Dijous, 28 de Març de 2024

Catalunya | PATRIMONI

04/04/2021

Les altres places del Mercadal

Tal i com subratlla en ocasions el batlle, Carles Pellicer, el Mercadal "és el lloc on passen les coses importants". Són moltes, en efecte, les cites que els reusencs tenen marcades a l'agenda i que hi tenen...


Digues la teva

06/03/2021

Casa Navàs, la porta al modernisme total

Finals del segle XIX, Reus és la segona ciutat de Catalunya. Amb 27.000 habitants, el comerç tèxtil i de l’aiguardent fan que la ciutat sigui un dels punts més importants del país. Tot i això, als inicis del segle XX es pateix una forta davallada, ja que hi ha una important pèrdua de població i les indústries són víctimes de la crisi. La majoria dels carrers de la ciutat són rurals, de terra i sense empedrar.Com destaca l’historiador Albert Arnavat, els dies de pluja fan intransitables els carrers, i es publiquen al diari 'El Comercio' frases com aquesta: "La plaça de la Constitució (actual plaça del Mercadal), es va convertir en un llac immens, omplint-se per sencer el lloc dels pòrtics on edifica la seva casa el senyor Navàs".En aquest context, a Reus hi viu un dels matrimonis comerciants més importants del moment, Joaquim Navàs Padró i Josepa Blasco Roura, 'la Pepa'. Navàs és fill de comerciants tèxtils que tenen la botiga al número 6 del carrer Monterols. Participa en política al Partit Republicà Reformista, Arnavat explica que és elegit regidor de l’Ajuntament de Reus en quatre ocasions, i segons l’actual directora de Casa Navàs, Sílvia Sagalà, arriba a ser la setena persona que més tributa a la ciutat de Reus.Els Navàs s’inclouen dins de la burgesia catalana, uns privilegiats a qui les coses econòmicament els van molt bé. Una de les formes que tenen per expressar el seu poder és construir-se edificis, i això fan els Navàs, que compren l’antiga casa Simó-Cardenyes i demanen a l’arquitecte barceloní Lluís Domènech i Montaner la construcció d’una casa amb botiga a la plaça de la Constitució.I per què a Reus i no a Barcelona, la ciutat on s’està traslladant el comerç? Sagalà remarca que és una manera de fer ciutat, i de reivindicar que els negocis també es poden fer des de les comarques. Explica que el seu viatge de noces és un recorregut per Europa per tal de visitar fàbriques i portar els seus productes arreu del món. L’elecció de Domènech i Montaner no és casualitat. En una època on el modernisme està cada cop més present a Reus, existeixen diversos arquitectes modernistes importants, com Domènech, un burgès molt ben posicionat socialment, o el reusenc Antoni Gaudí, que té més dificultats econòmiques i no gosa d’una agenda de contactes com la del barceloní.A més, en aquest mateix moment, Domènech està treballant en l’Institut Pere Mata, del qual Navàs n’és soci. El barceloní pot parlar de tu a tu a la burgesia catalana.Plànol de la Casa Navàs (1901) (Font: Arxiu comarcal del Baix Camp).El matrimoni dona un xec en blanc a l’arquitecte. Sagalà explica que això no és literal, però sí que els Navàs li transmeten a Domènech que no es preocupi pels diners. Els únics requisits que li exigeixen són donar-li molt de protagonisme a la tenda, posar dos llits de matrimoni en lloc d’un, i que els rentadors han d’estar a la primera planta. L’objectiu principal s’explica a un dels documents de l’època: "Enderrocar l’antiga casa de Cardenyes i construir en el seu lloc una altra de nova planta, al carrer de Jesús 1, cantonada amb la plaça de la Constitució". Document de les condicions per construir la Casa Navàs (1901) (Font: Arxiu comarcal del Baix Camp).Als documents també es troben les condicions que Navàs ha de seguir per tal de poder edificar el nou habitatge, com per exemple que la façana ha d’harmonitzar amb l’ornament públic. La Casa Cardenyes és ben coneguda a Reus, ja que és el lloc de naixement de reusencs il·lustres, com Eduard Toda. Fins i tot un dels periodistes de l’època, Josep Güell i Mercader, li dedica un article al diari 'Lo Somatent' l’any 1902, mentre s’està enderrocant.Domènech fa unes petites modificacions dels plànols l’any 1903, i tanca la terrassa amb una galeria d’arcs. La tenda s’inaugura l’any 1905. Al diari Las Circunstancias, es dedica una crònica a l’obertura amb una crítica molt positiva. Malgrat tot, els Navàs s’allunyen de Reus perquè l’any 1907 explota una bomba al mas que tenen a la Boca de la Mina. El matrimoni es trasllada a viure a Barcelona, però baixen a Reus molt sovint per controlar el seu negoci i les obres de Casa Navàs.Crònica de l’obertura de la botiga de la Casa Navàs (1905) a 'Las Circunstancias'L’any 1908 s’acaba oficialment la construcció de Casa Navàs, encara que el darrer vitrall no es col·loca fins a l’any 1911. La historiadora de l'art Núria Gil, explica que les obres de vitralleria es duen a terme una vegada construïda l’estructura, ja que el material amb què es treballa és més aviat fràgil. Joaquim mai arriba a viure a Casa Navàs. Després d’haver-se traslladat per la por a la repetició de l’atemptat que pateix a Reus, mor l’any 1915 al seu pis de Barcelona.Diverses publicacions com el 'Diario de Reus' o 'Tarragona Federal' exalcen la figura de Navàs en els dies posteriors a la seva mort: "Era el senyor Navàs una de les figures més sortints de la política local de la veïna ciutat de Reus, en la qual comptava amb generals simpaties, pel seu tracte afable i generós i pel seu caràcter conciliador". La Casa Navàs esdevé la joia de la corona del modernisme a Reus. Segons la catedràtica en Història de l’Art Mireia Freixa, la integració entre arquitectura i ornamentació és la clau. Va ser un treball molt coral i interdisciplinari, ja que molts col·laboradors van venir de Barcelona, tot i que també es van aprofitar artesans de Reus. La historiadora de l’art Teresa-Montserrat Sala, qualifica la casa com "un exemple integral d’art total", i també destaca aquest treball en equip entre Domènech (a qui descriu com un "director d’orquestra") i els seus decoradors, entre ells Gaspar Homar.La relació entre Domènech i Homar va ser estranya, ja que segons el crític d’art Josep Casamartina, és difícil que un arquitecte i un decorador s’entenguin tan bé com ells dos. Casa Navàs (1908) La casa també va ser pionera en dos conceptes que van portar el modernisme: el confort i l’habitació per a la higiene. No només fou una casa per viure, sinó que també era una estança on sentir-se còmode. Va ser la primera casa de Reus amb electricitat i amb quatre sales de bany perquè 'la Pepa' era una gran experta en els corrents higienistes. "La casa és un joc de percepcions, com un jardí artificial", descriu Sala.Sobta el concepte 'jardí artificial', ja que els Navàs van decidir prescindir d’un exterior i de la cotxera per col·locar la tenda. Així i tot, la llum natural i la decoració feien front al millor jardí de la ciutat. La Casa Navàs va obrir la porta al modernisme total a Reus, i malgrat que els anys posteriors a la mort de Josepa Blasco no van ser fàcils, la casa sempre s’ha mantingut ferma i gràcies a la consciència patrimonial de la família, ha continuat il·luminant la plaça del Mercadal.La Casa Navàs segueix lluint en l’actualitat L’estel de la Casa Navàs encara brilla avui en dia, d’entre els racons del Mercadal destaca aquella vella casa que Joaquim Navàs va demanar a Domènech i Montaner fa més de cent anys. Des de l’estiu del 2018, quan es va poder visitar per primera vegada, la 'guapa' del Mercadal ha estat un dels edificis més buscats de la ciutat de Reus.La Casa Navàs en l’actualitat (Joel Medina)Tres anys més tard, Sagalà remarca la importància del 'boca-orella' per transmetre el missatge que Casa Navàs és l’única casa modernista a Europa que conserva el seu interior gairebé intacte. A més de les visites guiades convencionals, es pot gaudir de la casa de diferents maneres. Imagina posar-te en la pell d’un burgès als inicis del s. XX i sopar a peu dret a la botiga dels Navàs mentre la música d’un concert en viu recorre les teves orelles. En això consisteixen les 'Nits Modernistes', que després de la visita, tenen l’objectiu de recrear les formes d’oci de la burgesia catalana a principis del segle XX, i convertir la botiga de la casa en quelcom semblant als bars de moda de l’època, com Els Quatre Gats o el Cafè de Reus."Ens agradaria poder gaudir de la casa una estona més amb tranquil·litat", aquesta és una de les peticions que els clients feien, expressa Sagalà. Per això van néixer les «Visites Vermut», que permeten la degustació de la beguda més típica de la ciutat de Reus a la terrassa de la Casa Navàs, després de la visita guiada.Sagalà destaca la necessitat de seguir preparant projectes de cara al futur: "Aquest és l’inici de l’activitat cultural de Casa Navàs". D’aquesta manera serà possible veure-la, gaudir-la i sentir-la des de diferents punts.Tots aquests projectes de futur es van truncar per la covid-19. La pandèmia va frenar l’expansió turística de la casa, que va tancar l’any 2019 amb 33.000 visitants. Malgrat tot, l’equip té tots els ingredients necessaris perquè es pugui dir fermament que Casa Navàs està en bones mans per seguir brillant.Joel Medina és estudiant de Periodisme a la URV.


Reus | PATRIMONI

03/03/2021

Un patrimoni pensat entre tots

Més enllà de la polèmica a la xarxa, l'enderroc de la casa noucentista del carrer de Sant Llorenç, al Carme, pot ser un "punt d'inflexió" per generar un debat "allunyat de l'interès polític, constructiu...


Digues la teva

02/03/2021

Patrimoni emocional

Tots tenim unes característiques físiques, una forma de ser i de pensar que ens identifiquen, que ens fan reconeixibles i com a tals, ens singularitzen i ens mostren al nostre entorn. És el nostre patrimoni...


Reus | PATRIMONI

01/03/2021

Bocins de patrimoni

L'enderroc de la casa noucentista del carrer de Sant Llorenç, al Carme, ha generat certa polèmica a la xarxa. Va ser el passat dissabte, a Twitter, quan el compte d'Amics d'Unesco Tarragona va criticar la...


Reus | PATRIMONI

27/02/2021

L’enderroc de dues cases noucentistes de Reus aixeca les crítiques d’Unesco Tarragona i del president Quim Torra

L’enderroc de dos edificis noucentistes de Reus pel perill d’esfondrament que presentaven ha aixecat polseguera a la capital del Baix Camp i fora. La dràstica decisió adoptada en els immobles situats al...


El Camp | PATRIMONI

08/02/2021

L''altra' Sagrada Família: el reclam turístic que Montferri vol promocionar

La coneguda com l'"altra" Sagrada Família, construïda a les comarques de Tarragona, es reobre aquest dimarts després de setmanes tancada al públic. Aquest petit temple modernista, obra de Josep Maria Jujol,...


Economia | EMPRENEDORIA

01/02/2021

Desenvolupen un aparell que crea un plànol de l'espai mentre hi passeges

Fa un parell d'anys, Marc Ramos (Reus, 1994) treballava en un despatx d'arquitectura de Tarragona. Una de les seves tasques era fer aixecaments, és a dir, plànols dels espais. Això inclou anar-hi, prendre...


Cap de Setmana | ARQUITECTURA

20/12/2020

Els blocs Bofill del barri Gaudí

Molts de vosaltres, amics i lectors, de ben segur que heu aprofitat el confinament municipal de cap de setmana dels últims temps per redescobrir racons del terme de Reus que coneixíeu, òbviament, però fins...


Reus | PATRIMONI

21/11/2020

Més enllà del modernisme: el Reus racionalista

Eclipsat pel fulgor d'un modernisme que suggereix benestar, luxe i temps millors, els exemples d'arquitectura racionalista de Reus passen desapercebuts a la majoria de passejants ocasionals o atrafegats...