Tot un model
Tenim una empresa privada que fa una funció publica en el camp sanitari. El seus directius, procuren beneficis als accionistes de dita empresa (hem d’admetre que per això cobren), de fet no es per a ells cosa excessivament difícil, donat que no cal que surtin “al mercat” a la recerca de fonts d’ingressos, ja els hi posa l’administració. És una empresa, doncs, en una situació privilegiada respecte a moltes d altres.
Tot i presentar uns resultats bons, dita empresa fa el que moltes de privades no volen, o no poden, fer . O sigui: retallar el sou dels seus empleats una vegada si, altra també, per aconseguir un millor compte de resultats, ergo, mes rendibilitat pels accionistes.
En això consisteix gran part del “model català” sanitari, uns pocs obtenen benefici, la majoria dels que hi treballen ho fan cada amb menys retribució , i el general de la població, pet tot plegat, gaudeixi cada dia que passa d’un pitjor servei . Alguns ja poden començar a acusar-me de demagog.
