Divendres, 19 d'Abril de 2024
De la teoria a la pràctica
Les instal·lacions elèctriques de Gas Reusense i Electra Reusense es posen en marxa. En llicències municipals d'obres amb data 5 de maig de 1907, quan era alcalde Don José Casagualda Busquets. La Societat Gas Reusense havia sol·licitat instal·lar una caseta per interruptor elèctric de 0,50 centímetres de longitud, 2,10 d'ample i 2,10 d'altura, situada al carreró de la Muralla, que comunicava amb Güell i Mercader, antic carreró Cantarers, on alguns veïns es van oposar a la seva instal·lació, com Pere Fontana Gatell, que hi tenia casa des del 1760. Basant-se en la Reial Ordre 5 de juliol de 1901, al·lega a través del Jutjat que hi va haver extralimitacions en la col·locació de la caseta.
Als informes trobem el següent: "el señor Fontana reconoció ser el Callejón via pública, al desistir, con pago de todas las costas, de la demanda del interdicto de recobrar contra Antoni Gaudí". També l'advocat Josep Montagut Miró, representant de Josep Marimon y Casanovas, uns dels veïns, havia fet una instància de reclamació que més endavant va retirar. És a dir, que es va presentar al Jutjat demanant també "autorización para derribar la caseta del interruptor que para el servicio eléctrico construyó Gas Reusense". Hi va haver d'intervenir el Gobernador Civil amb un ofici (data 22 d'octubre de 1907, Obres Públiques), per a fer l'anàlisi pertinent de l'enginyer de camins Don Juan Alonso Soriano.
La competència local no tenia res a veure amb les altres petites empreses a les nostres comarques. Cal fer esment que les empreses elèctriques es multiplicaven i, per tant, eren diverses. Per exemple, tenim la Unión Eléctrica Española, amb fàbriques adherides com Barcelonesa de Electricidad i Ricart y Cia, de Vilanova i la Geltrú.
En aquell temps, agafa força anomenada el diputat a Corts, Ramon Mayner Socias, fill adoptiu de Reus, per les seves gestions no solament en la recerca del subministrament de llum, que de moment no s'esmenta. En tot cas, es diu que l'Ajuntament agraeix que Mayner hagi fet tot el possible pels treballs sobre el pantà de Riudecanyes i el servei telefònic entre Reus i Barcelona, amb data 8 de maig de 1907. Mayner consta a les actes que va dir que "mai s'esborrarà aquesta data del mes, 5 de maig, perquè a més feia disset anys que m'havia casat a Reus". És anomenat també en el mateix acte fill predilecte de la Ciutat Julian Nogués Subirá.
El subministrament de carbó per l'Electra Reusense encara es fa desde Newcastle upon Tyne el 26 d'abril del 1907, i el llistat de preus corrents del carbó "franco boro Newcastle" -Downing Rodriguez – Company exportadores de carbones.
A la nostra ciutat, encara en actes del 6 de setembre de 1907, trobo que al dictamen de la Secció de Foment sobre la prospecció d'aigües subterrànies, existeix una polèmica sobre l'oferta de l'enginyer de Mons (Bèlgica), Monsieur P. Pourbaix, per a la recerca de les mateixes, i es parla de la participació del geòleg sacerdot Norbert Font Sagué, gran coneixedor de les terres, espeleològicament parlant del Priorat i Montanyes de Prades.
El 18 de novembre de 1907, ja es fa petició per part de l'Electra per estendre línies al camí de Valls i Carretera de Tarragona, creuant el tren i telegrafia amb destí a l'enllumenat i força motriu a les cases de camp. És autoritzada la petició en base al reglament 30 de setembre de 1898. Es contabilitzen 71 motors elèctrics a la nostra ciutat, entre els quals es troben cinc serradores de fusta.
Un dels documents que considero cabdals fou el que vaig trobar el matí del dimecres, 23 de novembre del 2011, a l'Arxiu Comarcal i Municipal i que feia referència anteriorment. És un poder signat al notari Pedro Rull Trilla, el número 239, amb data 28 de març de 1908, on figuren les signatures de la Societat ‘Sucesores de José Boule' Ramon Mayner Socias y Francisco de Assis Pla Alberich, on figura Adelaida Boule Oliva, vídua a la vegada la Isabel Boule Oliva, casada amb Lluís Quer Cugat, que formen Societat Succcesors Boule.
En el segon punt, la Societat es constitueix i dóna poder a Francisco de Assis Pla Alberich, perquè al nom de la raó social esmentada que pugui entrar a formar part de la Societat Anònima que es va constituir a Barcelona amb el nom de ‘Saltos del Segre', aportant a la mateixa "lo que bien se parezca y pactando lo que estime conveniente y justo a la compañia cuya representación se le confiere, otorgando y firmado la escritura de constitución social de la indicada ‘Saltos del Segre' y cualquier otra que tenga relación con la misma". En aquesta data, podem afegir les gestions anteriors amb data 31 d'agost de 1907 i 6 d'octubre del mateix any.
Per tant, així tenim a les persones que amb el recolzament de l'Electra Reusense, farien possible posteriorment l'adquisició d'aquell salt d'aigua, amb la negativa dels banquers a Catalunya. Haurien d'esperar altres temps per fer possible en un futur la instal·lació de la xarxa des de la futura hidroeléctrica de Serós fins a la partida hospitalera, l'anomenada Mineta del Martorell, futura receptora de la nostra ciutat per tal que la línia arribés fins a Sants-Barcelona. La Societat Energia Elèctrica de Catalunya, dirigida per Emili Riu Periquet, a la Vall Fosca, es va trobar en situacions semblants. Els bancs a Catalunya no volien fer cap finançament en una obra tan colosal. Existeix una carta de Ramon Mayner Socias, adreçada a Emili Riu posterior en la que Mayner demanà col·laboració pel projecte de baixada de línies Serós- Reus-Sants abans de la compra de Mister Pearson de les accions de l'Electra Reusense.
Caldria dir que el llibre de Xavier Moret, editat per Columna i premiat el 23 d'abril de 2004. Moret ens escriu dient que Pearson havia enviat a Serós l'enginyer nord-americà Nesbitt procedent de Mèxic, el qual va fer l'informe per a desviar el riu i aprofitar el màxim la Central de Serós. Les autoritats s'hi van negar per por a que la riquesa agrícola acabés malament, però en pocs mesos Pearson se'n va sortir amb el projecte. Cal repetir que l'enginyer Carles Montañés Criquilión, i el mateix Emili Riu Periquet, sabien que els banquers a Catalunya no havien volgut avalar els projectes de la construcció de futurs salts d'aigua, donat que no eren partidaris de grans operacions de crèdit, abans de l'arribada de Mister Pearson. És clar que Pearson portaria els seus propis bans i crèdits bancaris.
El 3 de maig de 1908 feia un any que a les actes municipals -amb data 8 de maig- era anomenat fill adoptiu de Reus Ramon Mayner Socies, que formaria part del consell d'administració de l'Electra Reusense i Saltos del Segre. En documents recuperats sobre els tres salts de Vilanova de la Barca, Lleida i Serós, es demana que es designi la quantitat d'un milió de pessetes. Intervindran en la compra-venda dels projectes la Banca Arnús i Gari. Els banquers catalans no van voler avalar els projectes de construcció de Salts a Catalunya (carta de 20 de maig de 1908).
En la secció d'anuncis de la premsa local, trobem Fréne Agazzi i Cia que representa Francesc Cubells al Raval Sant Pere, números 17, 19 i 21 amb venda de motors de gas, electricitat i comptadors.
De la Societat Centre de Lectura, a través de Foment d'obres, es sol·licita la col·locació d'un arc voltaic al carrer Major, al costat del carrer Concepció, i un altre davant l'espaiosa entrada al número 14 del carrer de Concepció (amb data 18 de juny de 1908).
En data 6 de juny del 1908, Tomas Codina i Codina i Antoni Martra Badia, demanen permís per a instal·lar un electromotor de vuit cavalls de força en el cinematògraf anomenat Sala Reus, al Raval Santa Anna, 46.
Aportació a la Ciutat
En aquest tram final dels ulltims capitols, vull dir-vos als lectors, investigadors o alumne, que ha estat per amí un goig com "aprenent", que les meves aportacions hagin estat de profit. Son moltes les persones que m' han donat caliu i felicitacions a traves del digital o personalment. Per tant us dono les gràcies..
