El déu Kronos presideix l'entrada, a la dreta, del Cementiri General de Reus. El grec veu passar el temps i observa les diferents històries dels morts, quan encara eren en vida. Pot semblar un detall insignificant, però no ho és, tal i com descobriran els participants en la ruta nocturna del cementiri, en arribar a la tomba del gran valedor de l'espai mortuori actual, Josep Sarda i Cailà. Tot plegat és l'inici d'un passeig, a llum de les espelmes, que trasllada al visitant els testimonis d'il·lustres reusencs, però també d'altres anònims.
Sense nombrar-lo, el fil conductor de la ruta és el general Joan Prim i Prats, acompanyat de dues senyoretes que es van comunicant amb els diferents personatges interpretats pel grup de teatre la Gata Borda. Amb certs tocs d'humor i ironia, els actors reflexionen sobre l'assassinat del reusenc, al panteó de l'advocat Pedrol i Rius, estudiós del sumari. En Joan -com li diuen- "no sap per què el van matar", però sí que reconeix i agraeix la tasca de la monja Sor Lluïsa Estivill, que va mediar amb el general Martín Zurbano per evitar una massacre després de l'alçament del propi Prim, l'any 1843. La monja tenia caràcter i no es deixava intimidar per ningú.
Uns altres dels personatges que apareixen a la ruta són el doctor Al·lexandre Frias, creador de La Gota de Llet, o en Xola, un 'homenot' que va ser capaç de fer-se tot el Tomb de Ravals amb un sac d'avellanes de 52 quilos de pes, i posteriorment, va fer el mateix amb una motocicleta, "malgrat que alguns diuen que una persona del públic li va ajudar a recol·locar-la", assegura un dels actors. La visita també serveix per destacar persones anònimes que són enterrades, d'altres que van morir per motius denigrants, com el sindicalista Cipriano Martos, o reusencs que van traspassar durant la Guerra Civil.
El panteó de les famílies Boule i Yglesias Sardà també mereixen una aturada. Els primers van obtenir una gran fortuna, utilitzada per comprar diverses finques de la ciutat que després han acollit edificis emblemàtics, com El Círcol i Teatre Fortuny, l'escola Maria Cortina o el propi barri Fortuny, l'antic Mas Boule o Quer. Els segons, són un dels màxims representants de la riquesa industrial reusenca i donen peu, durant la ruta, a un intens debat al voltant del lligam entre els pobres treballadors i la família.
Evidentment, la Gata Borda també destaca el paper d'Evarist Fàbregas, creador del Centre de Lectura, el panteó dels fills il·lustres i el nou espai construït per la mòmia del general Prim. Però els actors es detenen, i amb encert, davant la tomba de Josep Sardà i Cailà, qui va fer possible amb la seva herència -no tenia descendència- la construcció de l'actual cementeri de Reus. Però amb una condició: que ningú fos exclòs de l'espai d'enterrament per motius religiosos o de classe social. D'aquí que Reus es convertís en el primer cementeri general de l'Estat espanyol i que avui dia estigui presidit pel déu grec Kronos, en lloc d'una simbologia catòlica específica com pot ser la creu, recol·locada en l'interior de la necròpolis reusenca.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics