Sembla que hi ha gent obstinada a buscar una paraula entre independència i dependència. Doncs, no cal. Aquesta, i només aquesta, és la pregunta a fer en un referèndum. En el reivindicat, continuada i abastament per una bona part de la ciutadania catalana, o en l'hipotètic apuntat per l'actual president del govern de l'Estat.
Si Pedro Sánchez vol preguntar pel nivell d'autonomia que es vol, no és conscient que des del moment que José Luis Rodríguez Zapatero va prometre aquell famós i mai acomplert "apoyare", han transcorregut nou anys d'unes altres majories i fets que han acabat de canviar aquella ciutadania, llavors enganyada i ara emprenyada, que si bé en aquell moment potser hagués acceptat el que ara es podria proposar, es pot assegurar que en aquest moment no en farà ni cas, senzillament perquè ja necessita uns altres arguments.
No serveix per a res seguir jugant amb aquesta hipotètica proposta, ja sigui en forma de república, federalisme o con-federalisme, ja que topa de ple amb l'autèntica realitat d'estar vivint en una autonomia. La del dèficit fiscal -ara de 16.000, abans de 20.000, milions d'euros anuals- que es va acumulant any rere any en un territori que representa una quarta part de les exportacions i més d'un 20 per cent del PIB estatal. Una autonomia desnodrida i amb la sang ben xuclada, però massa determinant per Espanya com per deixar obrir cap via per poder canviar l'statu quo.
En efecte, perquè en el seu moment no es van fer valer els drets culturals i històrics per accedir a un altre tipus d'estructura administrativa i fiscal dintre de l'Estat, ara hem de viure amb el que ens cedeixen i donen, amb compta-gotes, i tot ben controlat. No amb el que tindríem pel que generem, perquè això es necessita pel règim comú al qual estem inscrits, que posa en el mateix sac -caixa- a totes les comunitats autònomes, sense discriminar entre les dues o tres que aporten més d'allò que reben i la resta, la qual cosa redueix de manera molt dràstica el seu autonomisme -tret del País Basc i Navarra, gràcies al seu règim foral. Frase recurrent, molt sentida i repetida, dita sense cap ànim de crítica cap a ells, si no creient que Espanya seria molt millor amb una estructura territorial diferent. Aquesta idea és una utopia, clar, perquè a veure qui és el 'guapo' que ho proposa, de forma i manera, perquè pugui ser acceptada pels acostumats al centralisme o a la uniformitat, base de l'Estat que coneixem i vivim.
