Torna l’agressivitat violenta, sectària i insultant, per terra mar i aire, d’Espanya contra Catalunya, el 9N i el sobiranisme. L’estratègia de la gent i de les institucions catalanes, majoritària, de no respondre i de voler donar la imatge d’un país totalment seriós, treballador i amb objectius clars, i que no anirà endarrere.
Malgrat això, la meva opinió, la meva veu no té perquè seguir aquestes directrius. Sense virulència, vull fer una fotografia del govern ‘español’ al començament del segle XXI, i de la gestió nefasta del partit del PP que dóna suport al govern.
Aniré esmentant les fonts que donen veracitat a la foto.
Quatre ministres actuals, abans de la majoria absoluta del PP eren tertulians fixos de la ‘universitat’ de la ‘TV Intereconomia’. Devien fer la tesina de final de carrera. Eren: D. José Manuel Soria (ministre d’Interior), Miguel Arias Cañete (exministre d’Agricultura i eurodiputat), Jose Ignacio Wert (ministre nefast d’Educació i Cultura) i José Manuel García Margallo (ministre d’Afers Exteriors). Avui, Intereconomia pràcticament ha desaparegut. Com altres tertulians i presentador han passat el relleu a 13TV.
La justícia és igual per a tots, segons diu la Constitució, però alguns ho són més que d’altres, d’iguals. El fill del ministre de Justícia va cometre una infracció greu. No n’hem sabut res. Silenci. Font: la premsa i la Sexta. El mateix silenci per a la infracció de Dña Esperanza Aguirre. El jutge ‘prometedor’ senyor Enrique López del Tribunal Constitucional, anant en moto, begut i sense casc. Detingut. Mínima sanció i el silenci absolut. Fonts: la premsa i la Sexta.
Els mitjans de comunicació de la caverna, contra el Barça a totes totes. La caverna considera al club català, peça clau del sobiranisme i de l’independentisme. Fonts: televisió i premsa en general.
Wert, cínic i mentider, no accepta la llei que l’obliga, es nega a tornar els Papers de Salamanca espoliats i que ja haurien de ser aquí. Fonts: la premsa, ràdio i televisió.
Les balances fiscals, del senyor Montoro, trucades i fetes per encàrrec. Mitjançant el País Valencià poden enganyar amb els comptes de la C.A. Amagant factures manipulades a la Unió Europea de manera descarada, per tant, també poden enganyar amb les balances fiscals de les CCAA. Fonts: premsa, ràdio i televisió.
Un personatge ‘democràtic’, el president de la Diputació d’Ourense. No és política ficció, és real. El senyor José Luis Baltar del PP dóna feina a 103 funcionaris. Ha dit. Sense concurs públic. Al seu fill hereu li traspassa la presidència de la Diputació (una segona monarquia?) Com és de la tercera edat diu que no li passarà res. I hi ha filmacions a on s’abraça amb Mariano Rajoy. ‘La conya’. Font: la Sexta.
L’Ajuntament de Santiago de Compostela del PP s’ha quedat quasi sense regidors per poder governar, estan imputats per ‘corrupteles’. Fonts: la ràdio i la Sexta.
Es poden fer obres a la seu central del PP a Madrid i pagar amb diner negre? Quin exemple dóna el gran fiscal general de l’Estat! Fonts: la premsa i la Sexta.
L’Ajuntament de Brunete per diferents conductes, el seu alcalde, del PP, ha intentat subornar a una regidora de l’UpiD. Font: la Sexta
A l’Ajuntament d’Alacant, la seva alcaldessa del PP fa el que vol amb diverses adjudicacions a un amic seu constructor. Font: la Sexta. El PP ha perdut la majoria, una regidora ha deixat el partit per desenganyada.
El ministre de l’Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz, va ser a la transició política (UCD) junt amb Sánchez Terán, sota la vigilància de Martin Millalacasa. Ha canviat molt, era una cara amable, la crispació és la seva virtut actual i la seva cara de mala llet. Hi haurà amnistia? Si no fos per l’ETA, ja haurien donat una amnistia global, com van fer en la proclamació de l’anterior rei, Joan Carles. La ‘foto’ es va ampliant.
Secret. El cessament fulminant de Pedro J. Ramírez, director de El mundo.
El Tribunal De Cuentas. Nepotisme oficialitzat. Oficina de Col·locació de parents i amics. La darrera corruptela. El cas GOWEX, estafa borsària. Tothom dormia, el Banc d’Espanya no en sabia res. Fonts: tota la premsa, ràdio i televisió.
L’edició d’un llibre novel·lat ‘Un paso al frente’, la valentia d’un oficial, tintent Luís Gonzalo Segura, explicant l’exèrcit espanyol al segle XXI. Recomanable. És la cirereta del pastís. Les fonts: ràdio, RAC 1 i premsa.
El terrabastall ‘Podemos’, partit polític de Pablo Iglesias ha produït un terratrèmol a la política estatal. (Guerra Santa contra ells, quina democràcia!).
L’abdicació del rei Joan Carles I i el passi del testimoniatge a Felip VI. Incògnita de futur. Tota aquesta gent que protesta i amenaça contra la consulta del poble català, surten ara com bolets. La Societat Civil Catalana, Sindicatio Manos Limpias, Convivencia Cívica Catalana, Ciudadanos, VOX, la recent Libres e Iguales i una esquerra federal que encara no té nom.
Quina CEOE (Patronal) tenim? El senyor Rosell (li poso senyor, no sé si li correspon) va fer unes ignominioses manifestacions per resoldre l’atur: tornar la dona cap a casa, a fer “las labores del hogar”. Estem de sort amb els caps de la Patronal, són exemplars, un a la presó, un vicepresident que es feia les lleis laborables a la seva mida. El PP amb la boca oberta d’admiració.
Si féssim un seguiment de tres o quatre generacions anteriors a l’actual que mana amb Mariano Rajoy al Congrés, i els càrrecs que no són en primer pla, però que manen molt a l’ombra, són advocats de l’Estat, cos diplomàtic, exèrcit, alts funcionaris de la multitud d’institucions que al llarg de la seva historia s’han autodatat, i s’ha creat un abundant patrimoni i els seus noms i cognoms són coneguts, són personatges que sempre han cobrat de l’Estat. Hi ha famílies que viuen molt i molt bé i sempre, a costa dels ‘Presupuestos Generales del Estado Español’.
A Catalunya això és un món nou, desconegut per nosaltres, però un món molt vell i viciat per a ells.
Nosaltres no som d’eixe món, ni ho volem ser. Marxem.
Nota: a Europa, al món, a Catalunya també tenim corruptes i aprofitats. En un rànquing honest, posat al dia, el PP seria el número 1 de la llista.
Volem decidir (com sigui) el 9N.
Jordi Escoda i Vilà és exdiputat i exsenador del Parlament de Catalunya.
