Els lectors més joves segur que no perquè ja en fa un bon grapat d'anys, de l'existència d'aquest club. Els més adults possiblement sí. La gran rellevància de l'hoquei patins a Reus es va materialitzar també als anys 70, amb la creació d'una tercera entitat esportiva d'hoquei anomenada Club Patí Reus, situada al passeig de Prim de la ciutat i que va començar gràcies les inquietuds d'un grup de joves aficionats a aquest esport que, segons sembla, no tenien cabuda en els altres dos equips professionals de la ciutat, el Reus Deportiu i el CN Reus Ploms.
El Club Patí Reus d'Hoquei, més conegut com 'Patín Reus', va començar com un club vinculat al Reus Deportiu, en aquells anys presidit per Antoni Martra. Durant l'existència de l'equip, van passar-hi molts jugadors que després van donar el salt al Reus o que van marxar cap als Ploms i altres equips de la zona. El Club Patí Reus va començar jugant a Tercera Divisió, en la temporada 67-68, sota la presidència de Francesc Vila, qui fou propietari de la granja Vila de Reus.
El Reus Deportiu va deixar jugadors al Club Patí perquè pogués debutar ja que en un principi la plantilla era insuficient. Entre ells, Pere Jornet, que va jugar el partit inaugural a la pista vella del Reus Deportiu i va fer un parell d'entrenaments per tornar després al Reus. Segons Pere Jornet, "el Club Patí Reus s'hauria hagut d'aprofitar molt més".
L'any del debut, el Club Patí Reus va fer un gran campionat aconseguint l'ascens a Segona Divisió. Les xifres aconseguides van ser envejables amb 143 gols a favor i 36 punts dels 35 possibles. La primera plantilla que va participar en el campionat va ser: Miró, Albert i Carles Montalà, Fochs, Frigola, Capdevila, Oriol Prats, Barba, Jornet, Carbonell i Salvador Salvat, entrenats per Jordi Rovira. Cal destacar que els entrenaments es feien durant dos o tres dies per setmana i de 7 a 8 del matí. Un horari que actualment és inaudit per a qualsevol esportista professional.
L'any del debut a Segona Divisió, el Club Patí Reus va independitzar-se del Reus Deportiu i després de jugar a l'Espluga de Francolí, l'any 1970, es van inaugurar les instal·lacions del passeig de Prim, on hi va jugar fins a la seva desaparició. Per cert, en aquest mateix any es crea la Divisió d'Honor amb la participació del Reus i el Ploms.
No va ser fins la temporada 73-74 quan el Club Patí Reus hauria pogut fer el salt a Divisió d'Honor amb el jugador Miró i els germans Montalà, que encara jugaven des del primer equip que va debutar a Tercera, el 1968. Durant aquesta gran temporada, l'equip va prescindir de jugadors importants com Pitarch o Boronat i, tot i tenir una plantilla més modesta i passar per diverses vicissituds, el Club Patí Reus va assolir una fita històrica.
La premsa local del 23 d'abril de 1974 destaca la gran temporada de l'equip reusenc, fent un repàs de l'actuació dels jugadors que han integrat l'equip durant la temporada. En una pàgina dedicada al club que incloïa La Voz de la Costa Dorada es publica: "dejemos para el final al joven Alegret, que en la recta final ha supuesto una savia nueva muy decisiva". Plàcid Alegret va començar a les categories inferiors del Club Patí Reus. La temporada 1971-72 va debutar amb el primer equip a Segona Divisió, posteriorment va jugar al Reus Deportiu, al Noia Freixenet i als Ploms. El jugador reusenc ha estat dels pocs de la història de l'hoquei a Reus que ha jugat en els tres equips locals d'hoquei.
Alegret recorda de la seva estada al Club Patí Reus "la bona relació que hi havia entre els jugadors, cosa que va possibilitar que m'ho passés molt bé". L'exjugador lamenta que desaparegués el club, "just quan havíem aconseguit la fita més importat de l'equip".
En el seu camí per la Segona Divisió, els reusencs, després d'aconseguir el títol de campió del seu grup, van guanyar la fase prèvia davant l'Hoquei Mar de Granada per jugar després una lligueta on van competir amb el Liceo, de la Corunya i el Femsatronic, de Madrid. L'equip reusenc, entrenat per Jordi Rovira, va empatar a un gol amb els gallecs i va vèncer els madrilenys per 3 gols a 2, aconseguint així passar a la gran final, que els va enfrontar al guanyador de l'altre grup, l'Agustinos de València. Amb un 4 a 3 a favor, el Club Patí Reus es va proclamar Campió d'Espanya de Segona Divisió i va aconseguir el desitjat ascens.
L'1 de maig de 1974, de nou la premsa local destaca l'ascens a Primera Divisió del Club Patí, un any, però, marcat per la crisi, cosa que va comportar menys fixatges i molts problemes. Tot i l'alegria de l'ascens, el Club Patí Reus no va arribar a jugar mai a Primera Divisió en desaparèixer per falta de socis i suport econòmic. Com a mesura d'urgència, es va tornar a oferir l'equip al Reus Deportiu per tornar a ser filial, però això no va ser possible. Sí, però, que el Reus Deportiu va incorporar els jugadors que destacaven per jugar a Divisió d'Honor, com són Salvador Norte o el mateix Alegret. Així mateix, molts jugadors van marxar també cap als Ploms, que es va beneficiar de la desfeta del Club Patí Reus, enfortint l'equip.
Com la majoria de les coses, l'hoquei també ha evolucionat, i comparativament el que es juga ara és molt diferent a l'hoquei dels anys 70. Segons confirmen jugadors d'aquells anys, ara pren protagonisme la preparació física i l'estratègia, mentre que abans es donava més importància a les individualitats, i no pas al joc de conjunt. Plàcid Alegret remarca que "ens limitàvem a jugar" i que l'hoquei era molt diferent, "no estava tan castigat amb el contacte".
