Dissabte, 20 d'Octubre de 2018

Xavier Ferré recupera la figura de l’intel·lectual republicà reusenc Pere Cavallé

El llibre s'ha presentat aquest dimarts al Centre de Lectura

27 de Maig de 2009, per Jordi Suárez
  • Acte de presentació del llibre

    Josep Gallofré

A través del llibre de Ferré descobrim com aquest subtítol de 'ciutadania republicana' acaba resumint tot el programa, vida i acció duts a terme per Cavallé des de la seva primera joventut fins al final de la seva vida. Coneixedor del nucli modernista de Reus de finals del XIX i de Plàcid Vidal, Cavallé esdevé, en paraules de Ferré un "emprenedor, un humanista i un autodidacta", un home d’acció que busca la catalanització de les classes populars i la modernització del país. En aquest sentit, Cavallé posa en pràctica les seves inquietuds des de les planes de diferents publicacions i participa en la fundació de la revista republicana Foment.

El llibre que acaba d’aparèixer i que es va presentar dimarts, dia 26 de maig, al Centre de Lectura, és la culminació d’uns primers contactes entre l'historiador i la filòloga Montserrat Corretger amb la família de Cavallé, que el 1999 va cedir el seu fons documental al Centre de Lectura. Segons Ferré, entre els documents i llibres de Pere Cavallé hi havia algunes obres inèdites, entre les quals n'esmenta una especialment: Gent del vuit-cents. Escenes de la vida reusenca, "una obra que malgrat que li faltin un parell de planes, té un alt interès perquè repassa la vida del Reus de finals del segle XIX i això pot tenir molt d’interès per al lector actual". Ferré explica que aquesta obra, escrita en el darrer any de vida de Cavallé, "és el testament ètic i moral" de l’autor.

Per a Xavier Ferré, una de les parts més interessants en la curta però intensa vida de Cavallé és la faceta de creador teatral. Una de les obsessions de Cavallé al llarg de la seva trajectòria fou de "fer pedagogia per culturitzar les classes populars i catalanitzar-les, així com dignificar i elevar la categoria del teatre català tot buscant un teatre nacional". De fet, Cavallé va mantenir sempre una bona amistat i projectes comuns amb Ignasi Iglésies, qui en certa manera li va obrir les portes de la capital catalana. “El 1906 es va estrenar a Barcelona la seva obra de teatre Aubada i Posta, fins i tot abans que a Reus", recorda Ferré. Precisament, en el fons documental de Cavallé hi havia bona part de la correspondència mantinguda amb Ignasi Iglésies, tot un intercanvi que Ferré explica també en el seu llibre.

Resseguint les planes del llibre editat pel Centre de Lectura es fa evident com Pere Cavallé forma part en els inicis del moviment modernista i mai abandonarà els seus ideals de transformació i modernització social. Aquest pòsit modernista, Cavallé el reconverteix en acció política i literària que es tradueix en la seva adhesió als postulats del Noucentisme. Ferré no veu contradictori aquest fet, sinó que defensa una unitat i coherència en la trajectòria de Cavallé, i el posa com a exemple de molts altres intel·lectuals de l'època sorgits del Modernisme i seduïts més endavant per la causa noucentista de la 'Catalunya ciutat'. Un bon exemple d’aquest pas a l'acció fou la presidència del Centre de Lectura i la participació política com a regidor de l’Ajuntament per part de Pere Cavallé. "El Centre de Lectura no seria avui el que és sense Pere Cavallé", sentencia Ferré, "ja que va ajudar a modernitzar-lo i el va posar en el món de la cultura amb majúscules".

D'entre els treballs literaris més rellevants de Cavallé, Ferré esmenta Aubada i Posta (1906) i La Terra (1917), aquest darrer "on es pot trobar un fort component ideològic, amb la descripció de l'enfrontament entre rabassaires i terratinents". Cal recordar el context mundial en què apareix aquesta obra, amb la revolució bolxevic en el mateix any de publicació del llibre.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)