Cookie control
Dijous, 09 d'Abril de 2020

Una mica de llum a la història de l'electricitat a Reus (X)

18 de Març de 2013, per Josep Risueño
  •  

Cal fer esment d'una publicació del març d'aquell anys a Barcelona, 'El mundo científico', en la qual s'escriu sobre el corrent elèctric fet amb l'alcohol com a  combustible del llum i i de la força, fent servir làmpades d'incandescència, donat que la flama de l'alcohol no té força lumínica per si sola; però es deia que podia fer-se una gran economia amb la llum de petrol i després menys àcid carbònic superant les males olors.

Amb data 12 d'octubre del 1901, curiós o no, es van substituir els fanals d'electricitat de la Plaça Prim, pels de gas encenedor 'Auer'. Per compensar a l'Electra Reusense, l'Ajuntament va concedir la instal·lació de dos arc voltaics de força amb 500 bugies sobre dos columnes de caràcter decoratiu, davant del carrer de Sant Llorenç i a l'angle del davant. Havent de col·locar, a més, dos arcs voltaics al carrer Sant Joan, de 500 bugies.

En data 12 d'octubre de 1903, l'Electra demanava tres-centes pessetes i escaig per l'establiment de la xarxa fins al carrer Jovellanos i carrers de l'entorn, i cinc pessetes mensuals per cada làmpada de 10 bugies que fos instal·lada, més set pessetes i cinquanta cèntims per les de 16 bugies. El regidor Pallejà diu que en aquesta proposta, la Companyia de Gas té els preus superiors i no creu que sigui convenient l'enllumenat de petroli, ja que és molt costós. Finalment, es va aprovar la proposta de l'Electra Reusense. La Companyia Societat del Gas Reusense consumia llavors carbó de cok, elaborat al forn i d'elevat preu, el cok era aquell carbó que els nostres avis encara havien utilitzat als brasers i que era destinat al consum públic. En les actes muncipals d'aquella data, es contabilitza la quantitat de 2.400 pessetes anuals per aquest carbó que es paguen trimestralment a l'Ajuntament. Tres anys després encara es manté la compra a l'Ajuntament d'aquest carbó.

Pels carrers de la nostra ciutat, podem veure els becs palomillas, diferenciades per a les dues xarxes elèctriques de Gas Reusense i Electra Reusense. Vegin les línies al raval Alt de Jesús, al 1904. Per cert, cal esmentar que Gas Reusense tenia les dinamos de la casa Schuckert Companyia de Nuremberg. ACBC.

Al 1904, un 30 de novembre, la Societat 'Saltos del Segre' havia transferit a l'Electra Reusense l'escriptura de la constitució de la mateixa societat. En aquesta qüestió, hi té molt a veure Ramon Mayner Socies, amb arrels de Bellvei del Penedès, nascut al Vendrell. És l'home trancendental en la vinguda de l'electricitat a Reus des de 'Saltos del Segre', terme d'Aïtona, vora Seròs, a la desembocadura del barranc de Carratalá, vora el Molí 'Lladellá', antic molí fariner de l'antiga i actual empresa Elèctrica Serosense. 15.500 litres d'aigua per segon de temps, la concessió de l'aprofitament de l'aigua del riu Segre.

Aquesta producció d'energia elèctrica seria la que més tard baixaria fins a la futura Receptora Mineta, anomenada Martorell, perquè duia nom de la mina de les terres del Martorell, a la partida Hospitalera de Reus i que veuria les línies fins a Sants-Barcelona.

Mentre no tenim encara les hidroelèctriques, el carbó arriba de Newcastle Upon Anglaterra. El preu i l'escassetat van fer mirar el carbó de Mequinensa, encara que no tenia la mateixa qualitat. Al 1903, l'Institut d'Estudis Ilerdencs, a través de l'escriptor lleidetà Agustí Prim Tarragó, va fer-se publicar 'Datos Hidrográficos de la Provincia de Lérida', on es fa referència a Ricardo Pagés, que en representació de 'Palacios y Garcia', Electra Reusense i Mayner i Plá, domiciliats a Saragossa -la primera- i a Reus, l'altra, aconsegueix l'autorització per a fer derivar salts d'aigua als termes de Vilanova de la Barca i Almenar. Repeteixo que al 1904, La Societat 'Saltos del Segre' ha transferit a l'Electra Reusense l'escriptura de la constitució de la mateixa societat.

L'electra Reusense tenia quatre màquines de 600 cavalls per accionar 8 dinamos que mantenien 38 arcs voltaics de servei públic. Els abonats pagaven set cèntims per cent wats l'hora. Curiosament, l'Ajuntament a través de Foment, el senyor Eduard Navás, de Foment, aconsella substituir l'enllumenat elèctric del carrer Sant Joan pel de gas. Es diu que la llum elèctrica és insuficient. Malgrat tot, pels documents trobats llegim que dos fàbriques d'electricitat a Reus seria quelcom ruinós. La petita fàbrica d'electricitat del Gas i Electra Reusense, la primera quedaria absorbida per la segona, però no seria posteriorment al 1912.

Al 4 de abril del 1905, es comunica l'estat deplorable dels pals conductors de cables, al raval de Jesús, davant del carrer del mateix nom, i el pal a la plaça de Catalunya a la via pública tocant a la vorera del Banc d'Espanya i es reclama que es puguin retirar.

En data 24 de maig del 1905, signat per Ramon Pallejà Vendrell, alcalde accidental, per instal·lar enllumenat a gas als carrers Sant Vicent (Alegre) i Cervantes també es planteja substituir al passeig Mata, on quedarà només el submninistrament de gas i només un punt de llum de l'Electra Reusense, al centre del Passeig. Es substitueixen els arcs de l'Electra Reusense, per gas. Es requereix a l'Electra per a que aixequi els pals del raval Robuster i Sant Joan a més del de la plaça del Rei.

El progrés, a través del gas, ens depara també un futur on l'electricitat té un present incert però que serà decisiu. Tomas Giró Bruget, amo del Cafè París, 26 de maig de 1905) al carrer O'Sullivan, té un motor de quatre cavalls de força per a la fabricació de gel per procediment de l'amoníac. I a l'excorxador obtenen noves avantatges amb les làmpades 'Nersen' quan el regidor de mercats era el republicà Juan Prats Grau, de renom 'Pistrana'. Dos anys abans, a l'11 de juliol de 1903, Ramon Vilella Estivill, col·loca un aparell Roaul Rétet per a la conservació de productes i fàbrica de gel anhídrid solfurós (actes municipals).

L'Electra Reusense, també es requerida per l'Ajuntament per a que retiri l'estat deplorable d'alguns pals a la via pública al raval de Robuster, Sant Joan i plaça del Rei, on persones i carros amb serveis públics i particulars es posen perill. Com havíem dit anteriorment, un dels casos es el pal existent vora la vorera del Banc d'Espanya amb data 23 de feber de 1906.

A nivell de comarques, hem de veure que encara existien les petites empreses elèctriques autònomes, com per exemple l'Elèctrica de Valls, L'Electra Cornudellense i la Hidroelèctrica dels Salts del Glorieta d'Alcover, que evidentment quedarien absorbides per la Riegos y Fuerza del Ebro. La Societat Electra Cornudellense, en aquells anys, ja passava penúria pel deute que tenia l'Ajuntament amb la mateixa Societat envers l'enllumenat públic, degut a la greu crisi del Consistori.

Intent de fusionar-se les dues empreses de Reus, en les seves parts elèctriques, 'Gas Reusense i Electra reusense'.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Reportatges