D’acord, en Rajoy s’aixeca un matí convençut que cal deixar que els catalans exercim el Dret a Decidir. Crida a l’ordre els seus i els posa a ratlla, de manera que la majoria "pepera" aprova una llei perquè puguem votar..
I el 9 de novembre anem a votar: un 50% de l’electorat. Dels que voten, un 50,01% respon que Sí i que Sí, o sigui que som "un estat " i que volem ésser independents d’Espanya.
I ara pregunto a aquests hipotètics 50,01% del votants del cens electoral i a tots els qui han tingut l’habilitat de convèncer-los del seu vot:
Quants dies, setmanes, mesos o anys tardarà el futur estat català a tenir una administració tributaria pròpia que garanteixi la recaptació de tot aquest excedent d’impostos que alguns diuen que tenim? Quant de temps farà falta per tenir un servei públic que garanteixi que els nostres parats continuïn cobrant les prestacions?
I quant tardarem a posar en funcionament un institut de seguretat social que pugui mantenir puntualment la paga als pensionistes i dotar-se d’un fons de reserva?
I, a part dels 33 jutges sobiranistes, quant tardarem a proveir els nostres jutjats de magistrats i de secretaris propis (no espanyols, és clar) per atendre el plets pendents i futurs? I tindrem prous inspectors d’Hisenda i de Treball i de Seguretat social per controlar els fraus i l’economia submergida (que, poca o molta, n’hi deurà haver...)?
I els Mossos d’Esquadra, quan tindran suficient dotació i suficients mitjans a l’abast per controlar fronteres, ports, aeroports i costes? Amb què substituirem la Guàrdia Civil marítima i les seves patrulleres? I el control aeri de seguretat del trànsit civil i de la defensa? Com proveirem totes les places de registres de la propietat mercantils, del cadastre i civils? O bé suprimirem aquestes institucions?
Amb quants equips organitzarem la nostra lligues esportives professionals, incloent la de futbol, per tal que el mega Barça pugui continuar essent sostenible amb un mediàtic derbi tipus F.C.Barcelona- U.E Llagostera? Us podria fer, respectats independentistes, més preguntes: sobre sanitat, sobre ensenyament, sobre serveis socials, sobre autopistes, sobre banca, sobre empreses multinacionals, sobre si continuarem, l’endemà de la nostra proclamada independència, a la Unió Europea o haurem de passar un període transitori. Sobre com ens afectarà l’euro, o si passarem d’aquesta moneda i en farem una de pròpia.
D’ aquestes preguntes, i d’altres, he trobat ben poques o cap resposta que no sigui la de la il·lusió i la retòrica del nostre dret històric a ésser el que volem ésser, i altres arguments redundants per l’estil.
Així doncs, em permeto recordar-vos que un estat com el que tenim avui, amb tots el seus enormes defectes, no es construeix d’avui per demà. Per això, encara, alguns pensem que és més productiu i solidari continuar treballant per millorar les moltes coses que van malament del que ara tenim (que és Espanya) que no pas llançar-nos a una aventura sobre la qual ens manca força coneixement de les conseqüències que se’n puguin derivar.
Si, a dia d’avui, unes quantes de les preguntes que plantejo obtenen unes resposta ferma i versemblant, pensaré que tal vegada estic equivocat (per què no?); per contra, si les respostes són fum, demano que a banda de les il·lusions i de l’eufòria es comenci a posar en marxa la sensatesa , el rigor i l’efectivitat.
Ramon Salvat és membre del PSUC viu comarques de Tarragona.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics