Dijous, 28 de Març de 2024

A votar, doncs!

02 de Juliol de 2014, per Ramon Salvat

D’acord, en Rajoy s’aixeca un matí convençut  que cal deixar que els catalans exercim el Dret a Decidir. Crida a l’ordre  els seus i els posa a ratlla, de manera que  la majoria "pepera" aprova una llei perquè puguem votar..

I el 9 de novembre anem a votar: un 50% de l’electorat. Dels que voten, un 50,01% respon que Sí i que Sí, o sigui que som "un estat " i que volem ésser independents d’Espanya.

I ara pregunto a aquests hipotètics 50,01% del votants del cens electoral i a tots els qui han tingut l’habilitat  de convèncer-los del seu vot:

Quants  dies, setmanes, mesos o anys tardarà el futur estat català a tenir una administració tributaria pròpia que garanteixi la recaptació de tot aquest excedent d’impostos que alguns diuen que tenim? Quant de temps farà falta per tenir un servei públic que garanteixi que els nostres parats continuïn cobrant les prestacions?

I quant tardarem a posar en funcionament un institut de seguretat social que pugui mantenir puntualment la paga als  pensionistes i dotar-se d’un fons de reserva?

I, a part dels 33 jutges sobiranistes, quant  tardarem a proveir els nostres jutjats de magistrats i de secretaris propis (no espanyols, és clar)  per atendre el plets pendents i futurs? I tindrem prous inspectors d’Hisenda i de Treball i de Seguretat social per controlar els fraus i l’economia submergida (que, poca o molta, n’hi deurà haver...)?

I els Mossos d’Esquadra, quan tindran suficient dotació i suficients mitjans a l’abast per controlar fronteres, ports, aeroports i costes?  Amb què substituirem la Guàrdia Civil marítima i les seves patrulleres? I el control aeri de seguretat  del trànsit civil i de la  defensa? Com proveirem totes les places de registres de la propietat  mercantils, del cadastre i civils? O bé suprimirem aquestes institucions?

Amb quants equips organitzarem la nostra  lligues esportives professionals, incloent la de  futbol, per tal que el mega Barça pugui continuar essent sostenible amb un mediàtic derbi  tipus  F.C.Barcelona- U.E  Llagostera? Us podria fer, respectats independentistes, més preguntes: sobre sanitat, sobre ensenyament, sobre serveis socials, sobre autopistes, sobre banca, sobre empreses multinacionals, sobre si continuarem, l’endemà de la nostra proclamada independència, a la Unió Europea o haurem de passar un període transitori. Sobre com ens afectarà l’euro, o si passarem d’aquesta moneda i en farem una de pròpia.

D’ aquestes preguntes, i d’altres, he trobat ben poques o cap resposta que no sigui la de la il·lusió i la retòrica del nostre dret històric a ésser el que volem ésser, i altres arguments redundants per l’estil.

Així doncs, em permeto recordar-vos que un estat com el que tenim avui,  amb tots el seus enormes defectes, no es construeix d’avui per demà. Per això, encara,  alguns pensem  que és més productiu i solidari continuar treballant per millorar les moltes coses que van malament  del que ara tenim  (que és Espanya) que no pas  llançar-nos a una aventura sobre la qual  ens manca  força coneixement  de les conseqüències que se’n puguin derivar.

Si, a dia d’avui, unes quantes de les preguntes que plantejo obtenen unes resposta ferma i versemblant, pensaré que tal vegada estic equivocat (per què no?); per contra, si les respostes són fum, demano que a banda de les il·lusions i de l’eufòria es comenci a posar en marxa la sensatesa , el rigor i l’efectivitat.

Ramon Salvat és membre del PSUC viu comarques de Tarragona.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (4)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Pere Ganxet  04 de Juliol de 2014

Ramon, entenc que més et

Ramon, entenc que més et preocupa és cobrar de la jubilació (que ja tens a prop), però amb els teus fills/filles. Has d'entendre que independència és l’única sortida que té Catalunya. El veterà periodista José Maria Carrascal recomanava amb un article a l’ABC que el govern espanyol es prepari per a la independència de Catalunya. Fins i tot, recomana buscar alternatives de transport per exportar productes espanyols que fins ara utilitzen vies catalanes. Carrascal assegura que és la manera “d’acabar per sempre amb el ‘problema catalán’” i afegeix que “quan els homes han estat incapaços de solucionar un problema, la realitat s’encarrega de solucionar-lo”.
No sé si algún trauma t'ha portar a defensar aquest esperit anti procés, però obre els ulls. No fa per tu (atesa la teva trajectòria personal), estar en contra de la independència, o si més no, del Dret a Decidir.

Miquel Vilella Suazo  03 de Juliol de 2014

"Caminante no hay camino, se hace camino al andar"

Hola Ramon, bon amic: Reblant una mica el títol, també et voldria dir que els xinesos diuen que mil Km. començant amb una passa. Jo crec que va una mica per aquí. Aquest procés cap a la Independència s'ha de `prendre el temps necessari per fer les coses ben fetes. Per part de Catalunya hi veig gent preparada. És una llàstima que per Madrid només s'hi vegi la por. Repeteixo és una llàstima. Estem vivin uns moments que dona la impressió que pensen que cal que passi el temps i tot s'arreglarà sol. Haurian de parlar. No hi ha altre solució.

Jon Aguilas Papaseit  02 de Juliol de 2014

Conya

Estimat amic, Tot aixo esta molt be, bla bla bla ... Serem o no serem .. Tindrem la Guardi Setrill ... l ´Armada...Però ver un triangular, FCBarcelona-UE Llagostera i el Pericos, ha de ser l'hòstia.

Xavier   02 de Juliol de 2014

És millor quedar-se quiets ?

Referent al tant per cent de gent que vota i dels que es pronuncien en un o altre sentit, això és com en tots els comicis: Tothom hi és cridat i convidat, de franc i amb els mateixos drets. Qui no hi acudeix és perquè no vol, per tant, desprès, que no es queixi, ni “s'apunti” en cap sempre hipotètica minoria/majoria silenciosa.
Referent al que no és tant obvi, doncs, el millor és no moure res i quedar-se quietets, i que ens administrin -no des de Barcelona, que és centralisme i fa lleig- millor des de Madrid... Que reparteixin el que els catalans aportem més que la resta de l'Estat i que ens retornin el que els hi sobri perquè anem tirant, que, perquè ja saben que som molt llestos i treballadors, ja ens en sortirem.
Opinions a part, estic d'acord amb que tot és molt complexe, ningú amb dos dits de cervell ho ha dubtat mai però, el que està clar és que Catalunya, com a país, alguna cosa ha de fer si no vol acabar engollida. De totes maneres, val la pena contrastar argumentacions amb tu.