que ens ensenyen les actes municipals. El regidor Aguadé demana corrent de gas o electricitat a l'Escorxadorm Un altre regidor, en Joaquim Navás Pedró, té opinions dignes d'anàlisi, avui i per meditar com en aquell temps s'arribava a entrar en discussió. Joaquim Navás Pedró pensa el contrari i ens diu que "no està d'acord que l'escorxador tingui corrent de cap classe, perquè la matança deu fer-se amb llum de sol, perquè hi ha un article al reglament de l'escorxador que ho diu aixi. Mesos després però, en actes de 28-9-1900, es deixa la polèmica de la matança de bestiar en hores de sol, i preval l'acord que dins l'escorxador es posi corrent elèctrica, donat que és millor per fer l'anàlisi dels veterinaris sobre les carns per tal de visualitzar millor l'estat del bestiar.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Sílvia  03 de Novembre de 2012

La ganxeta, Sílvia

Com sempre ens fas gaudir d'un escrit exhaustiu i molt acurat, amb el qual ens fas endinsant-nos en el món de l'Electra, en contraposició amb la lluita amb el món del Gas, que durant tant de temps a Reus les faroles de gas il·luminaven els nostres carrers, això sí, sense oblidar-nos en cap moment de la força de l'Aigua, que en un principi, va ser la nostra primera font de producció d'electricitat, i com no pot ser d'una altra manera, la primera font de vida. Moltes gràcies.

Reportatges